Elisha Gray: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències
m Més detalls sobre els invents d'Elisha Gray
Línia 11:
 
El [[14 de febrer]] de [[1876]], va registrar una sol·licitud de [[patent]] per a la transmissió elèctrica de sons a [[Chicago]] ([[Estats Units]]), però Bell havia enregistrat la seva sol·licitud abans.<ref>{{Ref-publicació|article=Elisha Gray and the Telephone: On the Disadvantages of Being an Expert|url=https://www.jstor.org/stable/3103488?origin=crossref|publicació=Technology and Culture|data=1975-04|pàgines=133|volum=16|exemplar=2|doi=10.2307/3103488|nom=David A.|cognom=Hounshell}}</ref> Bell patentà el seu sistema telefònic el 7 de març de 1876, només tres hores abans que ho fes Elisha Gray amb un invent similar. Bell i Gray havien treballat separadament i sense conèixer de la feina que feia cadascú; però, finalment, van coincidir el dia de patentar els seus respectius telèfons.<ref name=Brotons>{{ref-llibre |cognom= Brotons |nom= Ròmul |títol= El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé) |url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878 |editorial= Albertí Editor |lloc= Barcelona |any= 2010 |pàgines= 137 |isbn= 978-84-7246088-1 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141006100445/http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878 |date=2014-10-06 }}</ref> S'inicià un procés judicial per dirimir la paternitat de l'invent que, deu anys després, donà la raó a Bell.<ref>{{Ref-publicació| publicació =Sàpiens|títol=Història del telèfon: la guerra entre Bell i Antonio Meucci|url=https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/el-telefon-quin-gran-invent_15155_102.html|data=14 de febrer de 2019|nom=Cristina|cognom=Masanés| nom2= Santiago|cognom2=Riera|citació=Posteriorment, totes les reclamacions i demandes presentades per reconèixer la paternitat de l'invent per part de Gray van ser inútils. Graham Bell va guanyar totes les batalles legals.}}</ref> Un estudi més recent del 2008<ref>{{Ref-llibre|edició=1st ed|títol=The telephone gambit : chasing Alexander Graham Bell's secret|url=https://www.worldcat.org/oclc/154706852|editorial=W.W. Norton & Co|data=2008|lloc=Nova York|isbn=978-0-393-06206-9|cognom=Shulman|nom=Seth|llengua=anglès}}</ref> basada en documents que la família de Bell només va fer públiques el 1999. L'històric Shulman aporta proves que Bell va robar la idea amb complicitat d'un funcionari de l'oficina dels patents.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bernal|nom=Mauricio|article=Un llibre aporta proves que Bell va robar l'invent del telèfon|publicació=El Periódico|url=https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20071228/un-llibre-aporta-proves-que-bell-va-robar-linvent-del-telefon-5501637|data=28/12/2007}}</ref>
 
El primer sintetitzador de música elèctric fou inventat també per Elisha Gray l'any 1876. Va descobrir que podia controlar el so d'un circuit electromagnètic gairebé per casualitat i va inventar un oscil·lador de nota bàsic. Poc temps més tard va veure la llum el "Telègraf musical". Va fer servir caramelles d'acer les fluctuacions de les quals eren transmeses sobre una línia telefònica gràcies a l'ús d'electroimants. Gray també va desenvolupar un dispositiu d'altaveu molt simple i en models posteriors el va dotar d'un diafragma que vibrava en un camp magnètic i aconseguia les freqüències audibles.
 
== Referències ==