Sobrevent i sotavent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 8:
== Usos generals ==
* En una cacera, tant els animals predadors com els humans eviten que el vent bufi des d'ells cap a la seva presa, per evitar que l'olor delati el caçador a l'aguait. Es procura que el vent vingui des de la presa cap al caçador, aquesta posició s'anomena ''vent de cara'' o ''sotavent de la presa''.<ref name="Descola 2014 p. 216">{{ref-llibre|cognom=Descola |nom=P. |títol=La selva culta: Simbolismo y praxis en la ecología de los Achuar |editorial=Institut français d’études andines | series=Travaux de l’IFÉA |any=2014 | isbn=978-2-8218-4605-0 | url=https://books.google.
* En una embarcació de vela, ''sobrevent'' és per on incideix el vent sobre l'embarcació. La part de sotavent és el costat oposat, tenint com a referència l'eix longitudinal del veler.
* En un [[energia eòlica|aerogenerador]], es diu que les aspes estan en configuració de sobrevent quan s'enfronten al vent i sotavent quan es mouen amb el vent que surt des de la [[góndola]]. La gran majoria dels grans aerogeneradors són d'eix horitzontal i sotavent, mentre que els aerogeneradors de mida petita i mitjana (algunes desenes de quilowatts) són de tipus sobrevent i orientació per penell.
== Importància meteorològica ==
La gent de mar utilitza els termes, no sols en relació amb els seus vaixells, sinó també en referència amb les illes i amb les diferents cares d'una mateixa illa. En aquest cas, el costat de sobrevent és el costat de l'illa que rep primer els vents dominants, i és per tant, el costat més humit, ja que l'aire humit en ascendir és afectat per l'[[efecte Föhn]],<ref name="Correig 2003 p. 29">{{ref-llibre|cognom=Correig |nom=A.M. |títol=Terratrèmols i temporals de llevant: dos exemples de sistemes complexos |editorial=Institut d'Estudis Catalans | series=Sèrie Jornades científiques |any=2003 | isbn=978-84-7283-679-2 | url=https://books.google.
== Importància nàutica i naval ==
Les direccions de sobrevent i sotavent són factors importants que s'han de tenir en compte quan es navega amb un veler (vegeu els punts de la vela). També s'utilitzen àmpliament altres termes que tenen el mateix significat general, com ara ''vent'' ''ascendent'' i ''vent descendent'', i moltes variacions que utilitzen la metàfora d'alçada ("ascendir", "deixar caure", "estem apuntant més alt que ells"," dirigiu-vos a sota d'aquesta marca", i així successivament).
El vaixell de sobrevent és normalment el més maniobrable. Per aquesta raó, l'article 12 del [[Reglament internacional per a prevenir abordatges|Reglament Internacional per a Prevenir Abordatges a la mar]] (COLREG per les seves sigles en anglès)<ref name="Sánchez AISM. 1984 p. ">{{ref-llibre|cognom=Sánchez |nom=J.S. |autor2=AISM. |títol=Reglament internacional per a prevenir abordatges a la mar: 1983 : reglament d'abalisament de l'A.I.S.M. (Associació Internacional de Senyalització Marítima) |editorial=Generalitat de Catalunya, Department d'Agricultura, Ramaderia i Pesca |any=1984 | isbn=978-84-393-0347-3 | url=https://books.google.
En la [[Batalla Naval del Llac de Maracaibo|Batalla naval del llac de Maracaibo]], a Veneçuela, realitzada el 24 de juliol de 1823, la flota patriota va saber aprofitar aquesta diferència per a ubicar-se del costat més favorable (a l'est de la desembocadura del llac al golf de Veneçuela) i amb la seva victòria, va posar fi a la dominació espanyola a les costes occidentals. Només port Cabello va seguir sent espanyol fins un any després, quan veritablement va acabar la Guerra de la Independència a Veneçuela.
Línia 25:
== Casos particulars ==
{{cita|... aquesta és rahó: car ells havien lo vent de Lebeig tant complit ques podien a orçar per lur viatge affer. E nos no podiem sobrepujar al vent, peró com erem puix baix que ells no eren... |Crònica de Ramon Muntaner. Capítol VIII}}<ref name="Mallol 2003 p. 332">{{ref-llibre|cognom=Mallol |nom=M.T.F. |títol=Els catalans a la Mediterrània oriental a l'edat mitjana |editorial=Institut d'Estudis Catalans | series=Jornades cientfiques |any=2003 | isbn=978-84-7283-670-9 | url=https://books.google.
{{cita|... Que com l'embat se metria, que ells que fossen a sobrevent...|Crònica de Ramon Muntaner. Capítol 131.<ref name="Muntaner Catalans Filològica 2015 p. 723">{{ref-llibre|cognom=Muntaner |nom=R. |cognom2=Catalans |nom2=I.E. |cognom3=Filològica |nom3=S. |títol=La Crònica de Ramon Muntaner : edició i estudi: (pròleg - capítol 146) / Josep Antoni Aguilar Àvila |editorial=Institut d'Estudis Catalans, Secció Filològica | series=Biblioteca filològic |any=2015 | isbn=978-84-9965-265-8 | url=https://books.google.
{{cita| Advertint lo que molt importa al Artiller, ço és que pose sempre la pólvora sobre vent de la peça y un poch atràs, y lo foch a sota vent (que aquexos són los dos majors enemichs té lo Artiller; y és bé guardar-se dells, que en poderla fer, la faran, no perdonant a ningú).|Tractat d’artilleria. [[Francesc Barra]].}} <ref name="Barra 1642 p. 89">{{ref-llibre|cognom=Barra |nom=F. |títol=Breu tractat de artilleria |editorial=en casa de Iaume Mathevat |any=1642 | url=https://books.google.
== Referències ==
|