Xop-Bot: diferència entre les revisions

El '''Xop-Bot''' fou un grup d'artistes i intel·lectuals present a [[Lleida]] al tombant del {{segle|XX}}. No va ser un grup d'artistes arquetípic, sinó que era més aviat un cenacle, una societat de filàntrops i representants de les elits locals sense reglament escrit, que funcionava a partir de la companyonia, el respecte mutu i la discreció. Aquest grup es va fundar al voltant de [[1898]] de la mà de [[Magí Morera i Galícia|Magí]] i [[Jaume Morera]], i la seva activitat es va allargar fins que el front de la [[Guerra civil espanyola a Catalunya|Guerra Civil]] va encallar-se a Lleida l'any 1938.<ref>Antoni Bergós (1990), p 273, 277-279</ref> El nucli inicial del Xop-Bot estava format per 14 persones, totes elles figures destacades de la societat i la cultura de Lleida: Segons Miquel Roig Nadal, el nucli fundador del Xop-Bot era configurat per Magí i Jaume Morera, [[Joan Bergós]], [[Salvador Revés]], [[Trinitat Font]], [[Bonaventura Alsina]], [[Josep Murillo Domingo]], [[Marcel·lí Fernández]], [[Manel Álvarez Llinàs]], [[Francesc Bañeres]], [[Josep Plana Castillo]], [[Josep Ramos]], [[Enric Borràs]], i dues persones més.<ref>Miquel Roig Nadal (2011), p. 44-52</ref> Els seus integrants eren figures molt destacades del panorama social, polític, cultural i artístic de la ciutat, que ocupaven posicions clarament dominants en aquests àmbits i estaven consolidats com a elits locals, amb un gran poder d'influència sobre el seu entorn. La filantropia i la possibilitat de deixar anar sense restriccions la seva vessant més creativa en un entorn controlat eren els principals fonaments del Xop-Bot, un col·lectiu que malgrat tot, aconseguí fer-se un lloc a l'imaginari lleidatà principalment gràcies al secretisme que banyava l'entitat i l'admiració que despertaven els seus membres, que sense pretendre-ho aconseguiren que aquesta iniciativa fos vista amb certa veneració per la societat lleidatana.<ref name=:0>(Solé i Martí, 2015) p. 279-284</ref>