Lesguians: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Ortografia
Línia 22:
Segons la tradició, l'islam hauria estat introduït entre els lesguians als segles VII i VIII pels conqueridors àrabs, però el cert és que no foren definitivament musulmans fins al {{segle|XV}}, quan els seus territoris foren conquerits pel shirvanshah Khalil Ulloi. La majoria són sunnites de ritu [[xafiïta]], amb una forta minoria de xiïtes a l'[[Azerbaidjan]].
 
Kurakh, on es parla el dialecte kurin base del modern lesguià, fou la capital del kanat de Kurin fundat el 1775, ocupant però només una part del territori lesguià, i molts territoris poblats per aquesta ètnia restaren sense cap domini estatal o extern. Alguns lesguians vivien als khanatskanats de [[Kanat de Quba|Quba]], de [[Derbent]] i de [[Shamkhalat dels Kazi Kumuk|Kazikumukh]]. El [[1812]], el kanat de Kurin fou posat sota protectorat rus i fou adquirit pel [[tractat de Gulistan]] del [[1813]]. El 1864, el kanat fou abolit i el territori annexionat. Els lesguians van lluitar al costat de l'[[imam Xamil]] contra els russos. Encara que al kanat havia sorgit una dèbil estructura feudal, la majoria dels lesguians continuava vivint en comunitats lliures formades per clans patriarcals i administrats per un adat en cada poble; dins del clan, dominava l'assistència mútua en el treball i afers familiars, i la responsabilitat col·lectiva en les venjances que ordenava l'adat; els seus matrimonis eren endogàmics dins el clan. L'economia estava basada, com s'ha dit, en l'artesanat i la ramaderia de transhumància.
 
Al final del {{segle|XIX}}, el lesguià va esdevenir llengua literària, encara que escrita en caràcters àrabs, que van subsistir fins al 1928. Des de 1904/1905, es va provar d'introduir el ciríl·lic sense èxit i el 1928 es van introduir els caràcters llatins, però 10 anys després es va imposar el ciríl·lic. Entre 1920 i 1960, fou utilitzat en l'ensenyament primari al Daguestan, però després es va deixar d'utilitzar en favor del rus (a l'Azerbaidjan, es va deixar d'utilitzar el 1939 en favor de l'àzeri). Els [[aguls]] el van tenir com a llengua oficial del 1920 al 1950. Els escriptors més importants foren el teòleg Said de Kockhur, el poeta Etim Emin, l'historiador (en àzeri) Hasan Alkadari, i els poetes Sayf Allah Cobanzade, Emir Arslan i Hadjdji d'Akhti.