Diferència entre revisions de la pàgina «Can Rovira (Sant Miquel de Campmajor)»

cap resum d'edició
m
Fons patrimonial "Can Rovira de Sant Miquel".<ref name="golany" /><ref>La Guerra del Francès al Pla de l'Estany,(Barnosell, G. & Galofré, J., ed.), Quaderns, 31, CECB,Banyoles, 2012, pp. 47-55.</ref><ref>El brigadier Francesc Rovira. Jordi Bohigas, Pablo de la FuentecUniv. de Girona (Depart. d'Història i Història de l'Art, Inst. de Recerca Històrica), pl. Ferrater Mora, 1, 17071 Girona.</ref>
 
Justament, tal com va passar a tants altres llocs, la coberta d’un dels llibres de comptes que s’ha conservat era un pergamí del segle XIII. Ningú no sabia que aquella coberta era també una plana reaprofitada d’una Passio Georgii desconeguda. És el document més antic que s’ha trobat fins avui a Catalunya on es parla de Sant Jordi. Sí, el més antic. El guarden a Banyoles, a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, juntament amb tots els altres documents.{{CN}}
 
La família Rovira havia aconseguit teixir tot un seguit de connexions familiars que l'enllaçaven amb algunes de les principals pairalies de la comarca banyolina i part de l'Empordà, d'on alguns dels seus vàstags  proporcionarien l'oficialat que secundaria Rovira en el seu exèrcit, creat de bell nou, a partir de 1808: els germans [[Can Frigola|Frigola de Mata]], els Morgat de Santa Maria de Porqueres, els Campolier de Miànigues{{CN}}
135.508

modificacions