Simat de la Valldigna: diferència entre les revisions

Des de fa milers d'anys el territori de Simat de la Valldigna ha estat habitat, tal com ho demostren les coves dedel [[cova del Bolomor|Bolomor]] en [[Tavernes de la Valldigna]], i [[Medalletes]] i [[Parpalló]] en [[Barx]]. Tanmateix les primeres notícies històriques concretes pertanyen al [[Període musulmà al País Valencià|període musulmà]]. La conquesta cristiana del {{segle|XIII|s}} marcarà una nova etapa en la seua història. [[Jaume I]] va conquerir estes terres, però fou el seu net [[Jaume el Just]] qui les va cedir a l'[[orde del Cister]]. El monarca, en tornar d'una expedició contra els regnes de [[regne de Múrcia|Múrcia]] i [[regne d'Almeria|Almeria]] a finals del {{segle|XIII}}, va passar per la [[vall d'Alfàndec]] i, sorprés per la seua bellesa, es girà cap a l'abat del monestir cistercenc de Santes Creus i li digué: "Vall digna per a un monestir de la vostra religió!". El religiós li respongué "Vall digna!".<ref>[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia/4.2.guia-cul-historia.html?codine=46231 Fitxa de Simat a la FVMP]: ''I, sorprès el rei per la seua bellesa es girà cap a l'abat de Santes Creus, que viatjava amb ell, i li digué: "Vall digna per un monestir de la vostra religió!", a la qual exclamació aquest respongué: "Vall digna". Des d'aleshores la vall s'anomena Valldigna''</ref> El dia [[15 de març]] de [[1297]] el rei fa donació de la vall d'[[Alfàndec]] al Cister perquè hi fundara un monestir sota l'advocació de Santa Maria. A partir d'aquell moment la vall d'Alfàndec canviarà la seua denominació i s'anomenarà [[Valldigna]].