Diferència entre revisions de la pàgina «Ottava rima»

2 octets eliminats ,  fa 2 mesos
m
Quan 'com a' duu a continuació un article determinat o indeterminat, un demostratiu (aquest, aquell, etc.), els indefinits 'quelcom' i 'algun' o el possessiu 'llur', la preposició 'a' cau.
m (neteja i estandardització de codi)
m (Quan 'com a' duu a continuació un article determinat o indeterminat, un demostratiu (aquest, aquell, etc.), els indefinits 'quelcom' i 'algun' o el possessiu 'llur', la preposició 'a' cau.)
 
Es considera l'autor barceloní [[Joan Boscà]] iniciador i propagador de la renovació estilística italiana a [[Castella]], via el seu amic, poeta i militar, com ell, [[Garcilaso de la Vega]], amb tot un seguit de noves formes mètriques,{{sfn|Brunel|1988|p=74}} especialment del [[Sonet]] i l'Octava reial.
 
Francisco Sá de Miranda, escriptor portuguès i estudiós a fons de la [[literatura castellana]] i també de la [[literatura italiana]], descobrí d'aquesta última els autors del Renaixement i va introduir-los a [[Portugal]],{{sfn|Perés|1969|p=559}} com a un nou estil poètic i, contra les formes tradicionals, incorporà el Sonet i la Cançó de [[Petrarca]], els tercets encadenats de [[Dante Alighieri]] i l'Octava reial apresa personalment de [[Jacopo Sannazaro]] i [[Angelo Poliziano]], amb trets peculiars i personals.{{sfn|Perés|1969|p=559}}
 
Després d'aquí s'incorporà a la [[Mètrica Catalana]] en ple Renaixement amb [[Pere Serafí]] (1505-1567) a Càntic d'Amors, Desperada...i, posteriorment, al [[Barroc]], sobretot per mimetisme amb la castellana.{{sfn|Bargalló Valls|1991|p=138}}
2.414.756

modificacions