Diferència entre revisions de la pàgina «Actini»

3.121 bytes afegits ,  fa 1 mes
Història
m (Diacrítics)
(Història)
 
== Història ==
[[Fitxer:Blenda smolista9.jpg|esquerra|miniatura|[[Uraninita|Pechblenda]] de [[Jáchymov]], actual [[Txèquia]].]]
L'actini (del [[Grec antic|grec]] ''aktís'', ''aktînos'', raig lluminós) va ser descobert el [[1899]] pel [[químic]] [[França|francès]] [[André Louis Debierne]], que el va obtenir de la [[pechblenda]]. El [[1902]] va ser descobert, de forma independent, per [[Friedrich Otto Giesel]].
[[Fitxer:Prof. Dr. Friedrich Giesel.jpg|esquerra|miniatura|[[Friedrich Oskar Giesel]].]]
El descobriment de l'actini fou comunicat el 1899 per [[André-Louis Debierne]] (1874–1949), un col·laborador de [[Pierre Curie]] (1859–1906) i [[Marie Curie]] (1867–1934). Debierne cercà altres elements químics a la pechblenda de [[Jáchymov]], una varietat del mineral [[uraninita]], on els Curies ja hi havien descobert el [[poloni]] (1898) i el [[Radi (element)|radi]] (1898). L'estratègia de Debierne era cercar elements químics amb propietats diferents dels ja descoberts. El 1899 informà de l'aïllament d'un nou element,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Debierne|nom=A.|article=Sur une nouvelle matière radio-active|publicació=Comptes Rendus des Séances de l'Académie des Sciences|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k3085b/f593.item|data=1899|pàgines=593-595.|volum=129}}</ref> que amplià 1900 i l'anomenà «actini»,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Debierne|nom=A.|article=Sur un nouvel element radio-actif: I'actinium|publicació=Compt. rend.|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k3086n/f906.item|data=1900|pàgines=906-908|volum=130}}</ref> el <abbr>grec</abbr> ἀκτίς, -ῖνος ''aktís, -înos'' 'raig de llum'.<ref>{{GDLC|id=0002180}}</ref> Tanmateix hi ha dubtes sobre si les seves tècniques havien permès identificar correctament l'element. El que és clar, però, és que el químic alemany [[Friedrich Oskar Giesel]] (1852–1927) també estava investigant l’actini i, el 1902 l'aïllà,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Giesel|nom=F.|article=Ueber Radium...|publicació=Ber. Deuts. Chem. Ges.|data=1902|pàgines=3610|volum=35}}</ref> confirmant-ho en treballs posteriors.<ref>{{Ref-publicació|article=Ueber den Emanationskörper aus Pechblende und über Radium|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/cber.19030360177|publicació=Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft|data=1903-01|pàgines=342–347|volum=36|exemplar=1|doi=10.1002/cber.19030360177|llengua=de|nom=F.|cognom=Giesel}}</ref> A causa de la resplendor que emanava, l'anomenà «emani».<ref>{{Ref-publicació|article=Ueber den Emanationskörper (Emanium)|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/cber.19040370280|publicació=Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft|data=1904-03|pàgines=1696–1699|volum=37|exemplar=2|doi=10.1002/cber.19040370280|llengua=en|nom=F.|cognom=Giesel}}</ref> Giesel era un admirador dels Curie i, en conseqüència, no estava interessat a discutir la prioritat del descobriment d'un element radioactiu que havia sortit d'un laboratori tan prestigiós. Per tant, quan es fou evident que Debierne i Giesel treballaven sobre el mateix element, Giesel acceptà que la reivindicació del francès es mantingués prioritària, de manera que avui en dia l’element encara es coneix amb el nom que Debierne li donà.<ref>{{Ref-web|títol=Actinium - Element information, properties and uses {{!}} Periodic Table|url=https://www.rsc.org/periodic-table/element/89/actinium|consulta=2021-10-12}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=The Discovery of Actinium|url=https://www.jstor.org/stable/229943|publicació=Isis|data=1971|issn=0021-1753|pàgines=290–308|volum=62|exemplar=3|nom=H. W.|cognom=Kirby}}</ref>
 
== Abundància i obtenció ==
== Precaucions ==
L'Ac-227 és extremament radioactiu i tenint en compte els seus potencials efectes sobre la salut, és tan perillós com el [[plutoni]]. La ingesta, inclús en petites quantitats, pot causar danys molt greus.
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Enllaços externs ==
23.555

modificacions