Lenin: diferència entre les revisions

20 bytes afegits ,  fa 9 mesos
Canvis menors, neteja, replaced: Al juliol → El juliol, amb l'ajuda de → amb l'ajut de AWB
m (neteja i estandardització de codi)
(Canvis menors, neteja, replaced: Al juliol → El juliol, amb l'ajuda de → amb l'ajut de AWB)
A Kazan, Lenin entra en contacte amb cercles revolucionaris i és detingut el desembre del mateix any. L'endemà, dirigeix la carta següent al rector de la universitat:
 
{{cita|Atès que no és possible continuar els meus estudis a la universitat en les actuals condicions de la vida universitària, tinc l'honor de suplicar humilment a Sa Excel·lència que disposi la meva exclusió com a estudiant de la Universitat Imperial de Kazan.<ref> V.I. Lenin,''Obres completes'', vol. 1. Moscou: Progrés, 1981, p. 573, en [[rus]]. </ref>||}}
 
El 7 de desembre de [[1887]], Lenin és deportat a Kokúixkino, un llogaret a la província de Kazan, i posat sota vigilància policial.
Rebutjades per les autoritats les seves peticions de readmissió a la Universitat de Kazan, així com de cursar estudis a l'estranger, al final obté el permís per tornar a Kazan a l'octubre. De nou a Kazan, Lenin s'ocupa en l'estudi d'''[[El capital]]'' de [[Karl Marx]], i ingressa en un cercle marxista organitzat per [[Nikolai Fedosièiev]]. L'any següent, instal·lat a Samara, és detingut en relació amb la seva pertinença a aquest cercle.
 
El juny de [[1890]], i després de diverses sol·licituds rebutjades, se l'autoritza a examinar-se com a extern en les assignatures de Dret per la Universitat de [[Sant Petersburg]]. El gener de [[1892]] aconsegueix el diploma universitari, i exerceix com a passant d'advocat a [[Samara]]. Durant aquest temps actuarà com a defensor en diverses causes. AlEl juliol d'aquest any, i després de repetides sol·licituds al Tribunal Comarcal de Samara i al Departament de Policia obté la certificació que li dona dret a exercir l'advocacia el que resta de l'any, que és renovada l'any següent. Durant aquest temps escriurà alguns textos contra els populistes (''naródniki''), que llegirà en cercles marxistes.
 
L'any [[1893]] es trasllada a [[Sant Petersburg]], s'atura en el camí a [[Nijni Nóvgorod]] i a [[Moscou]], on es posa en contacte amb diversos grups marxistes. A Sant Petersburg exerceix com a passant. Aquell any escriu ''Sobre l'anomenada qüestió dels mercats'', que llegeix en els cercles marxistes.
En la primera de les seves ''Cartes des de lluny'', Lenin centra la seva explicació en dos punts:
 
# Les [[lluita de classes|lluites de classes]], franques i obertes, desencadenades al trienni de [[1905]] a [[1907]], que van permetre accelerar els esdeveniments de febrer. {{cita|La primera revolució ([[1905]]) va remoure profundament el terreny, va arrencar d'arrel prejudicis seculars, va despertar a la vida política i a la lluita política milions d'obrers i desenes de milions de camperols, va mostrar a cada classe i al món sencer el veritable caràcter de totes les classes (i tots els principals partits) de la societat russa, la veritable correlació dels seus interessos, de les seves forces, dels seus mitjans d'acció, dels seus objectius immediats i llunyans.<ref> V. I. Lenin, "Cartes des de lluny", a ''Obres escollides en tres toms'', t. 2. Moscou: Progreso, 1975, pp. 23.-24. </ref>}}
# La [[primera guerra mundial|guerra mundial]] [[imperialisme|imperialista]], com a factor determinant capaç d'accelerar els esdeveniments històrics i d'"engendrar crisis mundials econòmiques, polítiques, nacionals i internacionals d'una força inusitada".<ref>V.I. Lenin,''Op Cit.'', pàg. 24</ref> Una [[primera guerra mundial|guerra mundial]] orquestrada per les [[burgesia|burgesies]] nacionals, i que "havia de transformar-se en una guerra civil entre les classes enemigues".<ref>V.I. Lenin,''Op Cit.'', pàg. 25</ref> Aquest procés ha començat en la Revolució de febrer. La [[primera guerra mundial|guerra mundial]] serà decisiva per a la [[revolució russa|revolució]]. Les pressions econòmiques que obligaven a aquest conflicte entre les burgesies nacionals d'[[Europa]] (i en relació amb això, la pressió política de britànics i francesos), posaran les classes dirigents de Rússia en un carreró sense sortida, fent impossible una pau amb Alemanya. La impossibilitat d'aquesta pau, única mesura que hauria pogut frenar el descontentament popular, va impedir qualsevol reconciliació de les classes en conflicte i conduí a una dualitat de poders que només es va poder resoldre per mitjà d'una revolució.
En efecte, en el primer acte de la revolució han confluït tres forces:
 
# La monarquia tsarista, tradicionalista, "cap dels terratinents feudals, cap de la vella burocràcia i del generalat".<ref> V. I. Lenin,''Op Cit .''</ref>
# La burgesia, que posseeix el veritable poder econòmic, i que s'ha organitzat amb rapidesa des de 1905.<ref> V. I. Lenin,''Op Cit.'', P. 28 </ref>
# El Soviet.
 
 
* expulsats els Romànov, tenim un estat de tall burgès similar als de l'Europa occidental (i igualment militarista);
* aquest estat burgès, però, es troba amb les mans lligades perquè existeix una institució popular, el Soviet, que a Petrograd ostenta el veritable poder i contra el qual l'estat és incapaç d'imposar-se mitjançant la repressió;<ref> La negativa per part dels soldats d'actuar contra els vaguistes de Petrograd, i la seva unió a la vaga el 27 de febrer -12 de març-, va ser una de les causes de la dimissió del govern, que va desembocar en la formació del primer govern provisional i en l'abdicació de Nicolau II </ref>
* aquest poder, però, ha cedit voluntàriament fins ara el poder de l'estat a la burgesia.
 
 
[[Fitxer:Lenin.gif|miniatura|esquerra|''..."La veritat és sempre revolucionària"...'']]
Lenin va haver d'utilitzar tota la seva influència per convèncer la majoria de la direcció del seu partit que havia arribat el moment de derrocar el govern per mitjà d'una nova revolució (la [[Revolució d'octubre]]) que va portar al poder els bolxevics. Des de llavors i fins a la seva mort va encapçalar el govern revolucionari (president del Consell de Comissaris del Poble). Després de signar la pau amb [[Alemanya]] en el [[tractat de Brest-Litovsk]] (1918), es va haver d'enfrontar a la guerra civil i contra els anomenats ''blancs'', que comptaven amb l'ajudaajut de les principals potències estrangeres. Va demostrar flexibilitat com a governant aprovant la [[Nova política econòmica]] (NEP) l'any 1921, que va suposar un retorn transitori al capitalisme per fer front al desgavell econòmic que havia suposat l'anomenat [[comunisme de guerra]].
 
Va ser ferit en un atemptat per [[Fanni Kaplan]] el 1918, un fet que li deixà greus seqüeles. Va morir el [[21 de gener]] de 1924 a causa d'un [[accident vascular cerebral]]. El seu cos embalsamat es troba al [[Mausoleu de Lenin|mausoleu]] de la [[plaça Roja]]. Després de la seva mort es planteja el problema de la successió en la conducció del govern i el partit. Per a alguns el successor era clarament [[Trotski]], encara que el mateix Lenin en el seu testament considerava que ni Trotski ni [[Ióssif Stalin|Stalin]] no eren aptes —aquest últim fortament criticat per concentrar l'autoritat—, i fins suggeria la remoció dels seus càrrecs en el partit.
 
<gallery>
ImageFitxer:Lenin statue in Kineshma, next to the Volga, close-up view.JPG|Estàtua de Lenin a [[Kineixma]] ([[Rússia]])
|Estàtua de Lenin a [[Sant Petersburg]] ([[Rússia]])
ImageFitxer:Dushanbe Lenin.jpg|Estàtua de Lenin a [[Duixanbe]] ([[Tadjikistan]])
ImageFitxer:Lenin monument in Tula, Russia.jpg|Estàtua de Lenin a [[Tula (Rússia)|Tula]] ([[Rússia]])
ImageFitxer:Ленин Тирасполь.jpg|Estàtua de Lenin a [[Tiraspol]] ([[Moldàvia]])
ImageFitxer:Ленин на площади Победы.jpg|Estàtua de Lenin a [[Donetsk]] ([[Ucraïna]])
ImageFitxer:Lenin statue in Kolomna, detail.JPG|Estàtua de Lenin a [[Kolomna]] ([[Rússia]])
ImageFitxer:Borzna Lenin.JPG|Estàtua a [[Borzna]] ([[Ucraïna]])
|Estàtua de Lenin a [[Norilsk]] ([[Rússia]])
ImageFitxer:Fallen statue of Lenin.JPG|Estàtua abandonada de Lenin a Mogoşoaia ([[Romania]])
ImageFitxer:Lenin statue in the museum of communisme, Prague.JPG|Estàtua al museu del comunisme de [[Praga]] ([[República Txeca]])
ImageFitxer:Statue of Lenin inside the museum of communism, Prague 2.JPG|Estàtua de Lenin al museu del comunisme de [[Praga]] ([[República Txeca]])
ImageFitxer:Museu Lenin - Gorkie Leninskie.JPG|Estàtua de Lenin al museu de [[Gorki Leninskie]] ([[Rússia]])
</gallery>
 
|enllaçautor=Tony Cliff
|títol=Building the Party: Lenin, 1893–1914
| editorial=Haymarket Books
|any=1986
|isbn=1-931859-01-9}}
|enllaçautor=Christopher Hill
|títol=Lenin and the Russia Revolution
| editorial=Pelican Books Ltd.
|any=1971
|isbn=978-0140212976}}
|enllaçautor=Louis Fischer
|títol=The Life of Lenin
| editorial=Orion Publishing Co.
|any=2001
|isbn=1-84212-230-4 }}
|nom=Robert
|títol=Lenin, Stalin, and Hitler: The Age of Social Catastrophe
| editorial= [[Knopf]]
|any=2007
|isbn=1400040051}}
|nom=John
|títol=Socialism In Russia: Lenin and His Legacy, 1890–1991
| editorial=Palgrave Macmillan
|any=2002
|isbn=0-333-97235-X}}
|nom=George
|títol=The Cheka: Lenin's Political Police
| editorial= [[Oxford University Press]]
|any=1987
|isbn=0198228627}}
|cognom=Lenin
|nom=Vladimir
|títol=Revolution at the Gates: A Selection of Writings from Februaryfebrer to Octoberoctubre 1917 by V. I. Lenin
| editorial=Verso Books
|any=2002
|isbn=1-85984-661-0}}
* {{ref-llibre
|autor= [[Leszek Kołakowski|Kolakowski, Leszek]] and Falla, P. S.
|títol=Main Currents of Marxism
| editorial=W. W. Norton & Company
|any=2005
|isbn=0-393-06054-3}}
* {{ref-llibre
|autor= [[Antonie Pannekoek|Pannekoek, Anton]], and Richey, Lance Byron
|títol=Lenin as Philosopher
| editorial=Marquette University Press
|any=2003
|isbn=0-87462-654-4}}
|enllaçautor=Pierre Stephen Robert Payne
|títol=The Life And Death Of Lenin
| editorial=Simon & Schuster
|any=1967
|isbn=0-671-41640-5}}
|enllaçautor=Richard Pipes
|títol=The Unknown Lenin: From the Secret Archive
| editorial=Yale University Press
|any=1999
|isbn=0-300-07662-2}}
|nom=Christopher
|títol=Lenin: A Revolutionary Life
| editorial=Routledge
|any=2005
|isbn=0-415-20649-9}}
|enllaçautor=Robert Service (historian)
|títol=Lenin: A Biography
| editorial=Belknap Press
|any=2002
|isbn=0-674-00828-6}}
|nom=David
|títol=Lenin: A Biography
| editorial=Penguin Books
|any=1965
|isbn=0-14-020809-7}}
|enllaçautor=Lev Trotski
|títol=On Lenin: Notes Towards a Biography
| editorial=Harrap Publishing
|any=1971
|isbn=0-245-50302-1}}
|enllaçautor=Robert C. Tucker
|títol=The Lenin Anthology
| editorial=W. W. Norton & Company
|any=1975
|isbn=0-393-09236-4}}
|enllaçautor=Dmitri Volkogonov
|títol=Lenin: A New Biography
| editorial=Free Press
|any=2006
|isbn=0-02-933435-7}}
400.280

modificacions