Bahariya: diferència entre les revisions

Els '''oasis de Bahariya''' o '''Bahriyya''' —({{Lang-ar|الواحات البحرية|tr=al-waḥāt al-Baḥriyya}}—) són un conjunt d'[[oasi|oasis]] a l'oest del [[Nil]], a l'[[Alt Egipte]]. Va portar diversos noms: l'oasi del Nord, Zeszes, l'oasi Parva, i a l'era cristiana oasi d'Al-Bahnasa, entre d'altres. L'oasi era part de l'anomenat [[Desert Líbic|desert Occidental o desert Líbic]].

Fou conquerit per Ibn al-As a la meitat del segle VII. Sota els musulmans, fou conegut altre cop com a ''oasi del Nord'' o ''Waha al-Khas''. El [[943]]/[[944]], apareix sota domini d'un emir berberamazic de nom Abd -al-MalikMàlik ibn Marwan, que era plenament independent. Després va caure en mans dels fatimites, que hi van nomenar governador. Sota els mamelucs constituïa un feu; l'oasi va patir alguns atacs dels beduïns i dels berbersamazics. La comunitat cristiana va existir fins al {{segle|XVI|s}} o potser fins al XVII. El cultiu del vi, per la prohibició del producte pels musulmans, es va acabar i l'economia va entrar en decadència; les olives i els dàtils foren sotmesos a taxes massa altes; molts camps van quedar coberts de sorra.