Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
Després del domini [[samànida]] establer el [[910]] i restablert el [[913]], l'arribada al tron a [[Bukharà]] d'un menor, [[Nasr II ben Ahmad]] (914-943) va fer entrar als samànides en un temps de certa decadència i el governador del califa a [[Fars]] i [[Kirman]] va reimposar l'autoritat califal al [[Sistan]] però el poder llavors va passar a mans dels caps militars locals i dels ayyars o vigilants (encarregats de lluitar contra els kharigites). En la confusió els ''ayyars'' de [[Zarandj]], la capital, es van revoltar l'abril/maig del [[923]] i van proclamar emir a un membre de la família saffàrida, Abu Djafar Ahmad ibn Muhammad ibn Khalaf ibn al-Layth. Era un home jove però experimentat, net de Khalaf que havia lluitat amb Yakub ibn al-Layth i amb [[Amr ibn al-Layth]] i era parent per part de la mare Banu.
La seva primera tasca fou recuperar el Sistan oriental amb [[Bust]] i Rukkadj o [[Zamindawar]], on un cap ''ayyar'', Abd Allah ben Ahmad, que havia tingut el poder entre octubre del [[922]] i
El [[929]] aprofitant la deposició i restauració del califa [[al-Muktadir]], va enviar a [[Kirman]] un exèrcit dirigit pel seu esclau Muhammad ibn Yakub al-Razdani, on va recollir una bona quantitat de taxes. No gaire després el antic emir saffàrida de Sistan Abu Hafs Amr ibn Yakub ibn Muhammad (911-913) va retornar al país des de [[Bagdad]] on estava exiliat segurament enviat pel califa per crear discòrdia dins del Sistan, però Abu Hafs va tenir una bona rebuda i no va presentar problemes. Bust, en posició perifèrica, era centre d'oposició permanent i el [[931]] s'hi van revoltar un grup de turcs dirigits per Karategin al-Isfidjabi amb el suport de dos líders locals, Ba Yazid Banaki i Ba Zakariya Zayduy. Ahmad hi va anar el [[932]] i va derrotar als rebels.
| |||