Diferència entre revisions de la pàgina «Bor»

11 octets eliminats ,  fa 1 mes
Reordenació seccions
m (Enllaços)
(Reordenació seccions)
El '''bor''' és un [[element químic]] de la [[taula periòdica]] que té el símbol '''B''' i nombre atòmic 5. És un element [[metal·loide]], [[semiconductor]], trivalent que existeix abundantment en el mineral [[bòrax]]. Hi ha dos [[al·lòtrop]]s del bor; el bor amorf és una pols marró, però el bor metàl·lic és negre. La forma metàl·lica és dura (9,3 en l'escala de Mohs) i és un mal conductor a temperatura ambient. No s'ha trobat lliure en la natura.
 
== Història ==
== Característiques principals ==
Els compostos de bor (de l'àrab ''buraq'' i aquest del persa ''burah'') es coneixen des de fa milers d'anys. A l'[[antic Egipte]] la [[momificació]] depenia del natró, un mineral que contenia borats i altres sals comuns. A la [[Xina]] s'usaven ja cristalls de borax cap al [[300 aC]] i a l'[[antiga Roma]], compostos de bor en la fabricació de vidre.
 
El [[1808]], [[Humphry Davy]], [[Gay-Lussac]] i [[Thénard|Louis J. Thénard]] van obtenir bor amb una puresa del 50% aproximadament, encara que cap d'ells va reconèixer la substància com un nou element, cosa que faria [[Jöns Jacob Berzelius]] en [[1824]]. El bor pur va ser produït per primera vegada pel químic nord-americà [[W. Weintraub]], el [[1909]].
 
== Abundància i obtenció ==
Els [[Estats Units d'Amèrica]] ([[desert de Mojave]], a [[Califòrnia]]) i [[Turquia]] són els majors productors de bor. L'element es troba combinat amb [[bòrax]], àcid bòric, [[colemanita]], [[kernita]], [[ulexita]] i borats. L'àcid bòric es troba a vegades en les aigües volcàniques. La ulexita és un [[mineral]] que de manera natural presenta les propietats de la [[fibra òptica]].
 
El bor pur és difícil de preparar; els primers mètodes usats requerien la reducció de l'òxid amb metalls com el [[magnesi]] o [[alumini]], però el producte resultant gairebé sempre es contaminava. Pot obtenir-se per reducció d'halogenurs de bor volàtils amb [[hidrogen]] a alta temperatura.
 
== Característiques principals ==
El bor és un element amb vacants electròniques en l'orbital p; per això presenta una acusada apetència d'electrons, de manera que els seus compostos es comporten sovint com a [[àcid de Lewis|àcids de Lewis]], reaccionant amb rapidesa amb substàncies riques en [[electrons]].
 
 
El [[nitrur de bor]], un [[aïllant elèctric]] que condueix la calor tan bé com els [[metalls]], s'empra en l'obtenció de materials tan [[duresa|durs]] com el [[diamant]]. El bor té a més qualitats [[lubricació|lubricants]] semblants a les del [[Grafit (mineral)|grafit]], i comparteix amb el [[carboni]] la capacitat de formar xarxes moleculars mitjançant [[enllaç covalent|enllaços covalents]] estables.
 
== Isòtops ==
En la naturalesa es troben dos isòtops de bor: B-11 (80,1%) i B-10 (19,9%).
 
== Aplicacions ==
 
Segons l'estudi del seu ús com a combustible de coets, els [[hidrur]]s de bor s'oxiden amb facilitat, alliberant gran quantitat d'[[energia]].
 
== Història ==
Els compostos de bor (de l'àrab ''buraq'' i aquest del persa ''burah'') es coneixen des de fa milers d'anys. A l'[[antic Egipte]] la [[momificació]] depenia del natró, un mineral que contenia borats i altres sals comuns. A la [[Xina]] s'usaven ja cristalls de borax cap al [[300 aC]] i a l'[[antiga Roma]], compostos de bor en la fabricació de vidre.
 
El [[1808]], [[Humphry Davy]], [[Gay-Lussac]] i [[Thénard|Louis J. Thénard]] van obtenir bor amb una puresa del 50% aproximadament, encara que cap d'ells va reconèixer la substància com un nou element, cosa que faria [[Jöns Jacob Berzelius]] en [[1824]]. El bor pur va ser produït per primera vegada pel químic nord-americà [[W. Weintraub]], el [[1909]].
 
== Abundància i obtenció ==
Els [[Estats Units d'Amèrica]] ([[desert de Mojave]], a [[Califòrnia]]) i [[Turquia]] són els majors productors de bor. L'element es troba combinat amb [[bòrax]], àcid bòric, [[colemanita]], [[kernita]], [[ulexita]] i borats. L'àcid bòric es troba a vegades en les aigües volcàniques. La ulexita és un [[mineral]] que de manera natural presenta les propietats de la [[fibra òptica]].
 
El bor pur és difícil de preparar; els primers mètodes usats requerien la reducció de l'òxid amb metalls com el [[magnesi]] o [[alumini]], però el producte resultant gairebé sempre es contaminava. Pot obtenir-se per reducció d'halogenurs de bor volàtils amb [[hidrogen]] a alta temperatura.
 
== Isòtops ==
En la naturalesa es troben dos isòtops de bor: B-11 (80,1%) i B-10 (19,9%).
 
== Precaucions ==
23.555

modificacions