Sílfide: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Quan 'com a' duu a continuació un article determinat o indeterminat, un demostratiu (aquest, aquell, etc.), els indefinits 'quelcom' i 'algun' o el possessiu 'llur', la preposició 'a' cau. |
m Quan 'com a' duu a continuació un article determinat o indeterminat, un demostratiu (aquest, aquell, etc.), els indefinits 'quelcom' i 'algun' o el possessiu 'llur', la preposició 'a' cau. |
||
Línia 3:
Una '''sílfide''' és una criatura [[dona|femenina]] imaginària que habita l'aire dels boscs i els camps.<ref>{{ref-llibre|cognom=Oriol Dauder |nom=Joan A. |títol=Diccionari d'éssers fantàstics |editorial=Quid pro quo |any=2019 |consulta=21 novembre 2020}}</ref> Pertany a la [[mitologia]] [[europa|europea]], especialment a la [[Germànics|germànica]] i l'[[escandinàvia|escandinava]]. Es va donar a conèixer al món sobretot amb el [[ballet]] ''[[La Sílfide]]'', de [[1832]], que donava una imatge idealitzada i [[romanticisme|romàntica]] d'aquest ésser, que com a geni de l'aire havia de ser molt eteri. Les criatures [[home|masculines]] equivalents són els '''silfs'''.
Els silfs i les sílfides, al [[Renaixement]], eren criatures màgiques que l'[[alquimista]] [[Paracels]] havia esmentat com a pertanyents a l'[[aire]], un del que ell anomenava "els quatre elements" ([[terra]], [[foc]], aire i [[aigua]]). Al {{segle|XVII}}, a ''[[El Paradís perdut]]'' de [[John Milton]] apareixen unes sílfides tan aèries que quan es posen entre unes tisores no poden evitar que aquestes tallin els cabells de Belinda. Al {{segle|XIX}}, el ballet ''[[La Sílfide]]'' la presenta com
Però les sílfides no han estat vistes sempre així. En la cultura popular [[medieval]] eren vistes com a gegants que muntaven els [[núvol]]s més grans i pesats i es desplaçaven amb ells batent unes monstruoses ales de foc vermelles. Hom deia que, de vegades, a l'horitzó, es podia veure el cel taronja o vermellós entre els núvols després d'una [[pluja]], i que en realitat eren aquestes enormes criatures vistes de lluny. També es pensava que si un bon nombre de sílfides es reunia i feia batre les ales, podien provocar grans [[huracà|huracans]].
|