Anne Frank: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 80.26.237.141. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Cap resum de modificació |
||
Línia 97:
La controvèrsia va arribar al seu punt més alt l'any [[1980]] amb l'arrest i el judici de dos neonazis. Ernst Römer i Edgar Geiss foren jutjats i trobats culpables de la creació i distribució d'impresos denunciant la falsedat del diari, a aquests successos seguí una querella d'Otto Frank. Durant l'apel·lació, un equip d'historiadors examinà els documents d'acord amb Otto Frank, i determinà la seva autenticitat.
[[Fitxer:AnneFrankstatue.jpg|miniatura|Estàtua d'Anna Frank realitzada per Mari Andriessen, a l'exterior de ''Westerkerk'' a Amsterdam|700x700px]]
Amb la mort d'Otto Frank l'any 1980, el diari original, incloent-hi cartes i fulles soltes, fou deixat en herència a l'Institut per la Documentació de la Guerra dels Països Baixos.{{sfn|Lee|2000|p=233}} Aquesta institució dugué a terme, l'any 1986, un estudi [[Medicina forense|forense]] del diari amb l'ajut del Ministeri de Justícia dels Països Baixos. Després de confrontar la [[cal·ligrafia]] amb exemplars d'autoria provada determinà que coincidien, i que el paper, cola i tinta emprats eren fàcils d'adquirir durant el període en el qual s'afirmava que el diari havia estat escrit. En conseqüència, determinaren que el diari era autèntic. El 23 de març de [[1990]] el Tribunal Regional d'Hamburg confirmà la seva autenticitat.<ref name = CriticalEditionp102/>
==
El 3 maig de l'any [[1957]], un grup de ciutadans, entre ells Otto Frank, creà la fundació de la Casa d'Anne Frank amb l'objectiu inicial de salvaguardar l'immoble Prinsengracht amenaçat de demolició i fer-lo accessible al públic.<ref>Cf. [http://www.annefrank.org/content.asp?pid=120&lid=5 «La Casa d'Anne Franck»], web de la Casa d'Anna Frank.</ref> La Casa d'Anne Frank va obrir les portes el [[3 de maig]] de [[1960]]. Comprèn el magatzem i els despatxos de la societat Opekta així com l'amagatall no moblat perquè els visitants puguin circular lliurement per les habitacions. S'hi poden veure efectes personals dels ocupants que hi han quedat, com un cartell d'una estrella de cinema enganxada al mur per l'Anne, un tros de paper pintat sobre el qual Otto Frank marcava la talla de les seves filles a mesura que creixien i un mapa sobre el mur on anotava l'avanç de les forces aliades. Des de la petita habitació que va ser de Peter van Daan, s'enllaça l'immoble amb els edificis veïns comprats per la Fundació. Aquests altres immobles són emprats per albergar el diari, però també exposicions sobre diferents aspectes de l'Holocaust i estudis contemporanis sobre la intolerància racial en diferents llocs del món. La Casa d'Anne Frank s'ha convertit en el focus d'atracció turística més freqüentat d'Amsterdam, amb més d'un milió i mig de visitants cada any.▼
=== Fundació Anne Frank ===
▲El 3 maig de l'any [[1957]], un grup de ciutadans, entre ells Otto Frank, creà la fundació de la Casa d'Anne Frank amb l'objectiu inicial de salvaguardar l'immoble
L'any 1963, Otto Frank i la seva segona dona, Elfriede Geiringer-Markovits, transformaren la Fundació Anne Frank en una organització benèfica, amb seu a [[Basilea]], [[Suïssa]]. La Fundació recapta els diners per donar-los a causes lloables. Fins a la seva mort, Otto va llegar els seus drets sobre el diari a la Fundació, amb la condició que els primers 80.000 [[francs suïssos]] d'ingressos anuals fossin distribuïts als seus hereus; la resta ha d'ésser abonada a la Fundació pels projectes que els seus administradors jutgin vàlids. Això ha permès sostenir tots els anys el tractament mèdic dels [[Justos entre les Nacions]], d'educar joves contra el racisme i de prestar alguns escrits d'Anne Frank al museu americà dedicat al Memorial de l'Holocaust de [[Washington, DC|Washington]] per una exposició l'any [[2003]]. L'informe anual del 2003 permet, a més, fer-se una idea dels treballs portats a terme i del suport d'[[Alemanya]], d'[[Israel]], de l'[[Índia]], de [[Suïssa]], d'[[Anglaterra]] i dels [[Estats Units]].<ref>[http://www.annefrank.ch/index.php?page=790 ''Fundació Anna Frank''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070810002911/http://www.annefrank.ch/index.php?page=790 |date=2007-08-10 }} Resum de la relació anual 2003. Accés el 3 de desembre de 2007.</ref>
=== Dedicació d'espais públics, equipaments i estàtues ===
Desenes d'escoles del món han estat batejades amb el nom d'«Anne Frank», en record seu.<ref>[http://www.annefrank.org/content.asp?PID=606&LID=5 « Que és una escola Anna Frank? »], vegeu la web oficial de la Casa d'Anna Frank.</ref>
==== Barcelona ====
[[Fitxer:BCN Anna Frank-F.JPG|miniatura|240x240px|Estàtua d'Anna Frank, obra de [[Sara Pons Arnal]], a la [[Plaça d'Anna Frank]], a [[Barcelona]].]]
La ciutat de [[Barcelona]] li dedicà, l'any [[1997]], un espai públic al barri de [[Vila de Gràcia|Gràcia]], la [[Plaça d'Anna Frank]], molt a prop de l'[[Estació de Fontana|estació del metro de Fontana]].<ref>{{Ref-web|títol=Plaça d'Anna Frank · 08012 Barcelona, Espanya|url=https://www.google.es/maps/place/Pla%C3%A7a+d%27Anna+Frank,+08012+Barcelona/@41.4026466,2.1539621,19z/data=!3m1!4b1!4m5!3m4!1s0x12a4a2a2c9bb551d:0x414576ccf8b0f1ea!8m2!3d41.4026466!4d2.1545093|consulta=2021-10-12|llengua=ca-US}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=B Nomenclàtor|url=http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0|consulta=2021-10-12}}</ref> A més a més, l'any 2001, s'hi col·locà una estàtua de [[bronze]] en el seu honor, obra de [[Sara Pons Arnal]]. Situada a sobre mateix del petit porxo de l'entrada del [[Centre Artesà Tradicionàrius|Centre Artesà Tradicionarius]], Anna Frank queda representada en posició estirada de bocaterrosa i sostenen el seu diari personal. A la mateixa façana, com a element del conjunt, hi ha dues pàgines fetes de bronze que recullen unes paraules de reflexió i reconeixement de l'autora de l'estàtua, Sara Pons.<ref>{{Ref-web|títol=Escultura Anna Frank - Barcelona {{!}} Vila de Gràcia - Fontana - Pobles de Catalunya|url=https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4709|consulta=2021-10-12|llengua=ca}}</ref> <ref>{{Ref-web|títol=¿Dónde Barcelona rinde homenaje a Ana Frank?|url=https://www.lavanguardia.com/participacion/retos/20210614/7522045/donde-barcelona-rinde-homenaje-ana-frank.html|data=2021-06-14|consulta=2021-10-12|llengua=es}}</ref>
=== Cultura ===
La vida i els escrits d'Anne Frank han inspirat diversos grups d'artistes i comentaristes, fent-ne referència a la literatura, la música popular, la televisió, i altres mitjans de comunicació.
L'any [[1959]], el seu diari ha estat adaptat al cinema per [[George Stevens]]; ha estat objecte de diversos telefilms i d'una adaptació japonesa en dibuixos animats (''Anne no nikki'', [[1995]]).
| |||