Carrer d'Avinyó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Substitueixo text sense referenciar des de 2018, per text referenciat. Trec plantilla
Línia 1:
{{FR|data=juny de 2018}}
{{Infotaula de vial urbà}}
El '''Carrer d'Avinyó''' es troba al Barri Gòtic, al districte de Ciutat Vella, a [[Barcelona]]. El seu nom prové d'una família catalana, a la qual van pertànyer diversos personatges de rellevància per a la història de la ciutat entre els segles XIV i XV.<ref>{{cita web|url= http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/ficha.do?codic=029400&idioma=1|título= Carrer d'Avinyó|fechaacceso= 22 de julio de 2017}}</ref>
|inici = [[Carrer de Ferran]]
== Historia ==
|fi = [[Passeig de Colom]]
El carrer porta el nom d'Avinyó des de 1840. Abans havia rebut els noms de 18 de Juliol, Pou de l'Alda i Calderes Velles, retrospectivament.{{Harvnp|Fabre|Huertas|1982|p=229}} El nom prové d'una família d'època medieval, de la qual destaca Lluís d'Avinyó, autor d'una Història de Catalunya al segle xv.{{Harvnp|AA.VV.|2006|p=121}}
}}
 
El '''Carrer d'Avinyó''' és un carrer antic del centre de la ciutat de [[Barcelona]], a la part de la dreta de [[la Rambla]]. És un carrer estret, típicament medieval, que comunica el [[Carrer de Ferran]] amb el [[Carrer Ample]]. Hi ha molts llocs on beure i menjar i hi sovinteja molta gent jove. Un prostíbul en el lloc on ara hi ha un hotel es diu que va inspirar a [[Picasso]] el famós quadre ''[[Les senyoretes del carrer d'Avinyó|Les senyoretes d'Avinyó]]'', que molt sovint és citat erròniament referint-se a la ciutat francesa d'[[Avinyó (França)|Avinyó]].
El carrer d'Avinyó es troba en el que era el marge occidental de l'antiga ciutat romana de [[Barcino]], per on transcorria la primera de les [[Muralla romana de Barcelona|muralles]] construïdes per protegir la ciutat, de la qual no obstant això no queden tot just restes. A l'interior d'un restaurant, al número 19 del carrer, es conserven algunes restes d'una de les torres de la muralla.{{Harvnp|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=93|ref=Guia}} A la confluència dels actuals carrers d'Avinyó i [[Carrer de Ferran|Ferran]] es trobava una de les portes de la ciutat, la Porta Principalis Dextra.
 
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografía ==
* {{cita libro| apellidos = AA.VV.| título = Enciclopèdia de Barcelona 1. 22@ / Ciutat Meridiana| año = 2006| editorial = [[Gran Enciclopèdia Catalana]]| ubicación = Barcelona| idioma = catalán| isbn = 84-412-1395-X}}
* {{Cita libro|apellidos = Barral i Altet |nombre=Xavier |enlaceautor=Xavier Barral i Altet|apellidos2 = Beseran |nombre2=Pere| apellidos3 = Canalda |nombre3=Sílvia| apellidos4 = Guardià |nombre4=Marta| apellidos5 = Jornet |nombre5=Núria |título=Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1 |año=2000 |editorial=Pòrtic |ubicación=Barcelona |idioma=catalán |isbn=84-7306-947-1|ref=Guia}}
* {{cita libro| apellidos = Fabre| nombre = Jaume| apellidos2 = Huertas| nombre2 =Josep M.| enlaceautor2 = Josep Maria Huertas Clavería| título = Carrers de Barcelona| año = 1982| editorial = Edhasa | ubicación = Barcelona| idioma = catalán| isbn = 84-350-0369-8}}
* {{Cita libro|apellidos = Gausa |nombre=Manuel|apellidos2 = Cervelló |nombre2=Marta| apellidos3 = Pla |nombre3=Maurici |título=Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002 |año=2002 |editorial=ACTAR |ubicación=Barcelona |isbn=84-89698-47-3}}
* {{Cita libro| apellidos = Lecea |nombre=Ignasi de| apellidos2 = Fabre |nombre2=Jaume| apellidos3 = Grandas |nombre3=Carme| apellidos4 = Huertas |nombre4=Josep M. |enlaceautor4=Josep Maria Huertas Clavería| apellidos5 = Remesar |nombre5=Antoni| apellidos6 = Sobrequés |nombre6=Jaume |enlaceautor6=Jaume Sobrequés |título=Art públic de Barcelona |ref=Lecea et al. |año=2009 |editorial=Ayuntamiento de Barcelona y Àmbit Serveis Editorials |ubicación=Barcelona |idioma=catalán |isbn=978-84-96645-08-0}}
* {{cita libro|apellidos = Portavella i Isidoro|nombre = Jesús| título = Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona |año = 2010|editorial = Ayuntamiento de Barcelona|ubicación = Barcelona|idioma =catalán|isbn = 978-84-9850-216-9}}
* {{Cita publicación|publicación=Cultura Masónica. Revista de Francmasonería|issn=2171-1968|página=35|título=El REAA. progresión iniciática, pensamiento libre y sociabilidad fraternal|año=2011|nombre=Mª Angels|apellido=Prats|número=9|url=http://www.masoneriavalladolid.com/publico/REVISTA%20LATOMIA/Revista%20Latomia_3.pdf}}
* {{Cita publicación|enlaceautor=Paul Preston|nombre=Paul|apellido=Preston|título=A Catalan contribution to the myth of the contubernio Judeo-Masónico-Bolchevique|publicación= Modern Italy|volumen=16|número=4|páginas=461-472|issn=1353–2944|año=2011|doi=10.1080/13532944.2011.611230}}
 
== Vegeu també ==