Lenin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Canvis menors, neteja, replaced: Al juliol → El juliol, amb l'ajuda de → amb l'ajut de AWB |
||
Línia 28:
A Kazan, Lenin entra en contacte amb cercles revolucionaris i és detingut el desembre del mateix any. L'endemà, dirigeix la carta següent al rector de la universitat:
{{cita|Atès que no és possible continuar els meus estudis a la universitat en les actuals condicions de la vida universitària, tinc l'honor de suplicar humilment a Sa Excel·lència que disposi la meva exclusió com a estudiant de la Universitat Imperial de Kazan.<ref>
El 7 de desembre de [[1887]], Lenin és deportat a Kokúixkino, un llogaret a la província de Kazan, i posat sota vigilància policial.
Línia 34:
Rebutjades per les autoritats les seves peticions de readmissió a la Universitat de Kazan, així com de cursar estudis a l'estranger, al final obté el permís per tornar a Kazan a l'octubre. De nou a Kazan, Lenin s'ocupa en l'estudi d'''[[El capital]]'' de [[Karl Marx]], i ingressa en un cercle marxista organitzat per [[Nikolai Fedosièiev]]. L'any següent, instal·lat a Samara, és detingut en relació amb la seva pertinença a aquest cercle.
El juny de [[1890]], i després de diverses sol·licituds rebutjades, se l'autoritza a examinar-se com a extern en les assignatures de Dret per la Universitat de [[Sant Petersburg]]. El gener de [[1892]] aconsegueix el diploma universitari, i exerceix com a passant d'advocat a [[Samara]]. Durant aquest temps actuarà com a defensor en diverses causes.
L'any [[1893]] es trasllada a [[Sant Petersburg]], s'atura en el camí a [[Nijni Nóvgorod]] i a [[Moscou]], on es posa en contacte amb diversos grups marxistes. A Sant Petersburg exerceix com a passant. Aquell any escriu ''Sobre l'anomenada qüestió dels mercats'', que llegeix en els cercles marxistes.
Línia 56:
En la primera de les seves ''Cartes des de lluny'', Lenin centra la seva explicació en dos punts:
# Les [[lluita de classes|lluites de classes]], franques i obertes, desencadenades al trienni de [[1905]] a [[1907]], que van permetre accelerar els esdeveniments de febrer. {{cita|La primera revolució ([[1905]]) va remoure profundament el terreny, va arrencar d'arrel prejudicis seculars, va despertar a la vida política i a la lluita política milions d'obrers i desenes de milions de camperols, va mostrar a cada classe i al món sencer el veritable caràcter de totes les classes (i tots els principals partits) de la societat russa, la veritable correlació dels seus interessos, de les seves forces, dels seus mitjans d'acció, dels seus objectius immediats i llunyans.<ref>
# La [[primera guerra mundial|guerra mundial]] [[imperialisme|imperialista]], com a factor determinant capaç d'accelerar els esdeveniments històrics i d'"engendrar crisis mundials econòmiques, polítiques, nacionals i internacionals d'una força inusitada".<ref>V.I. Lenin,''Op Cit.'', pàg. 24</ref> Una [[primera guerra mundial|guerra mundial]] orquestrada per les [[burgesia|burgesies]] nacionals, i que "havia de transformar-se en una guerra civil entre les classes enemigues".<ref>V.I. Lenin,''Op Cit.'', pàg. 25</ref> Aquest procés ha començat en la Revolució de febrer. La [[primera guerra mundial|guerra mundial]] serà decisiva per a la [[revolució russa|revolució]]. Les pressions econòmiques que obligaven a aquest conflicte entre les burgesies nacionals d'[[Europa]] (i en relació amb això, la pressió política de britànics i francesos), posaran les classes dirigents de Rússia en un carreró sense sortida, fent impossible una pau amb Alemanya. La impossibilitat d'aquesta pau, única mesura que hauria pogut frenar el descontentament popular, va impedir qualsevol reconciliació de les classes en conflicte i conduí a una dualitat de poders que només es va poder resoldre per mitjà d'una revolució.
Línia 62:
En efecte, en el primer acte de la revolució han confluït tres forces:
# La monarquia tsarista, tradicionalista, "cap dels terratinents feudals, cap de la vella burocràcia i del generalat".<ref>
# La burgesia, que posseeix el veritable poder econòmic, i que s'ha organitzat amb rapidesa des de 1905.<ref>
# El Soviet.
Línia 75:
* expulsats els Romànov, tenim un estat de tall burgès similar als de l'Europa occidental (i igualment militarista);
* aquest estat burgès, però, es troba amb les mans lligades perquè existeix una institució popular, el Soviet, que a Petrograd ostenta el veritable poder i contra el qual l'estat és incapaç d'imposar-se mitjançant la repressió;<ref>
* aquest poder, però, ha cedit voluntàriament fins ara el poder de l'estat a la burgesia.
Línia 81:
[[Fitxer:Lenin.gif|miniatura|esquerra|''..."La veritat és sempre revolucionària"...'']]
Lenin va haver d'utilitzar tota la seva influència per convèncer la majoria de la direcció del seu partit que havia arribat el moment de derrocar el govern per mitjà d'una nova revolució (la [[Revolució d'octubre]]) que va portar al poder els bolxevics. Des de llavors i fins a la seva mort va encapçalar el govern revolucionari (president del Consell de Comissaris del Poble). Després de signar la pau amb [[Alemanya]] en el [[tractat de Brest-Litovsk]] (1918), es va haver d'enfrontar a la guerra civil i contra els anomenats ''blancs'', que comptaven amb l'
Va ser ferit en un atemptat per [[Fanni Kaplan]] el 1918, un fet que li deixà greus seqüeles. Va morir el [[21 de gener]] de 1924 a causa d'un [[accident vascular cerebral]]. El seu cos embalsamat es troba al [[Mausoleu de Lenin|mausoleu]] de la [[plaça Roja]]. Després de la seva mort es planteja el problema de la successió en la conducció del govern i el partit. Per a alguns el successor era clarament [[Trotski]], encara que el mateix Lenin en el seu testament considerava que ni Trotski ni [[Ióssif Stalin|Stalin]] no eren aptes —aquest últim fortament criticat per concentrar l'autoritat—, i fins suggeria la remoció dels seus càrrecs en el partit.
Línia 165:
<gallery>
|Estàtua de Lenin a [[Sant Petersburg]] ([[Rússia]])
|Estàtua de Lenin a [[Norilsk]] ([[Rússia]])
</gallery>
Línia 208:
|enllaçautor=Tony Cliff
|títol=Building the Party: Lenin, 1893–1914
| editorial=Haymarket Books
|any=1986
|isbn=1-931859-01-9}}
Línia 216:
|enllaçautor=Christopher Hill
|títol=Lenin and the Russia Revolution
| editorial=Pelican Books Ltd.
|any=1971
|isbn=978-0140212976}}
Línia 224:
|enllaçautor=Louis Fischer
|títol=The Life of Lenin
| editorial=Orion Publishing Co.
|any=2001
|isbn=1-84212-230-4 }}
Línia 231:
|nom=Robert
|títol=Lenin, Stalin, and Hitler: The Age of Social Catastrophe
| editorial= [[Knopf]]
|any=2007
|isbn=1400040051}}
Línia 238:
|nom=John
|títol=Socialism In Russia: Lenin and His Legacy, 1890–1991
| editorial=Palgrave Macmillan
|any=2002
|isbn=0-333-97235-X}}
Línia 245:
|nom=George
|títol=The Cheka: Lenin's Political Police
| editorial= [[Oxford University Press]]
|any=1987
|isbn=0198228627}}
Línia 251:
|cognom=Lenin
|nom=Vladimir
|títol=Revolution at the Gates: A Selection of Writings from
| editorial=Verso Books
|any=2002
|isbn=1-85984-661-0}}
* {{ref-llibre
|autor= [[Leszek Kołakowski|Kolakowski, Leszek]] and Falla, P. S.
|títol=Main Currents of Marxism
| editorial=W. W. Norton & Company
|any=2005
|isbn=0-393-06054-3}}
* {{ref-llibre
|autor= [[Antonie Pannekoek|Pannekoek, Anton]], and Richey, Lance Byron
|títol=Lenin as Philosopher
| editorial=Marquette University Press
|any=2003
|isbn=0-87462-654-4}}
Línia 272:
|enllaçautor=Pierre Stephen Robert Payne
|títol=The Life And Death Of Lenin
| editorial=Simon & Schuster
|any=1967
|isbn=0-671-41640-5}}
Línia 280:
|enllaçautor=Richard Pipes
|títol=The Unknown Lenin: From the Secret Archive
| editorial=Yale University Press
|any=1999
|isbn=0-300-07662-2}}
Línia 287:
|nom=Christopher
|títol=Lenin: A Revolutionary Life
| editorial=Routledge
|any=2005
|isbn=0-415-20649-9}}
Línia 295:
|enllaçautor=Robert Service (historian)
|títol=Lenin: A Biography
| editorial=Belknap Press
|any=2002
|isbn=0-674-00828-6}}
Línia 302:
|nom=David
|títol=Lenin: A Biography
| editorial=Penguin Books
|any=1965
|isbn=0-14-020809-7}}
Línia 322:
|enllaçautor=Lev Trotski
|títol=On Lenin: Notes Towards a Biography
| editorial=Harrap Publishing
|any=1971
|isbn=0-245-50302-1}}
Línia 330:
|enllaçautor=Robert C. Tucker
|títol=The Lenin Anthology
| editorial=W. W. Norton & Company
|any=1975
|isbn=0-393-09236-4}}
Línia 338:
|enllaçautor=Dmitri Volkogonov
|títol=Lenin: A New Biography
| editorial=Free Press
|any=2006
|isbn=0-02-933435-7}}
| |||