Abadia de Bobbio: diferència entre les revisions

Durant el turbulent {{segle|VII}}, Bobbio continuà essent un referent per a la fe i la cultura catòlica. Gràcies als esforços dels deixebles de Sant Columbà, un gran nombre de llombards anaren convertint-se a la fe catòlica. Tanmateix, durant la primera meitat d'aquest segle, el territori situat entre Torí i Verona, Gènova i Milà, vivia una situació de caos polític i religiós; àdhuc hi havia idolatria en algunes zones. De fet, no fou fins al regnat de Grimoald I quan el catolicisme es convertí en la religió majoritària dels llombards. A partir d'aleshores, l'arrianisme desaparegué d'occident amb rapidesa.

 

La neboda d'Aripert I, Teodelinda, restaurà al papat totes les possessions de Bobbio que pertanyien per dret a la Santa Seu, restitució confirmada per Aripert II al [[Papa Joan VII]] el 707. Els llombards de seguida desposseïren els papes novament, però el 756 Aistulf fou obligat per [[Pipí I el Breu]] a tornar les terres. El 774, [[Carlemany]] concedí més llibertats a l'abadia i el 1153 [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic Barba-roja]] confirmà a l'abadia diversos drets i possessions a través de dos documents.