Pa de ronyó: diferència entre les revisions

El '''pa petit''' és una varietat de [[pa]], que es fa encara a la comarca de [[les Garrigues]]. En concret a les poblacions de [[Cervià de les Garrigues]] i [[les Borges Blanques]].

== ORÍGENSOrígens ==

Ni els més vells de l’indret recorden l’origen de l’elaboració d’aquest pa. És lògic. Es perd en la nit dels temps. Aquest pa, té dos nominacions igualment esteses: '''Pa de ronyó''' a causa de la protuberància que assoleix quan el foc de llenya li dóna una apariènciaaparença semblant als ronyons animals. L’altra denominació és la de '''pa petit''' degut al seu minso tamany. Penseu que el nom de petit el va rebre quan a totsla els pobles el pa que es feia era deseva granminsa tamanymida.

Es desconeix l’origen i tampoc es veu clar el seu futur. Com a tantes coses, laLa modernitat pot acabar amb aquest producte. Laja raó,que el pa petit o de ronyó no es pot coure en un forn elèctric ja que necessita el foc viu que sols li pot donar la llenya en petites branques.

Abans, la gent del poble, anava a coure el propi pa a casa seva o be als diferents forns de les poblacions. Era tot un aconteixamentesdeveniment social i tenia una periodicitat setmanal. Aquests forns eren els anomenats “morunos”, de volta romana fets amb pedra, argila i metall.

== ELABORACIÓElaboració ==

Anem a explicar la seva elaboració. Una sola circunstànciacircumstància el fa diferent del seu naixement. La massa es pasta amb pastadora hidràulica, tota la resta del procés es manual. Un cop pastat es posa al forn de llenya on petites branques de pi o d’olivera cremen amb un foc força viu. Aquest foc permetrà el tancament del ronyó. El forn com hem dit es el nomenat tradicionalment “moruno”, que conté en un lateral tota la llenya que al cremar dona la temperatura adequada pel seu funcionament. D’aquesta forma assegura la flama necessària per a la cocció del nostre pa. El forn ha de romandre tot el procés obert junt al tiratge perquè el pa no es cremi pel damunt i quedi uniformement cuit per tots els costats. Un cop tret del forn comprovarem la seva textura. Una molla molt esponjosa, allargada i d’ulls grossos. La crosta és fina amb diverses protuberàncies.

== GASTRONOMIAGastronomia ==

des del punt de vista gastronòmic direm que elEl pa de ronyó és molt apreciat per fer-se torrat o amb forma de rosta ben impregnada d’oli. També és típic menjar-lo en forma de sopes. En el seu estat natural és molt apreciat, el recordem de quan eram vailets amb xocolata o sucat amb vi o oli amb sucre. No obstant, és al bell mig de l’hivern quan assolia el seu punt àlgid. Era al collir les olives. Es torrava en el foc, s’afegia un bon raig d’oli i junt amb una arengada, olives i un bon clafoll de seva, ben acompanyada d’un reconfortant vi feia les delícies d’una colla de collidors ben aterrits pel fred garriguenc.