La guerra de les llengües: diferència entre les revisions

Els [[Sionisme|sionistes]] veien l'idioma [[jiddisch]], una variació jueva de l'[[alemany]], com a representació de la cultura jueva de la [[Diàspora jueva|diàspora]] europea, que en la seva opinió era degenerada, obsoleta, i servil, i que tenia una naturalesa que desmentia el sionisme. Com que el jiddisch era la llengua materna de la majoria dels jueus de la diàspora, la negació de la diàspora significava per ells també la negació de jiddisch. Els sionistes a [[Europa de l'Est|l'Europa de l'Est]] i [[Europa Occidental|l'Oest]] es van dividir respecte a quina havia de ser la llengua que substituís el jiddisch entre la població jueva resident en la Palestina otomana, el [[yishuv]]. Els de l'Europa occidental —que donaven suport al [[Sionisme territorialista|sionisme estatista]]—, com [[Theodor Herzl|Herzl]] i [[Max Nordau]], veien el jiddisch com una llengua antiquada que havia de desaparèixer. Pensaven que els jueus nous havien d'acceptar l'educació per afrontar els reptes de la modernitat, i percebien el jiddisch com a un obstacle en aquest camí. Van argumentar que la llengua del sionistes havia de ser la llengua de l'estat d'on s'establien: [[alemany]], [[francès]], [[polonès]] o qualsevol altra. No percebien l'hebreu com una llengua que es pogués implantar ni formar part de la realització de la visió sionista. Herzl va escriure a ''[[Der Judenstaat]]'':