Diferència entre revisions de la pàgina «Amat de Montecassino»

m
Format
m (Robot posa la Categoria:Morts al Laci a partir de Wikidata)
m (Format)
 
'''Amat de Montecassino''' (''Amatus Casinensis'') ([[Salern]], 1010 – [[Abadia de Montecassino|Montecassino]], 1090) fou un monjo benedictí de l'[[abadia de Montecassino]] conegut per les seves cròniques històriques de la seva època.
 
La seva ''Història dels normands''<ref>{{GEC|0003360|Amat de Montecassino}}</ref> (de la que només ha sobreviscut la seva traducció francesa medieval, ''L'Istoire de li Normant''),<ref>[http://books.google.cat.br/books?id=0nwBAAAAQAAJ&dq=Viscart&printsec=frontcover&source=bl&ots=_MRIwfUfUq&sig=IAF_RbqGbjJ-pFkyCL8w4iIQQbY&hl=ca-BR&ei=E185S4rjE8K7lAfjsayRBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CC4Q6AEwCQ#v=onepage&q=&f=false ''L'Ystoire de li Normant et la chronique de Robert Viscart''.]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref> és una de les tres fonts primàries principals de la [[Conquesta normanda de l'Itàlia Meridional|conquesta normanda del sud d'Itàlia]]. Les altres dues són les històries de [[Guillem de Pulla]] i de [[Gaufred Malaterra]]. Amat descriu els normands des de la perspectiva de la seva abadia, un dels centres religiosos i culturals més importants d'Itàlia en aquell moment. La seva història és el relat més antic dels setges normands de [[Bari (Pulla)|Bari]] i [[Salern]], la seva conquesta de [[Sicília]], i de la carrera de [[Robert Guiscard]] i [[Ricard d'Aversa|Ricard Drengot]], així com de les [[Reforma gregoriana|reformes gregorianes]] vistes des del punt de vista papal.
 
Res no se sap amb certesa sobre Amat abans que es convertís en monjo. Possiblement d'haver nascut a Salern, Graham Loud suggereix que podria haver exercit com a [[Bisbat de Vallo della Lucania|bisbe de Paestum]] als anys 1050, abans de l'entrada al monestir. Va escriure sobretot mentre Desideri (més tard el papa [[Víctor III]]) governava com a abat. Abans de l'ascens de Desideri, la relació entre Montecassino i els normands de la zona havia estat antagònica. L'elecció de Desideri com a abat, però, va coincidir amb l'annexió de [[Càpua]] de Ricard Drengot, després de la qual Dregnot es va convertir en el protector i patró de l'abadia, que va afectar durament els escrits d'Amatat. El seu tractament extremadament negatiu de [[Gisulf II de Salern]] al llarg de la seva història pot indicar algunes hostilitats anteriors entre tots dos, i se sap que Gisulf va limitar el privilegi de l'església al voltant de Salern als anys 1050.
2.369.173

modificacions