Ermita del Crist de l'Agonia: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Fitxa d'edifici}} L''''Ermita del Crist de l'Agonia''' és un ermita situada en el paratge dels Tossalets, al terme municipal de Potries (la Safor). Té la protecció de Bé de Rellevància Local.<ref>http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=2764</ref><ref>http://www.ermitascomunidadvalenciana.com/vsfpot.htm</ref> == Història == L'origen d'aquest temple es basa en la devoció al ''Crist Vellet''. Es tracta d'una imatge...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 00:21, 23 oct 2021
Plantilla:Fitxa d'edifici L'Ermita del Crist de l'Agonia és un ermita situada en el paratge dels Tossalets, al terme municipal de Potries (la Safor). Té la protecció de Bé de Rellevància Local.[1][2]
Història
L'origen d'aquest temple es basa en la devoció al Crist Vellet. Es tracta d'una imatge que es diu que va ser propietat d'uns veïns morts el 1799 d'una malaltia contagiosa, de manera que tots els seus béns van ser cremats i únicament es va salvar aquest Crist. Tomàs Jiménez, quincaller de Caravaca (Regne de Múrcia), va salvar la creu de la foguera i la va col·locar en una capella que va construir al costat de l'últim casalici del Via Crucis aleshores existent. Els habitants de la vila, terroritzats per la mortaldat, van baixar la imatge a Potries per demanar-li que acabés amb la epidèmia.[3] Quan això va succeir, els veïns li van construir una ermita en el seu honor, que va ser acabada o consagrada el 1865, data que pot llegir-se a la façana. El director del projecte va ser l'arquitecte Carlos Spain.
Descripció
L'ermita s'alça sobre una petita elevació de 137 msnm coneguda com els Tossalets. Es troba al sud-est del nucli de Potries i s'accedeix al lloc pel camí del Calvari. Davant el temple hi ha una petita replaça amb vistes sobre les hortes.
L'edifici és d'estil neoclàssic i està ben proporcionat. És senzill i elegant. A banda i banda té adossats sengles cossos destinats a habitatge de l'ermità i a altres dependències, a les quals s'accedeix -de la mateixa manera que al temple- per l'atri previ amb pedrís corregut decorat amb rajoles en record de diverses celebracions. L'atri està cobert amb volta d'aresta i s'accedeix a la mateixa per una escalinata de pedra. Es tanca amb una porta enreixada de ferro i dos finestrals laterals també enreixats. El conjunt format pel temple, els seus annexos laterals i l'atri forma un edifici quadrat de quinze metres de costat.
La façana es divideix en tres cossos i presenta pocs elements decoratius. Es remata en un frontó triangular amb òcul cec i, sobre el conjunt, una espadanya amb campana. La portada és d'ordre toscà i emmarca la porta adovellada. A la llinda hi ha una cita en llatí: Locus, in quo stas, terra sancta es. Éxodo cap. 3VI. Al costat d'ella hi ha una pica per a l'aigua beneïda.
La planta és de creu grega. Els braços del creuer no arriben a l'exterior. Posseeix cor alt als peus. Està coberta amb volta de canó amb arcs faixons que descansen en pilastres jòniques, i cúpula cega amb tambor octogonal amb finestres vidriades sobre petxines decorades amb pintures de personatges bíblics (Jeremies, David, Daniel i Isaïes), obra de Luis Téllez-Girón Belloch.
En els laterals de la nau hi ha dos altars amb retaules d'obra, al costat d'altres dos als braços del creuer. Destaca en ells la imatge de la Divina Pastora. En l'altar major del presbiteri, es troba un retaule amb fornícula per a la imatge del Crist de l'Agonia, el Crist Vellet, talla policromada de segle XVIII.