Plaça d'Anna Frank: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
WD
Etiqueta: editor de codi 2017
mCap resum de modificació
Línia 14:
 
[[Fitxer:BCN Anna Frank-F.JPG|miniatura|Vista de l'estàtua]]
Finalment, l'[[Ajuntament de Barcelona]] li dedicà, el [[4 d'abril]] de [[1997]], un espai públic al barri Vila de Gràcia del districte de Gràcia a la figura d'[[Anne Frank]], la ''Plaça d'Anna Frank''. Aquest indret, de nova creació, inaugurat per l'alcalde [[Joan Clos i Matheu|Joan Clos]] el [[13 de febrer]] de [[1998]] i ideat per l'arquitecte Ignasi Sanfeliu, va permetre la comunicació, fins al moment inexistent, entre la Travessia de Sant Antoni i el Carrer de Jaén. La situació escollida, si bé era propera a la que havia proposat la Plataforma Cívica pel Carrer Anna Frank, no era la mateixa.<ref>{{Ref-web|títol=B Nomenclàtor|url=http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0|consulta=2021-10-12}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Edición del lunes, 16 febrero 1998, página 2 - Hemeroteca - Lavanguardia.es|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2015/06/13/pagina-2/33829934/pdf.html?search=plaza%20anna%20frank%20barcelona|consulta=2021-10-12}}</ref>
 
== Monòlit ==
Des de elsdels seus inicis, l'any 1998, presideix, l'entrada a la plaça per la Travessia de Sant Antoni, un monòlit d'[[Acer corten|acer corten,]] de grans dimensions (190 x 198 x 135 cm.), amb la transcripció d'un dels passatges del diari personal d'Anne Frank, del [[15 de juliol]] de [[1944]], tres setmanes abans de ser arrestadacapturada, conjuntament amb seva família i uns amics, per les forces del [[nazisme]], el [[4 d'agost]] de [[1944]], per ser deportats a [[Camp de concentració|camps de concentració]]. Les inscripcions són les següents:<ref>{{Ref-web|títol=Monuments Commemoratius de Catalunya - Secció històrico-arqueològica - Institut d'Estudis Catalans|url=https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=770|data=2015|consulta=2021-10-14|llengua=ca|nom=Institut d'Estudis|cognom=Catalans}}</ref>
{{Cita|ANNA FRANK 1929 -1945
Veig com el món va essent transformat a poc a poc en un desert, puc / escoltar cada vegada més fort el tro imminent que ens haurà de matar, puc / sentir el sofriment de milions de persones i, amb tot, quan miro el cel, penso / que un dia tot tornarà a ésser bo, que tota aquesta duresa també ha de tenir / un final.