Diferència entre revisions de la pàgina «Actinoide»

2 bytes afegits ,  fa 3 mesos
Correccions
(Taula)
(Correccions)
{{polisèmia|Actínid (anemone)}}
{{polisèmia|Actínid (anemone)}}{{Editant|Antoni Salvà|octubre de 2021|data=octubre de 2021}}[[Fitxer:Actinide-table.png|miniatura|Situació dels actínids dins la taula periòdica]]{{ICQ}}
{{Editant|Antoni Salvà|octubre de 2021|data=octubre de 2021}}
{{ICQ}}
La sèrie dels '''actinoides''' o '''actínids''' comprèn els 15 elements de l'[[actini]] fins al [[lawrenci]] ([[nombre atòmic|nombres atòmics]] del 89 al 103, ambdós inclosos), que són: [[actini]] (Ac), [[tori]] (Th), [[Protactini|protoactini]] (Pa), [[urani]] (U), [[neptuni]] (Np), [[plutoni]] (Pu), [[americi]] (Am), [[curi]] (Cm), [[berkeli]] (Bk), [[californi]] (Cf), [[einsteini]] (Es), [[Fermi (element)|fermi]] (Fm), [[mendelevi]] (Md),[[nobeli]] (No) i [[lawrenci]] (Lr). Tots ells tenen configuracions electròniques amb orbitals 5f parcialment ocupats.
 
Són químicament similars als [[lantànid|lantanoide]]s. Com a grup, són significatius en gran part a causa de la seva radioactivitat. Els actinoides més pesants no es donen naturalment i tenen [[període de semidesintegració|períodes de semidesintegració]] molt breus. Tot i que diversos membres del grup, inclòs l’urani (el més familiar), es produeixen de manera natural, la majoria són artificials. Tant l’urani com el plutoni s’han utilitzat en armes atòmiques pel seu poder explosiu i actualment s’utilitzen en plantes nuclears per a la producció d’energia elèctrica.
 
<div style="float:left;margin-right:100px;margin-bottom:20px;text-align:center">
| style="background-color:#ff99cc;border:1px dashed black;" | {{mida|85%|101}}<br />[[Mendelevi|Md]]
| style="background-color:#ff99cc;border:1px dashed black;" | {{mida|85%|102}}<br />[[Nobeli|No]]
| style="background-color:#ff99cc;border:1px dashed black;" | {{mida|85%|102103}}<br />[[Lawrenci|Lr]]
|}
</div>
 
Són químicament similars als [[lantànid|lantanoide]]s. Com a grup, són significatius en gran part a causa de la seva radioactivitat. Els actinoides més pesants no es donen naturalment i tenen [[període de semidesintegració|períodes de semidesintegració]] molt breus. Tot i que diversos membres del grup, inclòs l’urani (el més familiar), es produeixen de manera natural, la majoria són artificials. Tant l’urani com el plutoni s’han utilitzat en armes atòmiques pel seu poder explosiu i actualment s’utilitzen en plantes nuclears per a la producció d’energia elèctrica.
 
== Etimologia ==
A aquesta sèrie d'elements també se'ls denomina actínids, però és un nom no recomanat per la [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada]] (IUPAC).<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Lanthanoid {{!}} chemistry|url=https://www.britannica.com/science/lanthanoid|consulta=2019-05-22|llengua=en|editor=Encyclopædia Britannica, inc.|data=17 abril 17 2018|obra=Encyclopædia Britannica}}</ref> El nom ''actínids'' prové d'''actinii'' amb el sufix d'origen llatí ''-ĭdus,'' ''-ids'', que significa 'tendent a, cap a', per tant etimològicament actínids significa la sèrie d'elements que segueixen a l'actini. Per altra banda ''actinoide'' prové d'actini i del sufix grec εῖδος'', -oide'', 'forma', 'aparença', és a dir, ''actinoide'' vol dir element semblant a l'actini.<ref>{{Ref-llibre|títol=Ley periódica y sistema periódico de los elementos de Mendeleiev|url=https://books.google.cat/books?id=DEmgwLNa5qcC&pg=PA38&dq=lantanoides&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwixpLCWza7iAhVNyhoKHZ7kCM0Q6AEIOTAC#v=onepage&q=lantanoides&f=false|editorial=Reverte|data=1977|isbn=9788429170214|llengua=es|nom=N. P.|cognom=Agafoshin}}</ref> Malgrat que estrictament no s'hauria d'incloure a l'actini en els actinoides, la pràctica habitual és incloure'l.<ref>{{Ref-web|títol=Periodic Table of Elements|url=https://iupac.org/what-we-do/periodic-table-of-elements/|consulta=2019-05-22|llengua=anglès|editor=IUPAC}}</ref> En anglès ''actinide'' té la mateixa terminació que ''sulfide, chloride'',... que són anions i no és recomanable emprar el mateix sufix perquè els actínids no són ni formen anions.<ref name=":0" /> Tanmateix en català no es dona el mateix problema, ja que els anions se'ls anomena amb el sufix -ur: sulfur, clorur,... i actínid no s'hi sembla.
{{polisèmia|Actínid (anemone)}}{{Editant|Antoni Salvà|octubre de 2021|data=octubre de 2021}}[[Fitxer:Actinide-table.png|miniatura|Situació dels actínids dins la taula periòdica]]{{ICQ}}
 
El físic estatunidenc [[Glenn Theodore Seaborg]] postulà el 1942 una estreta correspondència entre lantanoides i actinoides, i admeté que cada actinoide era l'homòleg del lantanoide corresponent. Aquesta idea, encara que no sempre rigorosament vàlida, ha estat molt útil per a la identificació i estudi dels elements transplutònics. L'homogeneïtat de propietats dels actinoides prové, com en els lantanoides, de la [[configuració electrònica]]. Tots ells tenen dos electrons 7s, però el nivell més extern cessa d'omplir-se i a partir del [[protoactini]] els electrons addicionals passen a omplir el nivell intern 5f.<ref>{{Ref-web|títol=actínid {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0074651.xml|consulta=2019-05-22}}</ref>
23.682

modificacions