{{IniciBio}} fouva ser primera dama dels [[Estats Units]] i activista dels [[drets humans]].<ref name="gec">{{GEC|0257238|Eleanor Roosevelt}}</ref>
== Biografia ==
Neboda del president [[Theodore Roosevelt]], el [[1905]] es va casar amb el seu cosí llunyà (en 5ècinquè grau) [[Franklin D. Roosevelt]], amb qui va tenir sis fills.
Pel seu suport a l'activisme pels drets humans i a la [[igualtat racial|igualtat ètnica]], quan el seu marit va esdevenir president dels Estats Units, ella es convertíva convertir en una figura molt impopular als estats del sud, especialment entre les dones blanques, a causa de la seva actitud contrària a la supremacia blanca que hi estava encara molt arrelada. Quan el 1942 es van produir el [[linxament]] de dos nois negres i un pagès de [[Mississipí|Mississip]]<nowiki/>í, una periodista va acusar-la d'haver provocat la subversió blanca amb la seva actitud.<ref>{{Ref-publicació|article=When White Segregationist Women Hated on Eleanor Roosevelt|url=https://www.thedailybeast.com/when-white-segregationist-women-hated-on-eleanor-roosevelt|publicació=The Daily Beast|data=2018-02-17|llengua=en|nom=Elizabeth Gillespie|cognom=McRae|consulta=11 d'octubre 2021}}</ref>
Durant la [[Guerra Civil espanyola]] afavoríva afavorir els moviments a favor de la [[Segona República Espanyola|República]]. Es manifestàva manifestar també en contra del confinament dels estatunidencs d'origen [[Japó|japonès]] feta durant la [[Segona Guerra Mundial]].
== Declaració Universal dels Drets Humans ==
L'any 1946 va ser nomenada delegada davant l'[[Assemblea General de les Nacions Unides]] pel president dels Estats Units [[Harry S. Truman|Harry Truman]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Black|nom=Allida M.|article=Eleanor Roosevelt and the Universal Declaration of Human Rights|publicació=OAH Magazine of History|url=https://academic.oup.com/maghis/article-abstract/22/2/34/967457|pàgines=34-37|llengua=anglès|consulta=11 d'octubre 2021|volum=22|any=2008|mes=abril|autor=doi.org/10.1093/maghis/22.2.34}}</ref> Va ser laelegida primera presidenta de la [[Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides|Comissió de Drets Humans]] i va exercir un paper fonamental en la redacció de la [[Declaració Universal dels Drets Humans|Declaració Universal de Drets Humans]].<ref name="gec"/> <ref>{{Ref-web|títol=Les dones que van humanitzar la Declaració Universal de Drets Humans – Eulàlia Lledó Cunill|url=https://www.eulalialledo.cat/ca/2018/12/10/les-dones-que-van-humanitzar-la-declaracio-universal-de-drets-humans/|consulta=2019-07-27}}</ref>En Era un moment de creixents tensions ena causa de la [[Guerra Freda|guerra freda]], i els conservadors dels Estats Units es temien que una declaració sobre drets humans que sortís de les Nacions Unides podria dur el socialisme al seu país.<ref name=":0" /> Per altra banda, els representants del [[Bloc de l'Est|bloc soviètic]] al·legaven que les «democràcies» occidentals respectaven els drets civils i polítics només de paraula, com demostrava la segregació racial en els Estats Units.<ref name=":0" /> Eleanor Roosevelt va utilitzar el seu prestigi i credibilitat amb les dues superpotències per a encaminar el procés de redacció cap a una conclusió satisfactòria. El 1968, se li va concedir de manera pòstuma el Premi de les Nacions Unides a l'Esfera dels Drets Humans.<ref>{{Ref-web|url=http://www.un.org/es/events/humanrightsday/women-who-shaped-the-universal-declaration.shtml|títol=Las mujeres que dieron forma a la Declaración Universal de Derechos Humanos|consulta=2018-12-11|editor=ONU}}</ref>
Va ser signatària de la [[Carta oberta a les dones del món]].<ref>{{Ref-web|títol=An open letter to the women of the world {{!}} UN Special|url=https://www.unspecial.org/2012/03/an-open-letter-to-the-women-of-the-world/|consulta=2019-07-27|llengua=anglès}}</ref>
