Con (cèl·lula): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació funcionament
Es desfà la revisió 28539570 de 84.89.157.43 (Discussió)
Etiqueta: Desfés
Línia 2:
{{FR|data=maig de 2021}}{{Infotaula histologia}}
[[Fitxer:Cone cell ca.svg|miniatura|Esquema d'un con]]
Els ''' cons ''' són [[cèl·lules]] sensibles a la [[llum]] que estan situades a la [[retina]] dels [[vertebrat]]s, en l'anomenada '' capa de cons i bastons ''. Reben aquest nom per la seva forma conoidea. Aquestes cèl·lules són les responsables de la visió en colors.<ref>{{Ref-llibre|edició=2. ed|títol=Fisiologia medica|url=https://www.worldcat.org/oclc/849303125|editorial=Edises|data=2002|lloc=Napoli|isbn=88-7959-210-6|nom=Arthur C.|cognom=Guyton}}</ref>
 
A la zona central de la retina ([[fòvea]]), la quantitat de cons és més gran, el seu nombre descendeix a mesura que ens acostem a la perifèria.
 
En l'espècie humana i en molts altres [[primats]], hi ha tres tipus diferents de cons, anomenats: S-cons, M-cons i L-cons. Cada un d'ells es sensible de forma selectiva a la llum d'una longitud d'ona determinada, verda, vermella i blava.
 
Aquesta sensibilitat específica es deu a la presència d'unes substàncies anomenades [[opsina|opsines]] que son formades per proteínes i un derivat a la vitamina A.
 
* La eritropsina té major sensibilitat per les longituds d'ona llargues del voltant de 560 nanòmetres, designats també com a L-cons (llum vermella)
* La cloropsina per longituds d'ona mitjanes d'uns 530 nanòmetres, designats també com a M-cons (llum verda) .
* La cianopsina amb major sensibilitat per les longituds d'ona petites d'uns 430 [[nanòmetre]]s, designats també com a S-cons (llum blava).<ref>{{Ref-web|títol=El ojo – Blue Cone Monochromacy|url=https://www.blueconemonochromacy.org/es/how-the-eye-functions/|consulta=2021-10-31}}</ref>
 
El [[cervell]] interpreta els [[color]]s a partir de la raó d'estimulació dels tres tipus de cons.
Línia 21:
 
== Funcionament ==
L'estimulació en els tres tipus de con que provoca diferents senyals permet que el cervell percebi una gamma contínua de colors gràcies als pigments o mol·lècules que detecten el color.
 
El color groc amb la llum del dia, per exemple, es percep quan els L-cons s'estimulen una mica més que els M-cons, mentre que el color vermell es percep quan els L-cons s'estimulen significativament més que els cons M<ref>{{Ref-web|títol=Com veu els colors l'ull humà? Com els interpreta?|url=https://icrcat.com/ca/visio-en-color-ull-huma/|data=2017-07-17|consulta=2021-11-02|llengua=ca}}</ref>. De la mateixa manera, els tons violetes i blaus es perceben quan el receptor S s'estimula més que els altres. La lent i la [[còrnia]] de l'ull humà cada vegada son més absorbents a longituds d'ona més curtes, i això estableix el límit de longitud d'ona cada cop més curta a aproximadament 380 nm, la llum que anomenem [[Ultraviolat|ultraviolada]]. <ref>{{Ref-web|títol=Let the light shine in|url=http://www.theguardian.com/science/2002/may/30/medicalscience.research|data=2002-05-30|consulta=2021-11-02|llengua=en}}</ref>
 
A nivells de llum moderats a brillants on els cons funcionen, l'ull és més sensible a la llum groguenca que altres colors perquè estimula els cons M i L que son els més comuns dels tres. A nivells de llum baixos, on només funicionen els [[Bastonet de la retina|bastonets de la retina]], la sensibilitat és més gran a una longitud d'ona de color verd i blau.
 
== Vegeu també ==
* [[Cons i bastons]]
Linha 36 ⟶ 30:
== Bibliografia ==
{{Commonscat}}
 
* Arthur C. Guyton, John E. Hall: Fisiologia mèdica, 2001, ({{ISBN|978-88-7959-210-9}})
 
{{Viccionari-lateral|con}}