Diferència entre revisions de la pàgina «Actinoide»

545 bytes afegits ,  fa 1 mes
Equacions
(Figures)
(Equacions)
</div>
 
SónEls actinoides són químicament similars als [[lantànid|lantanoide]]s. Com a grupsèrie, són significatius en gran part a causa de la seva [[radioactivitat]]. Els actinoides més pesants no essón donenpresents naturalmenta ila natura a causa de que tenen [[període de semidesintegració|períodes de semidesintegració]] molt breus. Tot i que diversos membres del grup, inclòs l’urani (el més familiar), es produeixen de manera natural, la majoria són artificials. TantL'urani l’urani235 s'empra com ela plutonicombustible s’hanen utilitzatles en[[Central armesnuclear|centrals atòmiquesnuclears]] pelper seua poderproduir explosiuenergia elèctrica mitjançant la reacció de fissió nuclear. Amb urani i actualmentplutoni s’utilitzens’hi enfabriquen plantes[[Arma nuclear|armes nuclears]]. perNomés al'urani lai produccióel d’energiaplutoni elèctricasón els elements que tenen isòtops que poden produir reaccions de fissió nuclear.
 
== Etimologia ==
 
=== Propietats físiques ===
Tots els [[Isòtop|isòtops]] dels actinoides són inestables i es desintegren més prest o més tard; la raó per la qual l'actini, el tori, el protactini i l'urani es troben a la natura és que alguns dels seus isòtops tenen períodes de semidesintegració molt llargs i d'altres es formen constantment per la desintegració dels isòtops de llarga vida. És convenient dividir els isòtops naturals en famílies sobre la base de les relacions entre les seves masses atòmiques. El nombre de masses de tots els isòtops de l'anomenada sèrie de tori, per exemple, resulta ser múltiple de quatre, i la sèrie es coneix com la sèrie 4n. A la sèrie d'urani, les masses han demostrat ser tals que estan representades per 4n + 2; a la sèrie d'actini, per 4n + 3. No es troba a la natura en cap mesura significativa, però es pot produir artificialment, és la sèrie de neptuni (4n + 1), que rep el nom del seu membre més longeu, neptunium-neptuni 237. Els canvis es produeixen en seqüència, cada procés de desintegració condueix a un altre element inestable, fins que s'ha assolit una regió d'isòtops estables dels elements de plom i bismut.
[[Fitxer:Kernspaltung.svg|miniatura|Una possible [[Fissió nuclear|fissió]] de l'[[urani 235]].]]
Les [[Reacció nuclear|reaccions nuclears]] més importants, però, impliquen la captura de [[Neutró|neutrons]] per un nucli actinoide, seguida de la divisió o [[Fissió nuclear|fissió]] d’aquest nucli en dues parts desiguals, amb l’alliberament d’enormes quantitats d’energia més dos o més neutrons addicionals. Els [[Reactor nuclear|reactors nuclears]] i les [[Arma nuclear|bombes atòmiques]] depenen de la [[reacció en cadena]] creada per aquest procés: els neutrons resultants reaccionen encara més, induint més reaccions de fissió, que produeixen més neutrons, que condueixen a reaccions de fissió encara més grans, amb el resultat que, sense control, gran quantitat d'energia s'allibera molt ràpidament. Un gram de carbó cremat produeix menys de 10&nbsp;000 calories de calor. La fissió d’un gram d’[[urani 235]] produeix 2 × 10<sup>10</sup> calories, és a dir, aproximadament dos milions de vegades més energia. Amb un control adequat, l'energia es pot alliberar de forma útil per produir electricitat.
[[Fitxer:UO2 Pellet.jpg|miniatura|Cilindres d'[[Diòxid d'urani|òxid d'urani(IV)]] emprats als reactors nuclears.]]
L’actinoide més important, amb diferència, per la seva fisibilitat, és l’urani, que té diversos isòtops. L'urani natural consisteix principalment en [[urani 238]], un isòtop no fissible. L’isòtop fissible és l'urani 235, que es produeixhom nomésel entroba seta dècimesla denatura l’1en pernomés un 0,7 cent%. Els mètodes que separen els isòtops en virtut de les seves masses lleugerament diferents s’utilitzen per enriquir l’urani natural respecte a l’urani 235. L'[[Diòxid d'urani|òxid d'urani(IV)]] UO<subchem>2UO2</subchem> és ara el combustible de gairebé tots els reactors nuclears.
 
Dos altres isòtops actinoides fissibles són importants. El primer és el plutoni 239, que es pot preparar mitjançant el bombardeig de neutrons contra l’uranil’[[urani 238]] i, per tant, es forma com a subproducte en reactors d’urani en què l’urani 238 està exposat als neutrons. El segon és potencialment encara més important, ja quePrimer es produeixforma aurani partir de l'element tori, del qual hi ha enormes reserves a la Terra. L'isòtop tori 232 és bombardejat per neutrons, capta un neutró i es converteix en tori 233. Aquest isòtop decau per emissió beta al protactini 233,239 que torna a emetreemet una partícula beta pertransformant-se donar urani 233, un isòtop fissible de l’urani. Els reactors de potència reproductora estan dissenyats de manera que es perden molt pocs neutrons per la superfície o per absorció per impureses i es produeix més material fissible (ja sigui urani 233 oen plutoni 239) del que es consumeix. Si es facessin practicables aquests reactors reproductors, hi hauria subministraments interminables d’isòtops fissibles.:
 
<chem display="block">_92^238U + _0^1n -> _92^239U -> _93^239Pu + _{-1}^0e</chem>
 
El segon és potencialment encara més important, ja que es produeix a partir de l'element tori, del qual hi ha enormes reserves a la Terra. L'isòtop tori 232 és bombardejat per neutrons, capta un neutró i es converteix en [[Isòtops del tori|tori 233]]. Aquest isòtop decau per emissió beta al protactini 233, que torna a emetre una partícula beta per donar [[urani 233]], un isòtop fissible de l’urani.
 
<chem display="block">_90^232Th + _0^1n -> _90^233Th -> _91^233Pa + _{-1}^0e -> _92^233U + _{-1}^0e</chem>
 
Els reactors de potència reproductora estan dissenyats de manera que es perden molt pocs neutrons per la superfície o per absorció per impureses i es produeix més material fissible (ja sigui urani 233 o plutoni 239) del que es consumeix. Si es facessin practicables aquests reactors reproductors, hi hauria subministraments interminables d’isòtops fissibles.
 
=== Propietats químiques ===
23.555

modificacions