Alicia Boole Stott: diferència entre les revisions

A l'edat de 18 anys, l'Alicia Boole sorprengué a tothom en demostrar la seva habilitat per visualitzar la quarta dimensió quan el seu cunyat, [[Charles Howard Hinton]], li introduí l'[[hipercub]] mitjançant cubs de fusta. Alicia Boole col·laborà amb en Charles Howard Hinton en el llibre que publicà, “La quarta dimensió”, on tractava el tema des d'un punt de vista filosòfic. L'Alicia Boole introduí la paraula [[polítop]] per descriure els sòlids [[convex|convexos]] en quatre dimensions. Seguí col·laborant amb ell, escrivint el prefaci i alguns capítols del seu segon llibre, “Una nova era de pensament” (1888). També escriví sobre seccions de sòlids de tres dimensions. Quan el llibre fou publicat, Hinton se n'anà amb la germana d'Alicia, Mary Ellen Boole, cap al Japó, acusat de bigàmia.

El 1889 l'Alicia Boole acceptà una posició en una secretaria a [[Liverpool]], i aviat conegué l'actuari Walter Stott, amb qui contragué matrimoni el 1890.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Polo-Blanco, Irene|article=Alicia Boole Stott, a geometer in higher dimension|publicació=Historia Mathematica|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0315086007000973|volum=35 (2)|data=Maig de 2008|pàgines=123–139|doi=10.1016/j.hm.2007.10.008}}</ref> La parella tingué dues criatures, la Mary Stott i en Leonard Stott. Mentre els fills creixien, l'Alicia Boole continuà investigant sobre polítops en quatre dimensions treballant de forma totalment independent sense cap contacte amb el món científic. Demostrà l'existència dels sis polítops regulars: l'hipercub, l'hipertetraedre, l'hiperoctaedre, el 24-cell, el 120-cell i el 600-cell, calculà les seves seccions tridimensionals i les construí en models de cartró.

El 1895, l'Alicia Boole sabé sobre la publicació de l'holandès [[Pieter Hendrik Schoute]], on calculava de forma analítica les seccions centrals dels 6 polítops. Un cop comprovat que els càlculs coincidien amb els seus, Alicia Boole Stott li envià les fotografies dels seus models que no només n'il·lustraven les seccions centrals, sinó les sèries completes. Schoute quedà meravellat dels models de Boole Stott i proposà tot seguit de trobar-se a Anglaterra. Durant els anys següents Schoute passà les seves vacances d'estiu a Anglaterra, on treballà amb l'Alicia durant quasi dues dècades fins a la seva mort. Persuadida per Schoute, l'Alicia Boole Stott publicà els seus resultats en dos articles: “On certain series of sections of the regular four-dimensional hypersolids” (1900) i “Geometrical deduction of semiregular from regular polytopes and space fillings” (1910).<ref>{{Ref-publicació|cognom=W. W. Rouse Ball|enllaçautor=Walter William Rouse Ball|article=Mrs. Stott's Construction|publicació=Mathematical Recreations and Essays|data=1960|editorial=Macmillan, New York|pàgines=139-140}}</ref> Boole Stott també escriví amb Schoute tres articles més durant els anys 1907 i 1910 i va fer nous descobriments en relació a la construcció de poliedres mitjançant la secció àuria.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Franceschetti, Donald R.|títol=Biographical Encyclopedia of Mathematicians - Vol. 2|llengua=anglés|data=1999|editorial=Marshall Cavendish|pàgines=pp. 482–484}}</ref>

El 1914 la [[Universitat de Groningen]] convidà l'Alicia Boole a assistir al tricentenari de la seva fundació, i li atorgà un doctorat honoris causa. Per motius que es desconeixen no hi assistí, encara que havia preparat la seva estada amb la vídua de Pieter Hendrik Schoute.

L'Alícia va morir a [[Middlesex]] al 1940. En la primavera de 2001 es va trobar un rotlle de paper de dibuixos acolorits de políedres a la [[Universitat de Groningen]], estava sense signar però es va reconèixer immediatament com el treball d'Alicia. Això va conduir a la investigació d'Irene Polo Blanco que dedica un capítol a l'obra dde l'Alicia en el seu llibre Teoria i Història de models matemàtics.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Polo-Blanco, I.|títol=Theory and History of Geometric Models. Ph.D. thesis|data=2007}}</ref> El fill d'Alicia Leonard va esdevenir un pioner en el tractament de la [[tuberculosi]] i va inventar un aparell [[pneumotòrax]] artificial.