L'assassinat d'Andreas Baader: diferència entre les revisions

'''''L'assassinat d'Andreas Baader''''' (en [[noruec]]: ''Mordet på Andreas Baader'') és un quadre de [[1978]] de l'artista noruec [[Odd Nerdrum]]. Representa l'assassinat especulat d'[[Andreas Baader]], un dels líders de l'organització armada [[Fracció de l'Exèrcit Roig]] (''RAF''), a la [[presó de Stammheim]] el 1977. El quadre es troba a les col·leccions del Museu d'Art Modern Astrup Fearnley d'Oslo.<ref>{{Ref-web|url=http://afmuseet.no/en/samlingen/utvalgte-kunstnere/n/odd-nerdrum/mordet-pa-andreas-baader|títol=Mordet på Andreas Baader|editor=[[Astrup Fearnley Museum of Modern Art]]|consulta=2016-11-18}}</ref>

[[Andreas Baader]] està parcialment nu a la seva cel·la de la presó de Stammheim . Dos homes sostenen Baader mentre un tercer es troba colpejat a terra davant d'ell. Un quart home amb gabardina executa Baader amb un tret a la part posterior del coll. Els homes es posicionen en forma de [[Sautor|creu de Sant Andreu]] . La composició i el [[clarobscur]] estan inspirats en [[Barroc|l']] art barroc, amb associacions a la ''Crucifixió de Sant Pere'' de [[Caravaggio|de Caravaggio]] . <ref name="vetland">{{Ref-llibre|cognom=Vetland|nom=Barbara|any=2010|url=https://www.duo.uio.no/bitstream/handle/10852/24803/MasteroppgaveDUO.pdf|títol=Den tidløse omsorgen – mor og barn motivet i Odd Nerdrums bilder|llengua=Norwegian|editorial=Institutt for filosofi, ide- og kunsthistorie og klassiske språk, [[University of Oslo]]|pàgines=26–28 |citació= Det som særlig fascinerte var det uttrykk for det frie mennesket som jeg så i dem. Ellers hadde jeg sympati for Baader for så vidt som han var en av de mange som var villig for å dø for sin sak. For meg var han den kompromissløse, tragiske idealisten.}}</ref>

Baader havia mort el 18 d'octubre de 1977 a la coneguda com la "Nit de la Mort" de Stammheim, quan també van morir [[Gudrun Ensslin]] i [[Jan-Carl Raspe]] . A la versió oficial es van suïcidar, però els rumors i les teories es van estendre ràpidament que havien estat assassinats per agents secrets. Nerdrum era [[Anarquisme|anarquista]] en el moment que va fer el quadre. Més tard, va descriure la seva atracció pel grup Baader-Meinhof: "El que més em va fascinar va ser l'expressió de l'home lliure que hi veia. En cas contrari, tenia simpatia per Baader en la mesura que era un dels molts que estaven disposats a morir per la seva causa. Per a mi, era un idealista tràgic i intransigent ". <ref name="vetland">{{Ref-llibre|cognom=Vetland|nom=Barbara|any=2010|url=https://www.duo.uio.no/bitstream/handle/10852/24803/MasteroppgaveDUO.pdf|títol=Den tidløse omsorgen – mor og barn motivet i Odd Nerdrums bilder|llengua=Norwegian|editorial=Institutt for filosofi, ide- og kunsthistorie og klassiske språk, [[University of Oslo]]|pàgines=26–28}}<cite class="citation book cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFVetland2010">Vetland, Barbara (2010). [https://www.duo.uio.no/bitstream/handle/10852/24803/MasteroppgaveDUO.pdf ''Den tidløse omsorgen – mor og barn motivet i Odd Nerdrums bilder''] <span class="cs1-format">(PDF)</span> (in Norwegian). Institutt for filosofi, ide- og kunsthistorie og klassiske språk, [[Universitat d'Oslo|University of Oslo]]. pp.&nbsp;26–28. <q>Det som særlig fascinerte var det uttrykk for det frie mennesket som jeg så i dem. Ellers hadde jeg sympati for Baader for så vidt som han var en av de mange som var villig for å dø for sin sak. For meg var han den kompromissløse, tragiske idealisten.</q></cite>