Rózsa Schwimmer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi
m +enllaç intern
Línia 8:
El moviment feminista hongarés sempre es mantingué pacífic; la seua acció més «militant» va ser repartir pamflets davant l'entrada del Parlament.<ref>[[#Kollonay-Lehoczky 2012|Kollonay-Lehoczky 2012]], p. 428.</ref> Com a pacifista convençuda, Schwimmer va condemnar totes les formes de violència. Després del «dijous vermell de sang» (manifestació que tingué lloc a Budapest el 23 de maig de 1912 i que fou molt durament reprimida), va criticar no sols la [[brutalitat policial]], sinó també els manifestants socialdemòcrates, en primer lloc perquè no lluitaven pel sufragi universal, sinó pel dret al vot per als homes només, i en segon lloc perquè van actuar amb violència. La conclusió que en tragué fou que «la violència que preval en el món» no podia ser erradicada sota el seu govern.<ref>[[#Bédy-Schwimmer 1912a|Bédy-Schwimmer 1912a]].</ref> Des del 1910 va cridar repetidament l'atenció sobre el perill imminent de guerra, i va argumentar que seria conseqüència de l'ordre mundial patriarcal, advocant pel sufragi femení per a evitar-la.<ref>[[#Kereszty 2005|Kereszty 2005]], p. 190.</ref> «El soroll de guerra, el lament de centenars de milers de famílies desesperades, les valors destruïdes irreversiblement, la possibilitat de veure Europa en flames: aquest és el resultat del govern unilateral masculí», va escriure en un article de 1912.<ref>[[#Bédy-Schwimmer 1912b|Bédy-Schwimmer 1912b]].</ref> El 1913, el congrés de la IWSA es va celebrar a Budapest, organitzat per l'Associació de Feministes, esdeveniment que va recollir tota la premsa internacional i va fer Rózsa Schwimmer molt coneguda arreu. A continuació, feu una gira per Europa amb la sufragista nord-americana [[Carrie Chapman Catt]], donant conferències en favor del vot de les dones. El 1914, abans d'esclatar la [[Primera Guerra Mundial]], s'establí a [[Londres]], i allí començà a treballar com a secretària de premsa de la IWSA, i com a corresponsal de diversos diaris europeus.<ref>[[#Zimmerman 1996|Zimmerman 1996]], p. 84.</ref> En esclatar la guerra, la seua presència a Londres es tornà indesitjable; va dimitir el seu càrrec en la IWSA i se n'anà als Estats Units, on va intentar convéncer el president [[Woodrow Wilson]] de convocar una conferència de mediació entre estats neutrals. A l'abril de 1915 va assistir al [[Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat#Congrés Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat|Congrés Internacional de Dones]] celebrat a [[La Haia]], que pretenia avançar en la causa de la pau, i al qual acudiren pacifistes vinguts dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] que havien organitzat un projecte de missió anomenat «Vaixell de la pau», finançat per [[Henry Ford]]. Aquí es constituí el Comitè Internacional Permanent de Dones per la Pau, amb Schwimmer ocupant una de les vicepresidències; s'elaboraren les condicions per a la pau i s'inicià una mesa de negociació per als estats en conflicte.<ref name="Nyáry">[[#Nyáry 2017|Nyáry 2017]].</ref> La iniciativa fracassà, i Schwimmer dimití el seu càrrec del Comitè Permanent.<ref>[[#Biographical Dictionary 2006|Biographical Dictionary 2006]], p. 486-487.</ref>
 
En finalitzar la guerra, l'Associació de Feministes es va adherir a la coalició de partits revolucionaris que formà (com en altres estats de la monarquia austrohongaresa) el [[Consell Nacional d'Hongria]], que després de la victòria de la «[[Revolució dels Crisantems]]» (1 de novembre de 1918) es convertí en el nou cos legislatiu de l'estat. A l'octubre de 1918, el primer ministre [[Mihály Károlyi]] envià Schwimmer a [[Suïssa]] en representació del Consell Nacional, i el 19 de novembre, essent ja president, la va nomenar ambaixadora a Suïssa: així es va convertir en la primera ambaixadora femenina del món.<ref name="Nyáry"/> Amb tot, la missió de Schwimmer no va tenir èxit i va ser remoguda el gener de 1919, poc abans de la implantació de la dictadura del proletariat el 21 de març del mateix any.<ref>[[#Szapor 2006|Szapor 2006]], p. 256.</ref> Arran d'aquest fet es va dedicar a l'agitació contra la [[República Soviètica Hongaresa|república soviètica]] i el règim de [[Terror blanc (Hongria)|terror blanc]].
 
No va tornar a Hongria, així que el 1921 va fugir a [[Viena]], i després als Estats Units, i s'instal·là a [[Chicago]]. Quan va demanar la ciutadania durant els anys 20, la seua sol·licitud va ser rebutjada per ser pacifista i negar-se a acceptar la part de la declaració de lleialtat cívica en què havia d'afirmar que, si fos necessari, defensaria el seu nou país amb les armes. El seu cas va arribar a la [[Cort Suprema dels Estats Units|Cort Suprema]], que el 1929 va sentenciar contra ella, per la qual cosa va romandre la resta de la seua vida als Estats Units com a [[apàtrida]].<ref>[[#Biographical Dictionary 2006|Biographical Dictionary 2006]], p. 488.</ref> Durant els seus darrers anys, encara va mantenir activitats polítiques: amb [[Lola Mayerick Lloyd]] i d'altres, intentà crear un govern mundial, i el 1935 va fundar, amb [[Mary Ritter Beard]], el Centre Mundial per als Arxius de Dones. El 1938 intentà sense èxit obtenir de Carrie Chapman Catt la signatura d'una declaració que hauria possibilitat l'emigració als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] d'[[Eugénia Miskolczy|Eugénia Miskolczy Meller]] i [[Sarolta Steinberger]], perseguides pels [[Nazisme|nazis]]. El 1937 rebé el Premi Mundial de la Pau, i el 1947 va ser proposada per al [[Premi Nobel de la Pau]], amb el suport no sols dels promotors nord-americans de la iniciativa, sinó també des de la [[Gran Bretanya]], Hongria, [[Suècia]], [[França]] i [[Itàlia]], però no l'obtingué perquè l'any següent aquest premi no es va atorgar.<ref name="Nyáry"/> Va morir de pneumònia a Nova York als setanta anys.