Sílfide: diferència entre les revisions

Els silfs i les sílfides, al [[Renaixement]], eren criatures màgiques que l'[[alquimista]] [[Paracels]] havia esmentat com a pertanyents a l'[[aire]], un del que ell anomenava "els quatre elements" ([[terra]], [[foc]], aire i [[aigua]]). Al {{segle|XVII}}, a ''[[El Paradís perdut]]'' de [[John Milton]] apareixen unes sílfides tan aèries que quan es posen entre unes tisores no poden evitar que aquestes tallin els cabells de Belinda. Al {{segle|XIX}}, el ballet ''[[La Sílfide]]'' la presenta com a un ésser volador femení, eteri, gràcil i de gran bellesa, una mica bitxo però sobretot de blanc i representant l'amor impossible d'atrapar. En aquesta època, al [[romanticisme]], és un element sovint representat com una fina columna de vapor o de fum blanc, gairebé imperceptible o fins i tot transparent, en forma d'una noia de gran bellesa, inspiradora i que provoca un enamorament passional, que encarna la llibertat i defuig que hom se li acosti. A la [[dansa clàssica]] no només reapareixerà a ''[[Les Sílfides]]'' ([[1909]]) sinó que la imatge aconseguida a ''La Sílfide'' es mantindrà, amb poques variacions, a un bon nombre d'espectacles i esdevindrà la típica de la ballarina clàssica que ens ha arribat als nostres dies.