Drac: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Ortografia
Línia 46:
Les tribus nòrdiques d'Europa associaven el seu folklore amb alguns aspectes terrorífics dels dracs.
 
La mitologia germana inclou el drac (Nidhug o [[Níðhöggr]]) entre les forces de l'inframón. S'alimenta de les arrels de [[Yggdrasil]], el freixe sagrat que estén les seves arrels a través de tots els mons. Els antics escandinaus (els víkingsvikings), ornaven les proes de llurs naus esculpint-les-hi en forma de drac. Empraven aquesta decoració en la creença que així espantarien els esperits (Landvaettir) que vigilaven les costes a les quals arribaven. També els dracs apareixen en poemes germans: en Beowulf, un poema èpic anglosaxó, el més antic que es conserva. Un home anomenat Beowulf, que havia lliurat el seu poble d'un monstre mig home mig diable, després, ja convertit en rei, lluita contra un drac, pugna en la que ambdós moren. En el ''[[Cant dels Nibelungs]]'', un poema èpic medieval anònim, Sigfrid mata un drac, i en ungir-s'hi amb la seva sang es fa immune a tot mal o dolor.
 
Pels celtes, el drac era una divinitat dels boscs, la força del qual podia ser controlada i utilitzada pels mags. Entre els conqueridors celtes de Britània fou símbol de sobirania, i durant l'ocupació romana de l'illa ornà els estendards de guerra, convertint-se en un símbol heràldic i després militar.