Diferència entre revisions de la pàgina «Reformat catalític»

Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(Өфөлә йәштәр өсөн махсуслашҡан күҙәнәктәр була алалар ул был дәүләт флагы көнө республикала тәүге һәм был вазифала тиҫтә йыл)
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
 
El ''' reformat catalític ''' és un procés químic utilitzat en el refinament del [[petroli]]. És fonamental en la producció de [[gasolina]].
 
El seu objectiu és augmentar el nombre d'octà de la nafta pesada obtinguda en la destil·lació atmosfèrica del cru. Això s'aconsegueix mitjançant la transformació d'hidrocarburs [[parafínics]] i [[naftènics]] a [[isoparafínics]] i [[aromàtics]]. Aquestes reaccions produeixen també [[hidrogen]], un subproducte valuós que s'aprofita en altres processos de refinament. Per a això s'utilitzen altes temperatures (490-531 °C), pressions moderades (10-25 bar) i catalitzadors sòlids de platí i altres metalls nobles suportats sobre alúmina.<ref>[http://www.osha.gov/dts/osta/otm/otm_iv/otm_iv_2.html#3 OSHA Technical Manual, Section IV, Chapter 2, ''Petroleum refining Processes''] (A publication of the [[Occupational Safety and Health Administration]])</ref> La '''hidroformació''' o '''''hydroforming''''' és el tipus de reformat catalític en el qual la reacció té lloc en presència d'hidrogen.<ref name=Gary>{{cite bookref-llibre|author1autor1=Gary, J.H. |author2autor2=Handwerk, G.E.|titletítol=Petroleum Refining Technology and Economics|editionedició=2nd|publishereditorial=Marcel Dekker, Inc|yearany=1984|isbn=0-8247-7150-8}}</ref>
 
Aquest procés es duu a terme en unitats dissenyades a aquest efecte i que sovint adopten noms registrats. El més estès és el de Platforming, una llicència que pertany a UOP ([[Universal Oil Products]]), empresa nord-americana que va començar a comercialitzar-la en [[1949]].<ref>[http://www.uop.com/refining/1030.html Platforming described on UOP's website] {{webarchive |url=https://web.archive.org/web/20061230130259/http://www.uop.com/refining/1030.html |date=December 30, desembre 2006}}</ref>Altres empreses d'enginyeria també llicencien aquest procés (per exemple, l'antic Institut Francès del Petroli, que ara es diu Axens) i algunes de les grans empreses del petroli disposen de dissenys propis.
 
== Descripció del procés ==
 
=== Secció d'estabilització i fraccionament ===
El producte líquid s'estabilitza en una columna dedicada a l'efecte, separant-hi el gas i [[gas liquat del petroli]] (GLP) que surten per cap i el reformat, que surt per fons. Aquest reformat té un contingut en benzè alt, al voltant del 5%, per la qual cosa és molt freqüent que es fraccioni obtenint-se un reformat lleuger, un concentrat benzènic i un reformat pesat. El [[benzè]] és un compost cancerigen i que la legislació de la majoria dels països limita en la gasolina comercial. Per tant el concentrat benzènic es ven com a matèria primera petroquímica mentre que els reformats lleuger i pesat són usats com a components majoritaris de la benzina produïda a la [[refineria]].<ref>[http://www.ec.gc.ca/CEPARegistry/regulations/detailReg.cfm?intReg=1 Canadian regulations on benzene in gasoline]</ref><ref>[http://www.ukpia.com/industry_issues/environment_air_quality_health_safety/benzene_in_petrol.aspx United Kingdom regulations on benzene in gasoline] {{webarchive |url=https://web.archive.org/web/20061123043249/http://www.ukpia.com/industry_issues/environment_air_quality_health_safety/benzene_in_petrol.aspx |date=November 23, novembre 2006}}</ref><ref>[http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2006/03/01/AR2006030102113.html USA regulations on benzene in gasoline]</ref>
 
== Referències ==
541.665

modificacions