Basandere: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 6:
Explica un vell relat que una nit,
 
"a l'entrada d'una cova de la muntanya de [[Mondarrain]] ([[Ezpeleta]], [[Lapurdi]]), es pentinava Basandere la seva embullada cabellera amb una pinta d'or. Un pastor d'[[Itsasu]] li va robar la pinta i va fugir precipitadament. Basandere el va seguir; però, quan l'anava a ajudar, el lladre va tocar una penya la qual en aquell moment rebia els primers raigs del sol naixent, llavors Basandere li va dir aquestes paraules: "dóna gràcies al sol" i es va retirar a la seva cova de Mondarrain."
 
"Al camí que puja de [[Mendibe]] a la muntanya d'Irati, hi ha l'ermita de Salbatore. Basandere, que vivia en una cova de Galharbeko-potxa, lloc situat a prop d'Irati, posseïa abans aquell canelobre robat, pel que sembla, per Basajaun. Un fill del caseriu Lohibarria (Mendibe) passava per aquell paratge amb les seves vaques, quan va veure lluir al sol el canelobre que acabava de ser brunyit per la seva propietària, la qual estava aleshores ocupada pentinant-se amb una pinta d'or. El jove pastor va demanar insistentment el canelobre a Basandere i aquesta va acabar per lliurar-l'hi. El pastor el duia a l'ermita de Salbatore. Basandere el va veure i va començar a protestar a crits i a perseguir-lo. Basajaun, des de l'alt de la muntanya es va advertir del que passava i es va llançar també cap el jove. Aquest, que estava arribant a Salbatore, va dir a crits: "Jon Doni Salbatore, zuretzat nuen, othoi urrikal zakizkit!" ("Senyor San Salvador, el portava per a vostè; si us plau, tingui pietat de mi"). A l'instant la campana de Salbatore va començar a sonar i Basandere i Basajaun es van aturar. Aquest últim va dir a crits: "T'ha valgut aquesta maleïda campana; però el dia que jo et sorprengui en dejú, ho pagaràs".