Saxons: diferència entre les revisions

Els '''saxons''' (''saxones'', Σάξονες) eren un dels anomenats pobles [[Germània (regió)|germànics]]. El seu nom derivaria del ''seax'', un ganivet o espasa curta de combat.<ref name="Freeman 1890 p. 367">{{ref-llibre|cognom=Freeman |nom=E.A. |títol=Old English History for Children |editorial=Macmillan and Company |any=1890 | url=https://books.google.escat/books?id=uIcwAQAAMAAJ&pg=PA367 | access-date=2021-09-07 |pàgina=367}}</ref>

Són esmentats per primer cop el [[287 aC]] per [[Eutropi (historiador)|Eutropi]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Townsend |nom=George Henry |títol=The Manual of Dates: A Dictionary of Reference to All the Most Important Events in the History of Mankind to be Found in Authentic Records |edició=5a ed.|llengua=anglès|editorial=Frederick Warne |data=1877 |pàgines=852}}</ref> i a partir d'aquesta data es van infiltrar a la [[Gàl·lia Belga]].<ref name="Eutropius 1744 p. 143">{{ref-llibre|cognom=Eutropius |nom=F. |títol=Eutropii Historiæ Romanæ breviarium ... Or, Eutropius's Compendious history of Rome: together with an English translation ... notes, and an index. By John Clarke ... The fourth edition |any=1744 | url=https://books.google.escat/books?id=grcF8EL1Uh4C&pg=PA143 | access-date=2021-09-07 |pàgina=143}}</ref> [[Claudi Ptolemeu]] diu que vivien al [[Quersonès Címbric]] entre el riu [[Elba (riu)|Albis]] i el ''Chalusus'' ([[Trave]]), és a dir al modern [[Slesvig-Holstein|Holstein]]. Tenien com a veïns al sud al ''[[chauci]]'', a l'est als ''[[suardones]]'', i al nord als ''[[sigulones]]'', ''[[angli]]'' i altres. Des d'aquí els saxons es van traslladar a les illes de la costa, anomenades llavors illes saxones ([[Helgoland]], Dycksand i Vielschovel).

Un grup va fundar una colònia a [[Transsilvània]], a [[Romania]], durant el {{segle|XIII}}. Aquests van ser els únics que van perviure com a poble fins al {{segle|XX}}.<ref name="Mallows Brummell 2017 p. 39">{{ref-llibre|cognom=Mallows |nom=L. |cognom2=Brummell |nom2=P. |títol=Romania: Transylvania |editorial=Bradt Travel Guides | series=Bradt Travel Guides |any=2017 | isbn=978-1-78477-053-2 | url=https://books.google.escat/books?id=S1s-DwAAQBAJ&pg=PA39 |llengua=pl | access-date=2021-09-07 |pàgina=39}}</ref>

Les tribus estaven governades per consells d'ancians que lideraven les batalles i agrupaven els homes per a la guerra. La societat saxona estava dividida en castes: els nobles, els lliures i els serfs. Tenien un conjunt de lleis, recopilades en la ''Lex Saxonum'',<ref name="Merkel 1853 p. ">{{ref-llibre|cognom=Merkel |nom=P.J. |títol=Lex Saxonum |editorial=W. Hertz |any=1853 | url=https://books.google.escat/books?id=mjRRAAAAcAAJ | access-date=2021-09-07 }}</ref><ref name="Lex 1580 p. ">{{ref-llibre|títol=Lex |any=1580 | url=https://books.google.escat/books?id=yNBcAAAAcAAJ | access-date=2021-09-07 }}</ref> que regien els conflictes i els drets de cada casta (prohibint expressament el matrimoni entre membres de diferent classe per evitar problemes d'interpretació). Anualment se celebrava un consell general, amb participació de totes les castes, per decidir sobre la guerra i reafirmar-se en el seu codi. Els saxons eren politeistes i van anar assimilant progressivament la religió germànica. El calendari començava el [[25 de desembre]], amb el solstici d'hivern.