Diferència entre revisions de la pàgina «Bombers de Barcelona»

Retocs
(Afegida imatge)
(Retocs)
 
El 2 de gener de 1866 l'Ajuntament va decidir fer-se càrrec de totes les despeses de l'extinció, ja que de forma sistemàtica els particulars afectats pels incendis no pagaven el cost de l'extinció. Tanmateix, l'actuació del cos de bombers era sovint criticada, sorgiren repetits problemes d'insubordinació i constants friccions entre els múltiples directors.  L'Ajuntament demanà a [[Antoni Rovira i Trias]] la redacció d'un nou reglament, que s'aprovà el 1868, i el nomenaren cap del Cos de Bombers. El Cos es componia d'un cap, dos subalterns (arquitectes o mestres d'obres), un brigada, quatre capatassos de 1a, 28 capatassos de 2a, 85 bombers, un guarda de magatzem i avisador, un professor de gimnàstica, dos físics i un enginyer industrial.<ref name=":0" />
[[Fitxer:Grup Parc Ciutadella.jpg|miniatura|Grup de bombers al pati del Parcparc de la Ciutadella-1890]]
El 1877 es va comprar la primera bomba de vapor, una ''Merryweather'' anglesa, i una altra l'any següent. El 1879 es van inaugurar quatre noves casernes: a la ronda de Sant Pau, a la Barceloneta, a Hostafrancs i a la ronda Sant Pere. El 1883 es va comprar una escala de 22 m, fabricada per ''Chavalier Paolo Porta'', de Milà. Per a l'Exposició Universal de 1888 Rovira va dimitir al·ludint insuficiència de mitjans per garantir la prevenció d'incendis durant l'Exposició. El 20 de maig de 1889  va ser nomenat cap honorari, i morí l'any següent. El substituí l'arquitecte [[Pere Falqués i Urpí|Pere Falqués]], que  havia col·laborat en la construcció de l'[[Exposició Universal de Barcelona|Exposició Universal]]. Ell va aconseguir traslladar la caserna central al palau del Governador, al parc de la Ciutadella; va crear la secció de jubilats o veterans per a bombers de més de 60 anys, als quals l'Ajuntament havia de facilitar una feina apta per a la seva edat.<ref name=":0" />
 
El 1919, després de la vaga de [[Barcelona Traction, Light and Power|la Canadenca]], els bombers, ja treballadors assalariats, van reivindicar una jornada màxima de 8 hores, cosa que es va concedir, i es va passar de dues seccions a tres. Però el 1921 es va restituir la jornada de vint-i-quatre hores.<ref name=":0" />
 
Amb la instauració el 1923 de la dictadura militar del general [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Primo de Rivera]], es van destituir l'any següent Andreu Audet, Josep M. Jordan, Melcior Marial i el caporal Aureli Alberola, quedant com a cap l'enginyer Emilio Gutiérrez, el primer cap de bombers que no era arquitecte.[[Fitxer:Sortida Motor.jpg|miniatura|Sortida senceracompleta a motor al Parcparc de la Ciutadella - Cap al 1924.]]L'[[Exposició Internacional de Barcelona|Exposició Internacional]] del 1929 va suposar un impuls en el cos de bombers, gràcies al seu pressupost extraordinari. Es va construir la [[Caserna de bombers del Poble Sec|caserna de l'Exposició]], al carrer Lleida, inaugurada el setembre de 1928, dissenyada per Emilio Gutiérrez,<ref>{{Ref-web|url=https://ajuntament.barcelona.cat/espaibombers/ca/la-caserna-del-poble-sec|títol=La caserna del Poble-sec|editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref> era el primer edifici que els bombers van poder utilitzar dissenyat i edificat com a caserna contra incendis. També es van adquirir 22 automòbils, la major part a la firma alemanya ''Magirus'' (dues autoescales, quatre tancs bombes, quatre bomba escala i quatre furgons), vehicles lleugers ''Ford'', i dues ambulàncies i un camió de transport de material ''[[Hispano-Suiza]]''. I s'amplià la plantilla amb 100 noves places, arribant així als 250 membres.<ref name=":0" />
 
El 1928, Andreu Audet i Melcor Marial varen recórrer davant el tribunal administratiu la seva destitució, guanyant el procés judicial el 1930. Es va rehabilitar a Audet, Marial i Jordan. D'altra banda, es va acusar el cap Emilio Gutiérrez d'haver ordenat retirar i estripar una senyera del [[monument a Rafael Casanova]], a la ronda Sant Pere, i ordenant que s'utilitzés per a la neteja de motors. Amb la instauració de la [[Segona República Espanyola|II República]], el 1931, es va destituir a Gutiérrez, es va nomenar cap a l'arquitecte Josep M. Jordan i es va instaurar l'horari de 8 hores.<ref name=":0" />
 
==== Parc de l'Eixample (provisional) ====
LaEl casernaparc provisional del parc de l'Eixample es va construir el 2009 al [[parc de Joan Miró]], al xamfrà dels carrers Aragó i Tarragona. AquestaAquest parc de casernabombers havia d'allotjar temporalment, 2 ó 3 anys, el personal i vehicles de l'antic parc de l'Eixample, al carrer Provença, fins que l'hospital Clínic hi construís un nou parc de bombers.<ref>{{Ref-publicació|article=La caserna de bombers del Clínic es traslladarà al Parc de Joan Miró|publicació=El Punt Avui|url=http://www.elpuntavui.cat/article/58638-la-caserna-de-bombers-del-clinic-es-traslladara-al-parc-de-joan-miro.html|data=8 juliol 2009}}</ref> Tanmateix aquest projecte no s'ha dut a terme, i la construcció del parc provisional ha estat declarada il·legal, per estar construït en zona verda, ordenant el jutge el seu enderroc tant bon punt el parc deixi de tenir ús.<ref>{{Ref-publicació|article=El jutge declara il·legal la caserna de bombers feta al parc de Joan Miró|publicació=El Punt Avui|url=http://www.elpuntavui.cat/article/550888-el-jutge-declara-ilmlegal-la-caserna-de-bombers-feta-al-parc-de-joan-miro.html|data=16 juny 2012}}</ref> L'edifici, de 2 plantes, té una superfície construïda de 1.821 m2 i 998 m2 de pati de maniobres, i hi treballen 30 bombers per torn.<ref>{{Ref-publicació|article=Els bombers ja són al parc de Joan Miró i l'ensenyaran als veïns|publicació=El Punt Avui|url=http://www.elpuntavui.cat/article/129214-els-bombers-ja-son-al-parc-de-joan-miro-i-lensenyaran-als-veins.html|data=26 gener 2010}}</ref>
 
==== Parc de la Vall d'Hebron ====
2.682

modificacions