Yezdegerd I: diferència entre les revisions

33 octets eliminats ,  fa 14 anys
m
cap resum d'edició
m (Bot: substitució automàtica de text (- mai mes + mai més , - sí mateix + si mateix, -<li> +#, -</li> + , - nomes + només , - una web + un web , -<p> +</br>, - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, doncs +, car , - fixe + fix , - se)
mCap resum de modificació
[[Imatge:Yazdgardi.jpg|thumb|250px|Moneda d'Yezdegerd I amb la seva efígie, de la seca de [[Ciutat de Merw|Merw]].]]
[[Imatge:Yazdgardi.jpg|thumb|250px|Moneda d'Yazdegerd I amb la seva efígie, de la seca de [[Ciutat de Merw|Merw]].]]'''Yazdgard I''' o '''YazdegerdYezdegerd I''' (etimològicament, en llengua [[persa]] '''Izdegerdes''' o ''"fet per Déu"'' equivalent a l'iranià ''Bagkart'', o al grec ''Theokistos''; en pahlavi el nom es Yazdekert, en siríac Izdegerd i Yazdegerd, en grec Isdigerdes, en persa Yazdgerd i Yazdgard, en talmúdic Izedeger i Azger, en àrab Yazdeijerd, i en armeni Yazkert ), va ser rei de l'[[Imperiimperi Sassànida|Reisassànida]] de Pèrsia]], del [[399]] al [[421]], es a dir 22 anys. Fou anomenat "el fora de la llei" per la noblesa i el cleroclericat que l'odiava.
 
Les actes del concili de [[Selèucia d'Isàuria|Selèucia]] l'esmenten com fill de Sapor però no es clar si fou fill de [[Sapor II]] o de [[Sapor III]] (rei del [[383]] al [[388]]) i en aquest cas nebot de [[Bahram IV]] (rei del [[388]] al [[399]]) al que va succeir. Amb la seva suposada esposa jueva Soshkandukt van tenir dos fills: [[Bahram V]] (el seu futur successor) i [[Shapuh d'Armènia]]. Va ser un monarca intel·ligent, que va procurar alliberar-se del control dels magnats i els mags sacerdots.
Les fonts iranianes el consideren un tirà que va cometre molts crims, però en realitat sembla que va tenir un regnat pacífic (va tenir una pau completa amb l'[[Imperi Romà]]) i de gran tolerància i fou un rei suau i just. [[Procopi (historiador)|Procopi]] parla de la llibertat que va concedir als seus súbdits cristians, i també fou respectuós amb els jueus i molt apreciat per l'exiliarca jueu.
 
Els romans passaven per un mal moment: els ostrogots assolaven els [[Balcans]], els francs l'occident, i una guerra civil devastava algunes províncies orientals, però YazdgerdYezdegerd no va aprofitar aquestes circumstancies sinó que pel contrari va alliberar als captius cristians dels huns que havien caigut a les seves mans després de derrotar a un exèrcit dels huns. [[Arcadi]] li va encarregar la custodia del seu fill [[Teodosi I el Gran|Teodosi]], llavors encara un infant; el rei persa va escriure al senat romà acceptant el càrrec i amenaçant amb la guerra a qualsevol que volgués conspirar contra el jove; a aquest li va enviar com instructor a Antíoc.
 
Va permetre als cristians tenir la seva pròpia organització en un edicte que es considerat per Pèrsia l'equivalent de l'[[edicte de Milà]], i durant el seu regnat els cristians van incrementar la seva influència a Pèrsia formant una església semioficial després de celebrar un concili a Selèucia el [[410]]. Algunes ciutats com [[Nisibis]] es van convertir senceres al cristianisme sota la influència del bisbe Marutas. Això va causar l'oposició dels mags al rei. El rei va utilitzar als catolicós de Selèucia-Ctesifont per fer de mediador amb el seu germà, que governava [[Fars]]; un altre catolicós fou enviat a l'emperador Teodosi com ambaixador.
 
Al final del seu regnat, Abdas de [[Susa]] va succeir Marutas i va iniciar un conflicte amb els [[ZoroastreZoroastrisme|zoroastrians]] que va acabar amb el incendi d'un temple de Zoroastre (a mesmés de robatoris i altres actes vexatoris pels mazdaistes). Això va provocar la còlera del rei, més encara quan Abdas es va negar a reconstruir el temple. YazdgardYezdegerd va decidir aleshores fer destruir totes les esglésies de Pèrsia, desembocant en persecucions durant els seus últims quatre anys de regnat. El nomenament de Mehr Narseh com a gran ministre probablement data d'aquesta època.
 
[[Moisès de Khoren]] diu que va morir de malaltia però la tradició diu que va morir mentre era a [[Hircània]] a mans d'un cavall fabulós que va emergir i va desaparèixer, cavall que fou assimilat a un àngel enviat per deu; aquest mite hauria estat creat per la noblesa que probablement havia matat al rei. A la seva mort van esclatar lluites quan els magnats van decidir privar als seus fills Sapor, Bahram i Narsès del tron. [[Sapuh d'Armènia|Sapor]] que era rei d'Armènia des de vers el [[415]] es va presentar a [[Ctesifont]] el [[421]] a reclamar el tron fou assassinat a traïció pels cortesans; però Bahram, amb l'ajut d'un exèrcit àrab posar al seu servei pels [[lacmides]] d'[[Hira]], va aconseguir el poder. El seu germà Narsès fou nomenat governador del [[Khorasan]].
38.045

modificacions