Alt alemany antic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
m Plantilles |
||
Línia 4:
| mapa = OldHighGermanlanguagearea962.png
}}
L''''alt alemany antic''' (''Althochdeutsch'') és la designació global de tots aquells idiomes germànics que presentin, en major o menor mesura, participació en la segona mutació consonàntica. Contra el que de vegades es diu, no és pas la fase més primerenca de la [[alemany|llengua alemanya]], ja que no és un terme que designi una llengua estandarditzada, ni tan sols unificada, i els idiomes que el constitueixen, a més a més, presenten una fortíssima i ràpida evolució fonètico-fonològica entre l'inici de la transmissió escrita i el 1075, de manera que ni tan sols es pot parlar d'una única forma estable per a cadascun dels idiomes constitutius del diasistema alt-alemany antic. Davant aquest fet, i moguts per una necessitat pràctica, a l'Alemanya del {{segle|XIX}}, hom va triar la llengua de la traducció al fràncic oriental del ''Diatèssaron'' de Tacià el Siríac per a convertir-la en la base referencial de les gramàtiques i els diccionaris. Els lemmes dels diccionaris d'alemany antic, de llavors ençà, estan escrits d'acord amb l'ortografia del ''Tacià''. Hom distingeix dos períodes per a aquest conjunt diasistemàtic: el període preliterari i el període literari. El període preliterari està constituït per un conjunt d'inscripcions rúniques, material onomàstic i glosses incloses dins textos llatins i abasta, sobretot, els segles {{Romanes|VI}} i {{Romanes|VII}}. El període literari s'inicia a la segona meitat del {{segle
La principal diferència entre l'alt alemany antic i la resta d'idiomes germànics pertanyents al germànic meridional és la segona mutació consonàntica o ''Zweite Lautverschiebung'', en alemany, un terme encunyat per Jacob Grimm. Cal recordar, emperò, que, l'aplicació al germànic dels resultats de la reconstrucció ejectivista de l'indoeuropeu, va portar, en els anys 90 del segle passat, a posar en dubte l'existència d'aquesta segona mutació consonàntica, construint-se una teoria explicativa alternativa (cf. les propostes de [[Theo Vennemann]] en aquest sentit). Aquest fet indica que intentar fixar una data orientativa del sorgiment de la segona mutació consonàntica és un fet extremadament arriscat, i, en tot cas, massa especulatiu per intentar-lo. La filologia alemanya del {{segle|XIX}} solia situar l'origen de la segona mutació consonàntica entre la fi del {{segle|V|s}} i l'inici del [[segle VI|VI]]; per això el començament de l'alt alemany es fixava orientativament al voltant de l'any [[500]]. Si acceptem les tesis tradicionals i no les postulades arran de l'aplicació de la teoria ejectivista al germànic, el resultat de la segona mutació consonàntica és que el sistema consonàntic alemany va passar a ser diferent del de la resta de llengües germàniques meridionals (p.e., l'[[anglès]] i el [[baix alemany]]. Gramaticalment, no obstant això, l'alt alemany antic va romandre relativament similar a l'[[anglosaxó|anglès antic]] i al [[saxó antic|baix-alemany antic]].
| |||