Jean-Joseph Jacotot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Afegir enllaços i petits retocs d'estil |
||
Línia 5:
Fill d'una en una família d'artesans, era el més gran d'onze fills. El seu avi fuster, observat les seves aptituds i capacitats, decidí finançar la seva educació. De primer a les escoles dels [[Germans de les Escoles Cristianes de La Salle|Germans de les Escoles Cristiane]]<nowiki/>s i posteriorment al col·legi dels [[Companyia de Jesús|jesuïtes]] on rebé una formació clàssica. Allà aprèn fàcilment i és un alumne brillant. Amb catorze anys, es va convertir en professor substitut al seu col·legi. Seguí estudis universitaris i fou doctor en lletres i professor d’humanitats als dinou anys. Posteriorment es llicencià i doctorà en Dret. Profunditzà en l'estudi de les matemàtiques i es doctorà en aquesta disciplina. Es dedicà a ensenyar retòrica i llatí entre 1789 i 1791.
Jean-Joseph Jacotot participà activament de les transformacions polítiques del seu temps tot compartint els objectius d'igualtat i emancipació personal que enarborava la [[Revolució Francesa]]. El 1788, amb l'objectiu de defensar els principis igualitaris va organitzar la Federació de la Joventut de Dijon. També a Bretanya i altres contrades. El 1792, Jacotot, deixant de banda temporalment a les seves funcions docents, es va incorporar a una companyia del batalló Côte d'Or com a artiller voluntari, on va ser elegit capità pels
El 1795 retornà a Dijon, on s'incorporà a l'Escola Central com a professor de llatí, matemàtiques i dret. En temps del govern de [[Napoleó Bonaparte]] és nomenat secretari del ministre de la Guerra. Més tard esdevé fundador i subdirector de l'[[École polytechnique|École Polytechnique]] de París. Retornat Napoleó del seu primer exili a Elba, durant el [[Govern dels cent dies|Govern dels Cent Dies]], és elegit diputat de la Cambra de Representants. Després del fracàs del retorn de Napoleó i per fugir de la repressió, abandona França anant cap a Bèlgica el país d'origen de la seva dona. Allà el rei [[Guillem I dels Països Baixos|Guillem I dels Països Baixo]]<nowiki/>s el va nomenar lector de parla francesa a la Universitat estatal de Lovaina. Durant aquest exili Joseph Jacotot esdevenir un pedagog d'idees singulars. Són anys en què es dedicà a difondre el que anomenà l'''Educació universal'', que es basava en el principi de la "igualtat d'intel·ligència" de tota persona. Proposta didàctica, no absenta de polèmica, que adquirí gran popularitat.
Línia 13:
En aquest context polític oposat als seus principis pedagògics, Jacotot proclamà la seva hostilitat cap a qualsevol idea d'institucionalitzar l' ''Ensenyament universal'' pel perill que comportava de desvirtuar i fossilitzar el seu mètode. Aquest posicionament, el context polític oposat i les disputes entre els seus seguidors van contribuir al fet que l'obra de Jacotot caigués gradualment en l'oblit després de la seva mort.<ref name=":0" /> <ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Rancière|nom=Jacques|títol=El maestro ignorante Cinco lecciones sobre la emancipación intelectual|data=2002|editorial=Laertes|lloc=Barcelona}}</ref>
Contemporani de [[Nicolas de Condorcet]] i d'altres formuladors de l'escola republicana que va consolidar
== El mètode Jacotot ==
La guspira que portà a Jacotot a elaborar el seu mètode fou la capacitat dels seus alumnes de Lovaina, de parla flamenca, d'aprendre francès per ells mateixos i sense el seu ajut
Pretén fer del seu sistema d'''Ensenyament universa''l una palanca de l'emancipació intel·lectual. Afirmant que el mestre ha de ser ignorant del que ensenya, que totes les intel·ligències són iguals
== L'educació de la dona ==
Cal assenyalar que les idees emancipatòries i igualitàries de Jacotot
== Obres ==
| |||