Sobrassada: diferència entre les revisions

9 octets eliminats ,  fa 7 mesos
m
Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
m (neteja i estandardització de codi)
m (Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.)
Amb els budells prims es fan les [[llonganissa|llonganisses]], i els gruixats reben el nom anatòmic ([[culana]], [[Bufeta (sobrassada)|bufeta]], [[Bisbe (sobrassada)|bisbe]], [[poltrú]]).
 
És típic de les Illes Balears i Pitiüses.<ref name=":0" /> És tradicional la [[sobrassada de Mallorca]], regulada com a [[Indicació Geogràfica Protegida]]. Dins la cuina mallorquina, se sol consumir fregida el mateix dia de les matances o poc després. La llonganissa se sol menjar torrada durant l'hivern, i les sobrassades s'utilitzen per escampar a damunt el pa o per menjar crua quan és curada. La sobrassada s'elabora i és típica també a [[Menorca]], on acostuma a ser menys greixosa al portar més carn magra,<ref name=":1">{{Ref-web|títol=La sobrassada de Menorca|url=https://www.arabalears.cat/cultura/sobrassada-menorca-ingredients-panets-viena_1_1726867.html|data=2016-01-30|consulta=2021-10-30|nom=Bep|cognom=Al·lès|editor=Ara Balears}}</ref> i a les [[Pitiüses]].
 
Al País Valencià es coneixen dues varietats: la sobrassada mallorquina -la feta a Mallorca- i la marina o marineta, típica de la comarca de La Marina, més suau, una mica més greixosa i amb un lleuger toc d'all en la seva elaboració. És probable que la tradició valenciana de fer sobrassades a la comarca de La Marina Alta provingui del fet que, arran de l'expulsió dels moriscs, algunes valls van ser repoblades amb mallorquins.
 
Tot i així, l'origen de la sobrassada sembla trobar-se a Sicília, on es practicava una tècnica anomenada "''sopressa''", que significa "picat", aplicat a la carn per embotir. De Sicília passà a València mitjançant el comerç marítim, i de València a Mallorca,<ref name=":1" /> on ja al {{segle|XVI}} gaudia de tradició la seva elaboració. El mot sobrassada, així, podria provenir de la tècnica del picat o "''sopressa''", o més bé del resultat de la seva aplicació amb el mot itàlic "''sopressata''",<ref name=":1" /> i d'aquí ''soprassata'' i després sobrassada.<ref>{{ref-publicació |cognom=Fàbrega |nom=Jaume |títol=La sobrassada |publicació=El Temps |data=27 agost 2021 |url=https://www.eltemps.cat/article/14555/la-sobrassada |consulta=27 agost 2021}}</ref>
 
En un lloc fresc i sec poden durar un parell d'anys, però el més habitual és consumir la llonganissa durant el primer hivern, les sobrassades a la primavera/estiu, i les més grosses (bisbe) se solen consumir quan es fa la matança (es fan a l'hivern) de l'any següent.
2.732.279

modificacions