Sisebut (rei dels visigots): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució automàtica de text (- mai mes + mai més , - sí mateix + si mateix, -<li> +#, -</li> + , - nomes + només , - una web + un web , -<p> +</br>, - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, doncs +, car , - fixe + fix , - se
m Robot: Reemplazo automático de texto (- es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per tal que , - per tal d
Línia 23:
El [[614]] i el [[615]] va combatre contra els bizantins, contra els que va obtenir diverses victòries, i entre elles una de molt important: la conquesta de [[Màlaga]]. En el Sínode de Sevilla del [[619]] ja apareix a les actes el Bisbe de Màlaga Teodulf. Sembla que el governador bizantí ''Carsarius'' (Cesariu) va apel·lar al rei visigot perquè cessés la guerra per evitar que corregués més sang catòlica, i Sisebut, molt sensible, el va atendre, car tot indica que en una tercera campanya hauria aconseguit expulsar definitivament als bizantins. Carsarius va alliberar al bisbe Caecilius de Mentesa (Montiel) al qual tenia presoner, i es va ajustar la pau. Alguns autors sostenen que les tropes visigodes van travessar l'Estret i van sotmetre algunes places bizantines o de caps beréberes més o menys vinculats als grecs.
 
Res important esse sap de les seves activitats entre el [[616]] i el [[619]]. En aquest últim any es va convocar un Sínode provincial de la Bètica a Hispalis, a l'Església del Sagrat Cor, presidit pel Bisbe local Isidor. Va assistir a l'acte un funcionari amb el títol de ''Viri Illustris'' i el càrrec de ''Rector rerum fiscalium'', que probablement era el delegat del ''comes patrimonii'' ([[Comte del patrimoni]]) a la Bètica, que tenia un nom got (Suanila) el que indicaria que alguns gots començaven a assumir funcions que abans sol sabien desenvolupar els romans. També va assistir un altre ''Vir Il·lustre'' al qual es fa referència com rector ''rerum publicarum'', anomenat Sisiscle, que es creu havia de ser el comte local o el dux provincial. Es va ocupar d'algunes qüestions disciplinàries i organitzatives, dels errors en el dret canònic fetes pel difunt bisbe de Còrdova Agapius (+ [[619]]), i de la secta dels Acèfals, que estava adreçada pel que sembla per un sirià anomenat Gregori, que tenia el rang de bisbe dins de l'organització, i que va ser convençut per Isidor de l'error de les seves idees sent admès a l'Església Catòlica, després de reconèixer que hi havia dues naturaleses en una sola persona, un únic i mateix Jesucrist, i que la naturalesa de la divinitat no podia patir.
 
Sisebut va morir el febrer del [[621]], a [[Toledo]] i de mort natural, i el va succeir el seu fill [[Recared II]].