Jardins de Clara Campoamor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Expressió correcta
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{indret|}}
Els '''Jardins de Clara Campoamor''' són un [[parc]] urbà situats a l'[[Avinguda Diagonal]], 609-615, al barri de [[les Corts]] de la ciutat de [[Barcelona]]. La zona queda delimitada pels conjunt de carrers de Gandesa, d' Europa, de Joan Güell i l'[[Avinguda Diagonal]].<ref name="ajb">{{ref-web |url=https://guia.barcelona.cat/detall/jardins-clara-campoamor_99335115236.html |consulta=31 octubre 2020 |títol=Jardins Clara Campoamor |editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref> En total té una superfície de prop de mitja hectàrea.
Els '''Jardins de Clara Campoamor''' són una zona verda del municipi de [[Barcelona]], situats al barri de [[les Corts]], a l'interior de l'illa de cases formada pels carrers Gandesa, Europa, Joan Güell i l'[[Avinguda Diagonal]].<ref name="ajb">{{ref-web |url=https://guia.barcelona.cat/detall/jardins-clara-campoamor_99335115236.html |consulta=31 octubre 2020 |títol=Jardins Clara Campoamor |editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref> Els jardins foren inaugurats l'any [[1994]] i van ser batejats en honor de la política feminista [[Clara Campoamor]], militant i diputada del [[Partit Republicà Radical|Partit Radical]] durant la [[Segona República Espanyola|II república espanyola]].<ref>{{ref-web |url=http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0 |consulta=31 octubre 2020 |títol=Nomenclàtor dels Carrers |editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref><ref>{{ref-notícia |títol=Los nombres de mujer ganan nuevas calles en Barcelona |publicació=La Vanguardia |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2004/05/18/pagina-35/34462844/pdf.html?search=jardines%20clara%20campoamor |consulta=31 octubre 2020 |data=02 diciembre 1994 |autor=Marta Ricart |llengua=castellà}}</ref> L'espai consta d'un parterre central de [[gespa]] i zones de [[sauló]] i paviment dur als laterals, coberts per [[Lledoner|lledoners]] (''Celtis australis'') i [[Palmera de Canàries|palmeres de Canàries]] (''Phoenix canariensis'').<ref name="atb">{{ref-web |url=https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ |consulta=31 octubre 2020 |títol=Atles de biodiversitat de Barcelona |editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref><ref name=az>{{ref-web |url=http://opendata-ajuntament.barcelona.cat/data/ca/dataset/arbrat-zona |títol=Arbrat de Zona |editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref> En total té una superfície de prop de mitja hectàrea. A l'entrada dels jardins hi ha una icònica escultura del [[1993]], feta d'[[acer]] pintat i d'un cos de 5,06 x 3,23 x 1,93 metres, sobre un petit estany amb fonts ornamentals. Aquesta escultura de nom ''Citerea'', està inspirada en el quadre [[Pelegrinatge a Citerea]] del pintor francès [[Jean-Antoine Watteau]]. L'obra és un treball de [[Maria Luisa Serra Catalán]], escultora que guanyà el concurs públic de l'[[Ajuntament de Barcelona|Ajuntament]] per tal d'embellir els espais públics del [[districte de les Corts]] l'any [[1990]].<ref>{{ref-web |url=http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=ca&codiMonumIntern=695 |consulta=31 octubre 2020 |títol=Art Públic. Citerea |editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref>
 
L'espai consta de l'escultura ''[[Escultura Citerea|Citerea]],'' d'àrea de jocs infantils, d'uns sortidors d'aigua ornamentals, d'un parterre central de [[gespa]] i zones de [[sauló]] i paviment dur als laterals, coberts per [[Lledoner|lledoners]] (''[[Lledoner|Celtis australis]]'') i [[Palmera de Canàries|palmeres de Canàries]] (''[[Palmera de Canàries|Phoenix canariensis]]'').<ref name="atb">{{ref-web|url=https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/|consulta=31 octubre 2020|títol=Atles de biodiversitat de Barcelona|editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref><ref name="az">{{ref-web|url=http://opendata-ajuntament.barcelona.cat/data/ca/dataset/arbrat-zona|títol=Arbrat de Zona|editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref>
 
== Història ==
 
=== Aprovació per part de l'Ajuntament de Barcelona ===
L'[[Ajuntament de Barcelona]] aprovà, el [[27 de juliol]] de [[1994]], la dedicació d'aquest espai urbà en honor a la política feminista [[Clara Campoamor]], militant i diputada del [[Partit Republicà Radical|Partit Radical]] durant la [[Segona República Espanyola]], principal defensora, impulsora i pionera de l'aprovació del [[Sufragi femení|sufragi femení,]] en aquest període i per primera vegada en la història de l'[[Estat espanyol]]. <ref>{{ref-web |url=http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0 |consulta=31 octubre 2020 |títol=Nomenclàtor dels Carrers |editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref><ref>{{ref-notícia |títol=Los nombres de mujer ganan nuevas calles en Barcelona |publicació=La Vanguardia |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2004/05/18/pagina-35/34462844/pdf.html?search=jardines%20clara%20campoamor |consulta=31 octubre 2020 |data=02 diciembre 1994 |autor=Marta Ricart |llengua=castellà}}</ref>
 
=== Atemptat terrorista d'ETA ===
LLa matinada del [[2 de novembre]] de l'any [[2000]] els jardins foren l'escenari d'una atemptat terrorista perpetrat per [[ETA]]. Un agent de la [[Guàrdia Urbana de Barcelona|guàrdia urbana]] i un vigilant de seguretat privada foren resultats ferits lleus per l'explosió d'un [[cotxe bomba]].<ref>{{ref-notícia |títol=ETA torna a atemptar i dues persones resulten ferides a Barcelona |publicació=Diari de Balears |url=https://www.dbalears.cat/estat/2000/11/02/131331/eta-torna-a-atemptar-i-dues-persones-resulten-ferides-a-barcelona.html |data=02/11/2000 |agència=Europa Press}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Edición del viernes, 12 enero 2001, página 14 - Hemeroteca - Lavanguardia.es|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2004/05/18/pagina-14/34184343/pdf.html?search=clara%20campoamor%20barcelona|consulta=2021-10-13}}</ref>
 
== Escultura ''Citerea'' ==
A l'entrada dels jardins a l'interior d'uns sortidors d'aigua ornamentals, hi ha situada la icònica escultura, ''[[Escultura Citerea|Citerea]],'' obra de l'artista [[María Luisa Serra Catalán|María Luisa Serra Catalán,]] inaugurada el [[26 de juliol]] de [[1993]], feta d'[[acer]] pintat i d'un cos de 5,06 x 3,23 x 1,93 metres.<ref name=":0">{{ref-web|url=http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=ca&codiMonumIntern=695|consulta=31 octubre 2020|títol=Art Públic. Citerea|editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref>
 
L' escultura rep de nom ''[[Escultura Citerea|Citerea]]'', està inspirada en el quadre [[Peregrinació a l'illa de Cítera]] del pintor francès [[Jean Antoine Watteau]]. L'obra és un treball de [[Maria Luisa Serra Catalán|María Luisa Serra Catalán]], escultora que guanyà el concurs públic de l'Ajuntament de Barcelona per tal d'embellir els espais públics del [[districte de les Corts]] l'any [[1990|1990,]] sent englobat dins de la campanya [[Barcelona posa't guapa|''Barcelona posa't guapa.'']]<ref name=":0" />
 
L'any [[2000]] els jardins foren l'escenari d'una atemptat terrorista perpetrat per [[ETA]]. Un agent de la [[Guàrdia Urbana de Barcelona|guàrdia urbana]] i un vigilant de seguretat privada foren resultats ferits per l'explosió d'un [[cotxe bomba]].<ref>{{ref-notícia |títol=ETA torna a atemptar i dues persones resulten ferides a Barcelona |publicació=Diari de Balears |url=https://www.dbalears.cat/estat/2000/11/02/131331/eta-torna-a-atemptar-i-dues-persones-resulten-ferides-a-barcelona.html |data=02/11/2000 |agència=Europa Press}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Enllaços externs ==
 
* [http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0 Nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona.]
* [http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=ca&codiMonumIntern=695 Art públic de la ciutat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, (Citerea).]
 
[[Categoria:Parcs del districte de les Corts]]