Cesari de Nazianz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics |
m Toponímia |
||
Línia 8:
| data_canonitzacio = Antiga
}}
'''Cesari de Nazianze''' (en [[llatí]] ''Caesarius'', en [[grec antic]] {{polytonic|Καισάρειος}}) va ser un [[metge]] grec més conegut com a germà de [[Gregori Nazianzè]] el teòleg. Fill de pares cristians (el seu pare [[Gregori Nazianzè el vell|Gregori]] era bisbe de [[
Va prendre la professió de metge i es va establir a [[Constantinoble]] on va gaudir de gran reputació i va acabar com a metge i amic de l'emperador [[Constanci II]] ([[337]]-[[361]]). En pujar al tron [[Julià l'Apòstata]], Cesari va ser invitat per l'emperador a fer [[apostasia]], però va refusar i va optar per retornar al seu país. L'any [[364]], quan Julià ja havia mort, va ser cridat altre cop a la cort per [[Jovià]], i va ser força apreciat, per l'emperador i pels seus successors, [[Valent]] i [[Valentinià I]], un dels quals el va nomenar [[qüestor]] a [[Bitínia (província romana)|Bitínia]]. Es va salvar de manera miraculosa al terratrèmol de [[Nicea]], i el seu germà Gregori va aprofitar per enviar-li una carta, que es conserva, on li exigia que abandonés tota preocupació mundana i es consagrés al servei de Déu. No va ser possible complir aquesta petició ja que va morir el [[369]] poc després del seu bateig. El seu germà va pronunciar la seva oració funerària, que encara existeix, i que dona les informacions conegudes sobre la seva vida. Gregori va escriure també petits poemes sobre la mort del seu germà.
| |||