Martí Luter: diferència entre les revisions

El [[1507]] Luter va ser ordenat sacerdot, i el [[1508]] va començar a ensenyar [[Teologia]] a la [[Universitat de Wittenberg]]. Luter va rebre el seu grau de batxiller en Estudis bíblics el [[9 de març]] del [[1508]]. Dos anys després va realitzar una visita a [[Roma]], i va tornar-ne molt decebut per tot el que hi va veure de la cúria romana.<ref name="Vidal">Vidal, p. 108</ref> El [[19 d'octubre]] del [[1512]], Martí Luter va rebre el grau de Doctor en Teologia i el [[21 d'octubre]] del [[1512]] va ser "«rebut al Senat de la Facultat de Teologia"», i li va ser concedit el títol de ''Doctor en Bíblia''. El [[1515]] fou nomenat vicari del seu orde, i sota la seva responsabilitat restaren onze monestirs.<ref name="Vidal"/>

Les ànsies d'obtenir graus acadèmics van portar Martí Luter a estudiar les Escriptures profundament. Influït per la vocació [[Humanisme|humanista]] d'anar ''ad Fontes'' («a les fonts"»), es va submergir en l'estudi de la Bíblia i de l'Església primitiva. A causa d'això, termes com la [[penitència]] i la [[probitat]] van prendre un nou significat per Luter, convençut ara que l'Església havia perdut la visió de diverses veritats centrals que el cristianisme ensenyava en les Escriptures, una de les més importants era la doctrina de la [[justificació]] només per la fe. Luter va començar a ensenyar que la [[salvació]] és un regal exclusivament de Déu, donat per la [[Gràcia divina|gràcia]] a través de [[Crist]] i rebut només per la fe.<ref>Markus Wriedt, "«Luther's Theology»," a''The Cambridge Companion to Luther''(Cambridge University Press, 2003), pp. 88-94.</ref>

Després de no fer cas de Luter, dient que era un "''«borratxo alemany el qui va escriure les tesis''"» i afirmant que "''«quan estigui sobri, canviarà de parer''"»,<ref>Philip Schaff,''History of the Christian Church''(Charles Scribner's Sons, 1910), 7:99; WG Polack,''The Story of Luther''(Concordia Publishing House, 1931), p. 45</ref> el [[papa]] [[Lleó X]] va ordenar el [[1518]] al professor dominic de teologia [[Silvestre Mazzolini]] que investigués el tema. Aquest va denunciar que Luter s'oposava de manera implícita a l'autoritat del Summe Pontífex, en mostrar desacord amb una de les seves [[butlla papal|butlles]], per la qual cosa va declarar Luter [[heretgia|heretge]] i va escriure una refutació acadèmica de les seves tesis. En ella va mantenir l'autoritat papal sobre l'Església i va condemnar cada "«desviació"» com una [[apostasia]]. Luter va replicar de la mateixa manera i es va iniciar una controvèrsia.

Mentrestant Luter va prendre part en la convenció augustiniana a [[Heidelberg]], on va presentar una tesi sobre l'esclavitud del pecat en l'home i sobre la gràcia divina. En el decurs de la controvèrsia per les indulgències, el debat es va elevar fins al punt de dubtar del poder absolut i de l'autoritat del papa, a causa del fet que les doctrines de la "«[[Tresoreria de l'Església]]"» i de la "«[[Tresoreria dels Mèrits]]"», que servien per reforçar la doctrina i la pràctica de les indulgències, es fonamentaven en la [[butlla]] ''Unigenitus'' ([[1343]]) del papa [[Climent VI]]. Arran de la seva oposició a aquesta doctrina, Luter va ser qualificat d'heretge, i el papa, decidit a eliminar els seus punts de vista, va ordenar cridar-lo a Roma, viatge que no es va realitzar per problemes polítics.

Quan [[Johann Eck]], establert a [[Carlstadt]] i col·lega de Luter, fou desafiat a un debat a [[Leipzig]], Luter es va unir a aquest debat ([[27 de juny]] - [[18 de juliol]] del [[1519]]), en el curs del qual va negar el dret diví del soli papal i l'autoritat de posseir el "«[[poder de les claus]]"», que segons ell havia estat atorgat a l'Església (com a congregació de fe). Va negar que fos necessari que l'Església catòlica estigués sota l'autoritat del papa per a la salvació, i va defensar la validesa de l'[[Església Ortodoxa|Església Ortodoxa de l'Orient]]. Després del debat, Johann Eck va assegurar que havia forçat Luter a admetre la semblança de la seva pròpia doctrina amb la de [[Jan Hus]], el qual havia estat cremat a la [[foguera]].

Les controvèrsies generades pels seus escrits van portar Luter a desenvolupar les seves doctrines més a fons, i el seu "''«Sermó al [[Sagrament]] beneït del Vertader i Sant Cos de Crist, i les seves Germandats''"» va estendre el significat de l'[[eucaristia]] al perdó dels pecats per l'enfortiment de la fe en aquells qui la reben, i va donar suport a la realització d'un concili per restituir la comunió.

El concepte luterà d'"«Església"» va ser desenvolupat en el seu ''Von dem Papsttum zu Rom'' (''Al papat de Roma''), una resposta a l'atac del franciscà [[Augustin von Alveld]] a Leipzig (juny 1520); mentre que el seu ''Sermon von guten Werken'' (''Sermó de Bones Obres''), publicat a la primavera del 1520, era contrari a la doctrina catòlica de les bones obres i obres de [[supererogació]] (aquelles efectuades per sobre dels termes de la simple obligació), i sostenia que les obres del creient són veritablement bones en qualsevol ambient anomenat secular (o amb qualsevol vocació), ordenat per Déu.

Estrictament parlant, només el [[baptisme]] i l'[[eucaristia]] són sagraments, atès que només ells tenen un "''«signe visible divinament instituït''"»: l'aigua en el baptisme i el pa i el vi a l'eucaristia. Luter va negar en el seu document que la [[confirmació]], el [[matrimoni]], l'[[ordenació sacerdotal]] i l'[[unció dels malalts|extremunció]] fossin sagraments.

El papa va advertir Martí Luter el [[15 de juny]] del [[1520]] amb la butlla ''[[Exsurge Domine]]'' que s'arriscava a l'[[excomunió]], a menys que en un termini de seixanta dies repudiés 41 punts de la seva doctrina seleccionats dels seus escrits. L'octubre del [[1520]] Luter va enviar el seu escrit ''A la llibertat d'un cristià'' al papa i afegir la frase significativa: "''«Jo no em sotmeto a lleis a l'hora d'interpretar la paraula de Déu''"». Mentrestant, hi havia rumors a l'agost que Eck havia arribat a Meissen amb una prohibició papal, la qual es va pronunciar realment el [[21 de setembre]]. Aquest últim esforç de Luter per la pau va ser seguit el [[12 de desembre]] per la crema que feu de la butlla, la qual prenia efecte en un termini de 120 dies, i el decret papal a Wittenberg. Es va defensar en el seu ''Warum des Papstes und seiner Jünger Bucher verbrannt sind'' i el seu ''Assertio omnium articulorum''. El papa [[Lleó X]] va excomunicar Luter el [[3 de gener]] del [[1521]] amb la butlla ''[[Decet Romanum Pontificem]]''.

L'execució de la prohibició, però, va ser evitada per la relació del papa amb [[Frederic III de Saxònia]] i pel nou emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] que, en veure l'actitud papal cap a ell i la posició de la Dieta, va trobar contraindicat donar suport a les mesures contra Luter. Aquest va anar a [[Worms]] on va dir que "''Aniria«aniria allà encara que hi hagués tants [[dimoni]]s com teules a les teulades''"».

Luter es va presentar davant la Dieta el [[16 d'abril]]. [[Johann Eck]], un assistent de l'arquebisbe de Tréveris, va presentar a Luter una taula plena de còpies dels seus escrits. Va preguntar a Luter si els llibres eren seus i si encara creia en el que aquestes obres ensenyaven. Luter va demanar un temps per pensar-se la resposta, que li va ser concedit. Luter resà, va consultar amb els seus amics i mitjancers i es va presentar davant la Dieta l'endemà. Quan es va tractar l'afer a la Dieta, el conseller Eck va demanar a Luter que respongués explícitament: "''«Luter, rebutgeu els vostres llibres i els errors que contenen?''"», i Luter va respondre: "''«Que se'm convenci mitjançant testimonis de l'Escriptura i clars arguments de la raó, perquè no crec ni en el papa ni en els concilis, ja que està demostrat que sovint han errat i es contradiuen a si mateixos; pels textos de la Sagrada Escriptura que he citat, estic sotmès a la meva consciència i lligat a la paraula de Déu. Per això no puc ni vull retractar-me de res, perquè fer alguna cosa en contra de la consciència no és segur ni saludable''"». D'acord amb la tradició, Luter aleshores va dir aquestes paraules: "''«No puc fer altra cosa; aquesta és la meva postura! Que Déu m'ajudi!''"»<ref>(en alemany) frase extreta de la [http://www.luther.de pàgina de luteranisme]</ref>

Luter sovint escrivia cartes als seus amics i aliats responent o preguntant pels seus punts de vista o per consells. Per exemple, [[Philipp Melanchthon]] li va escriure preguntant-li com respondre l'acusació de què els reformistes renegaven del pelegrinatge, del dejuni i d'altres formes tradicionals de pietat. Luter li va respondre l'[[1 d'agost]] del [[1521]]: «''Si ets un predicador de la misericòrdia, no prediquis una misericòrdia imaginària, sinó una de veritable. Si la misericòrdia és vertadera, has de patir el pecat veritable, no imaginari. Déu no salva aquells que són només pecadors imaginaris. Sigues un pecador i deixa que els teus pecats siguin forts, però deixa que la teva confiança en Crist sigui més forta, i alegra't en Crist, que és el vencedor sobre el pecat, la mort i el món. Cometem pecats mentre estiguem aquí, perquè en aquesta vida no hi ha un lloc on la justícia resideixi. Nosaltres, però, diu Pere'' ([[Segona Epístola de Pere]] 3:13), ''estem buscant més enllà un nou cel i una nova terra on regni la justícia''».

Mentrestant, alguns sacerdots saxons havien renunciat al vot del [[celibat]], en tant que altres van atacar la validesa dels vots monàstics. Luter en el seu ''De votis monasticis'' (''Sobre els vots monàstics'') va aconsellar tenir més cautela, acceptant en el fons que els vots eren generalment presos «''amb la intenció de la salvació o la recerca de justificació''». Amb l'aprovació de Luter en el seu ''De abroganda missa privata'' (''Sobre l'abrogació de la missa privada''), però en contra de l'oposició ferma del seu [[prior]], el dels agustins de Wittenberg, va realitzar canvis en les formes d'adoració i va suprimir les misses. La seva violència i intolerància, però, van desagradar Luter, que a principis de desembre va passar uns dies entre ells. En tornar a Wartburg, va escriure ''Eine Treue Vermahnung... vor Aufruhr und Empörung'' (''Una sincera amonestació per Martí Luter a tots els cristians per guardar-se de la insurrecció i rebel·lió''). Tot i així, Carlstadt i l'exagustí [[Gabriel Zwilling]] van demandar a Wittenberg l'abolició de la missa privada i de la comunió sota les dues espècies, així com l'[[iconoclasta|eliminació de les imatges]] de les esglésies i l'abrogació del magisteri.

El [[8 d'abril]] de [[1523]], Luter escriu a Wenceslaus: "«Ahir vaig rebre nou monges del seu captiveri al convent de Nimbschen"». Luter havia decidit ajudar a escapar dotze monges del monestir cistercenc de Nimbschen, prop de Grimma, a Saxònia, traient-les del convent dintre de bótes. Tres d'elles van marxar amb els seus parents, mentre les altres nou van ser portades a Wittenberg. En aquest últim grup es trobava [[Caterina de Bora]]. Entre maig i juny de [[1523]] es va decidir que la dona s'havia de casar amb un estudiant de la Universitat de Wittenberg, [[Jerome Baumgärtner]], encara que probablement la família li ho va negar. El Dr. Caspar Glatz era el següent pretendent, però Caterina no sentia "«ni desig ni amor"» per ell. Es va saber que es volia casar amb Luter o amb [[Nicolau von Amsdorf]]. Luter sentia que no era un bon marit, ja que havia estat excomunicat pel papa i era perseguit per l'emperador. El maig o a principis de juny del [[1525]] es va conèixer en el cercle íntim de Luter la seva intenció de casar-se amb Caterina. Per evitar qualsevol objecció per part dels seus amics, va actuar ràpidament: el matí del dimarts [[13 de juny]] del [[1525]] es va casar legalment amb Caterina, a qui afectuosament anomenava "«Katy"». Ella es va traslladar a la casa del seu marit, l'antic monestir augustinià de Wittenberg, i van començar a viure en família. Els Luter van tenir tres fills i tres filles:

Luter tenia una mala percepció del llibre d'[[Llibre d'Ester|Ester]], [[Epístola als Hebreus|Hebreus]], [[Epístola de Sant Jaume|Jaume]], [[Epístola de Sant Judes|Judes]] i de l'[[Apocalipsi]]. Anomenava l'epístola de Sant Jaume una "''«epístola de palla''"», trobantperquè trobava que era molt poc el que apuntava a Crist i la seva obra salvadora. També tenia dures paraules per a l'Apocalipsi, del qual deia que no podia "''«de cap manera detectar que l'Esperit Sant ho hagi produït''"».<ref>[http://www.wels.net/sab/qa/ Luther-03.html Wels Q & A].</ref> Tenia raons per qüestionar l'apostolicitat d'aquests llibres, pel fet que l'església primitiva els catalogués com [[antilegomena]], el que significava que no eren acceptats sense reserves, al contrari que els [[Cànon (Bíblia)|canònics]]. Tanmateix, Luter no els va eliminar de la seva edició de les Escriptures. Luter va incloure com a [[apòcrif]]s aquells passatges que, trobant-se en la dels [[Septuaginta]] grega, no ho estaven en els textos [[masoreta|Masorètics]] disponibles aleshores. Aquests van ser inclosos en les primeres traduccions, però després foren omesos i qualificats com de "''«bona lectura''"», però no com Paraula inspirada per Déu. L'exclusió d'aquests textos va ser adoptada des d'un començament per gairebé tots els evangèlics.

Martí Luter, en el seu Comentaricomentari sobre Santsant Joan, va reconèixer que la Bíblia ve de l'Església catòlica apostòlica i romana: "«Estem obligats d'admetre als papistes que ells tenen la Paraula de Déu, que l'hem rebut d'ells, i que sense ells no en tindríem cap coneixement"».

Per suplir la manca d'altes autoritats eclesiàstiques deguda al fet que molt pocs bisbes van adoptar la doctrina reformadora en terres alemanyes, Luter va sostenir a partir de 1525 que les autoritats seculars haurien de prendre part en l'administració de l'església. Aquestes tasques no eren necessàriament exclusives de les autoritats seculars, i Luter hauria preferit que recaiguessin en mans d'un episcopat evangèlic. Va declarar el 1542 que els prínceps evangèlics només serien "''«bisbes d'urgència''"» i va preconitzar que els poders eclesiàstics poguessin ser ostentats per congregacions cristianes,<ref>Martí Luter, "A Nicholas Hausmann (Wittenberg,) 29 de març, 1527, "Tr. Gottfried G. Krodel, a''Treballs de Luter''ed. Gottfried G. Krodel (Fortress Press, 1972), 49:161-164;''Weimar Ausgabe Briefwechsel''(abreujat:''WABr'') 4:180-181.</ref> si bé va decidir esperar el curs dels esdeveniments i veure què feien els rectors i estudiosos perquè descobrissin per ells mateixos quines eren les persones apropiades. Els resultats del seu viatge a Saxònia (1527-29) li va fer veure que els rectors i estudiosos no estaven preparats per a aquesta responsabilitat, i que era necessari que es mantinguessin les estructures eclesiàstiques tal com foren dissenyades al principi de la Reforma.

Rebutjava la doctrina catòlica romana de la [[Transsubstanciació]], però mantenia la presència real del cos i la sang de Crist sota el pa i vi sacramentals. Recolzava el significat literal de les paraules "''«Aquest és el meu cos''"», "''«Aquesta és la meva sang''"». Va sintetitzar les seves creences sobre el tema en el seu ''Catecisme Menor'' en escriure: "«¿''Què és el Sagrament de l'Altar? És el veritable cos i sang de nostre Senyor Jesucrist en el pa i el vi, lliurat a nosaltres cristians per menjar i beure, instituït per Crist mateix'' "». Refusant de definir el misteri de l'Eucaristia amb conceptes com la [[Consubstanciació]], Luter va utilitzar l'analogia patrística de la doctrina de la Unió Personal de dues naturaleses en Jesucrist per il·lustrar la seva doctrina eucarística "per analogia del ferro posat en el foc on ambdós, foc i ferro, units en el ferro roent, es mantenen malgrat tot sense canvi", un concepte que ell va anomenar "«[[Unió Sacramental]]"».<ref>''Contra els Profetes celestials'' (1525 ) i ''Confessió respecte al Sopar del Senyor''(1528) citats en FL Cross, ed. ''The Oxford Dictionary of the Christian Church'', Oxford, 1958, p. 337.</ref>

La doctrina de Luter es diferenciava de la de [[Carlstadt]], [[Huldrych Zwingli|Zwingli]], [[Leo Jud]] i [[Jean Husschin|Œcolampade]], que rebutjaven la presència real. Carlstadt, Zuingli i Œcolampade donaven diferents interpretacions a l'estipulat per Crist: Carlstadt interpretava el "l'«Això"» de "d'«Això és el meu cos"» com l'acció de Crist apuntant-se a si mateix. ZuinglioZwingli interpretava el "l'«és"» com "«significa" i Œcolampade interpretava "«meu cos"» com "«un signe del meu cos"». En la controvèrsia que es va suscitar, Luter li respon a [[Œcolampade]] en el prefaci de ''Syngramma Suevicum'' (Escrits suaba), exposant els seus punts de vista al ''Sermon von den Sakramenten''... ''Wider die Schwärmgeister'' (Sermó al Sagrament... Contra els esperits Fanàtics) i a ''Dass diese Worte... noch feststehen ''(Aquestes paraules... Encara es mantenen ferms), i més exhaustivament a ''Vom Abendmahl Christi Bekenntnis'' (Confessió respecte al Sopar del Senyor) (1528).

A causa dels perills de les mesures de la [[Dieta d'espires|Segona Dieta d'espires]] a [[1529]] contra el protestantisme, i a la coalició de l'Emperador amb França i el Papa, el [[Landgravi]] Felip desitjava una unió de tots els reformistes, però Luter es va declarar oposat a qualsevol aliança que ajudés l'heretgia, encara que va acceptar la invitació del Felip a assistir a una conferència a [[Marburg an der Lahn|Marburg]] (1529) per resoldre les matèries en controvèrsia. En aquesta dieta, el [[19 d'abril]] d'aquest any, 19 delegats, 5 prínceps i 14 ciutats van protestar contra la derogació de la treva de tolerància acordada a la Dieta de Worms, i per això es va anomenar "«protestants"» als partidaris de Luter. A Marburg, Luter es va enfrontar a Œcolampade, mentre que Melanchthon fou antagonista de Zuingli. Encara que van establir una harmonia no esperada en altres aspectes, no es va poder assolir un acord en l'Eucaristia. Luter refusà anomenar els seus oponents "«germans"», encara que els volia pau i amor. Luter estava convençut que Déu havia encegat els ulls de Zuingli, puix que no podia veure la doctrina veritable del Sopar del Senyor. Amb el seu habitual estil polèmic, Luter va denunciar Zuingli i els seus seguidors denominant-los "«fanàtics"» i "«dimonis"».

Els mateixos prínceps havien subscrit els [[Articles Schwabach]], sostinguts per Luter com una condició per l'aliança amb ell. Les bases de Luter en matèria de doctrina eucarística partien de l'enteniment simple i directe de les paraules de Crist, si bé donaven importància al sacrifici corporal de Crist i al fet d'oferir aquest mateix cos als comulgants en l'Eucaristia. Quan Zuingli va excloure la possibilitat de la presència real per la incapacitat de la naturalesa humana de Crist per [[Bilocació|bilocar-se]] o estar en un altre lloc que no fos un lloc concret, Luter va reafirmar la integritat de la unió [[Hipòstasi (catolicisme)|hipostàtica]] : Crist no està dividit i onsevulla que estigui és Déu, fins i tot com a home. Luter citava com evidència les tres maneres de la presència segons [[Guillem d'Ockham]]: "«local, circumscrita"» (estant en un lloc a la vegada, ocupant espai i tenint pes), "«definitiva"» (deslligat de l'espai però estant on calgui) i "«repleta"» (omplint tots els espais a la vegada) per introduir la probabilitat que el cos i la sang de Crist estiguin realment presents en l'Eucaristia.<ref>''Treballs de Luter''37:214 -- 15.</ref>

Luter va sostenir que la sola recepció de la [[comunió]] és inútil sense fe. Va insistir que els impius i fins i tot les bèsties que prenen i beuen els elements consagrats, mengen i beuen la sang i el cos de Crist, però el beure i menjar "«indigne"» els seria jutjat (1a Corintis 11:29). Encara que no compartia la visió que l'Eucaristia fos només una simple commemoració, va reconèixer l'existència d'una dimensió commemorativa. Pel que fa a l'efecte del sagrament en els creients, recordava amb fervor les paraules "''«va ser lliurat per tots vosaltres''"», posant així èmfasi en l'expiació i en el perdó mitjançant la mort de Jesucrist.

Frederic III va demanar a Luter a [[1528]] que visités les esglésies locals per determinar la qualitat de l'educació cristiana que rebia la pagesia. Luter va escriure en el prefaci del Catecisme Menor, ''"«¡Pietat! Bon Déu! Quina misèria tan abundant he observat! La gent comú, especialment a les viles, no té coneixement de cap doctrina cristiana, i molts pastors units són incapaços i incompetents per ensenyar''"». Com a resposta, Luter va preparar els Catecismes Menor i Major. Es tracta de materials d'instrucció i devoció que Luter considerava com els fonaments de la fe cristiana, entre els quals es trobaven els [[Deu Manaments]], el [[Credo apostòlic]], el [[Parenostre]], [[baptisme]], [[confessió]] i absolució, l'[[eucaristia]] i oracions. El Catecisme Menor anava dirigit a la gent senzilla, mentre que el Major als pastors.

L'aparició d'un enemic comú a tot l'Imperi (l'exèrcit turc) va canviar l'escenari polític: ara Carles V buscava la unitat per poder fer front a la nova amenaça, per la qual cosa es va convocar el 1530 la [[Dieta d'Augsburg]], per tal d'aclarir de manera definitiva la relació de l'Imperi amb el protestantisme. Luter, pròfug de l'Imperi, estava fora de perill a [[Coburg]], inspirant des d'allà el discurs de Melanchthon davant l'emperador. Si bé Martí Luter es va abstenir de mantenir una actitud autoritària, no li va agradar la delicadesa i la cautela de Melanchthon, perquè aquest no va arribar a plantejar canvis doctrinals, excepte el de l'abolició del papat. L'Emperador, forçat per la guerra contra els turcs i contra la [[Lliga Smalkalda]] (un exèrcit organitzat pels prínceps en defensa del protestantisme), va aconseguir assegurar la unitat mitjançant la [[Pau Religiosa de Nuremberg|Pau de Nuremberg]] del 1532, que endarreria la solució definitiva del problema fins que se celebrés un Concili General. Des de la Dieta d'espires (1529), el problema s'havia transformat en una cosa molt important. La qüestió radicava en què la Dieta d'espires havia decidit el 1526 que de cap manera acceptaria la imposició de l'[[Edicte de Worms]], que permetia matar Luter sense por a sancions. Aquesta mateixa Dieta consagrava la tolerància religiosa sota el lema ''Cuius regio, eius religiosareligio'' (és a dir, ''A cada regió la religió del seu Senyor''). Novament a la Dieta d'espires del 1529, i davant la intenció dels catòlics d'anul·lar la tolerància adoptada el 1526, els reformistes van emetre una irada queixa de protesta, motiu pel qual se'ls anomena des de llavors "«protestants"». Ara la Pau de Nuremberg establia l'acceptació dels reformistes en el si de l'Imperi. Aquesta situació es va veure forçada per la situació política del moment, ja que si l'emperador s'oposava a la pau, els prínceps es veurien legitimats per realitzar o donar suport a una resistència armada contra Carles V, i el poder començava a estar seriosament amenaçat pels [[Imperi Otomà|turcs]].

Aquest context polític va tenir la seva dimensió teològica en l'anomenada qüestió de la [[desobediència civil]]. Fins aquell instant Luter sostenia que de cap manera desobeiria l'Emperador, fins i tot si la seva decisió era equivocada. D'aquesta manera es va oposar a qualsevol aliança entre els prínceps, fos ofensiva o defensiva. Martí Luter va mantenir aquesta actitud fins i tot davant la Lliga Smalkalda. Però la seva posició va anar canviant a poc a poc en escoltar l'opinió de juristes que assegurava que, en els casos de notòria injustícia pública, les mateixes lleis imperials atorgaven [[desobediència civil|dret de resistència]]. Va ser el 1531 quan va acceptar la possibilitat d'adoptar la desobediència civil en el seu escrit ''Warnung an die liebe Deutschen'' (1531), sempre que s'efectues "«per les causes correctes"». Més tard, a cartes escrites en 1539, es retractaria d'aquestes afirmacions.

Les opinions de Luter sobre els [[jueus]] han estat descrites com a [[racisme|antisemitisme]] racial o religiós <ref>[[Paul Johnson]],''A History of the Jews'', (HarperCollins Publishers, 1987), p. 242.</ref> o com a [[antijudaisme]].<ref>[[Uwe Siemon-Nette]], "«Luther and the Jews»." ''Lutheran Witness''123 (2004) No 4:19.</ref> En els inicis de la seva carrera pensava que els jueus no havien cregut en [[Jesús de Natzaret|Jesús]] a causa dels errors dels cristians i de la proclamació del que per a ell era un evangeli impur. Suggeria que respondrien favorablement al missatge evangèlic si se'ls presentava de la manera adequada. Quan va descobrir que no era així, va atacar amb fúria els jueus.

En el seu ''Von den Juden und ihren Lügen'' (Sobre els jueus i les seves mentides), publicat el [[1543]], va escriure que s'havien de fer contra els jueus accions com cremar les [[sinagoga|sinagogues]], destruir els seus llibres de pregària, prohibir predicar als rabins, «aixafar i destruir» llurs cases, confiscar llurs propietats, confiscar llurs diners i obligar aquests «cucs verinosos» a realitzar treballs forçats o expulsar-los «per sempre». Segons l'opinió del Dr. Robert Michael, sembla que Luter també aprovava l'assassinat de jueus.<ref>[[Robert Michael]], "«Luther, Luther Scholars, and the Jews,"»''Encounter''46 (1985) 4 : 343.</ref>

Per l'historiador britànic [[Paul Johnson]], “Sobre«Sobre els jueus i les seves mentides”mentides» és el «''primer treball de l'antisemitisme modern i un pas de gegant en el camí cap a l'[[holocaust]]». Quatre segles després d'haver estat escrits, els [[nazisme|nazis]] van citar els assajos de Luter per justificar la [[Solució Final]]. Alguns estudiosos han atribuït la Solució Final nazi directament a Martí Luter.<ref>William Shire, "«The Rise and Fall of the Third Reich"» (Simon and Schuster, 1990), 91, 236.</ref> No obstant això, altres van refutar aquest punt de vista.<ref>Uwe Siemon-Nette,''The Fabricat Luther: The Rise and Fall of the Shire Myth'', (Concordia Publishing House, 1995), 17-20.</ref>''

L'últim viatge de Luter a Mansfeld el va realitzar a causa de la seva preocupació per les famílies dels seus germans i germanes, que continuaven en la mina de coure de Hans Luter, que estava amenaçada per les intencions del comte Albrecht de Mansfeld de controlar aquesta indústria per al seu benefici personal. La controvèrsia va involucrar els quatre [[comtes de Mansfeld]]: Albrecht, Philip, John George i Gerhard. Luter va viatjar dues vegades cap a fins de l'any [[1545]] amb l'objectiu de participar en les negociacions per arribar a un acord. Va ser necessària una tercera visita a principis de [[1546]] per completar les negociacions. El [[23 de gener]] Luter va deixar Wittenberg acompanyat pels seus tres fills. Les negociacions van concloure amb èxit el [[17 de febrer]]. Passades les 8 de la tarda d'aquest dia, Luter va patir dolors al pit. En anar-se'n al llit i va resar dient: «''En les teves mans deixo el meu esperit; m'has redimit, oh Senyor, fidel Déu''», tal com es pregava habitualment quan arribava l'hora de la mort. A la una de la matinada va despertar amb un agut dolor de pit i va ser embolicat amb tovalloles calentes.

Sabent que la seva mort era imminent, va agrair a Déu per haver-li revelat el seu Fill, en qui ell havia cregut. Els seus companys Justus Jonas i Michael Coelius van cridar: «''Reverend pare, està llest per morir confiant en el seu Senyor Jesucrist i confessant la doctrina que va ensenyar en el seu nom?''» Un distintiu «''sí''» va ser la resposta de Luter. Va morir a 3/4 de 3 de la matinada del [[18 de febrer]] del [[1546]] a Eisleben, la ciutat on va néixer. Va ser sebollit a l'església del Palau de Wittenberg, prop de la [[trona (església)|trona]] des de la qual havia transformat el cristianisme.