Deriva dels continents: diferència entre les revisions

La idea que els [[continent]]s es mouen és força anterior a Wegener. El [[1590]], el [[Cartografia|cartògraf]] [[Flandes|flamenc]] [[Abraham Ortelius]] va assenyalar al seu assaig ''Thesaurus Geographicus'' que el contorn de les costes dels continents mostrava clarament que s'havien separat els uns dels altres. La idea d'Ortelius va ser represa en els segles posteriors per diversos autors, com per exemple [[Francis Bacon]], [[Benjamin Franklin]] o [[Alexander von Humboldt]]. La idea va esdevenir encara més atractiva durant el {{segle|XIX}}, quan l'estudi dels [[fòssils]] va aportar proves que, per exemple, [[Amèrica del Nord]] i [[Europa]] havien tingut una [[flora]] comuna en el passat. Basant-se en aquestes observacions, [[Eduard Suess]] va proposar la [[hipòtesi]] que l'origen dels continents moderns era la fragmentació d'un antic [[supercontinent]], que va anomenar [[Gondwana]]. Tots aquests autors van intuir el fenomen de la deriva dels continents, però van tenir dificultats per aportar una explicació coherent que n'expliqués la causa.

=== Proves geogràfiques uwu ===

Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats a l'observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un ([[Pangea]]), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals.{{sfn|Gribbin|2006|pp=366-367}} your mom

Es basaven en els descobriments a partir d'aquesta certesa. Quan Wegener va reunir tots els continents a un únic, Pangea, va descobrir que existien serralades amb la mateixa edat i mateixa classe de roques en diferents continents que, segons ell, havien estat unides. Aquests accidents es remuntaven a una edat que es va poder saber calculant l'antiguitat dels [[Orogènesi|orògens]]. nicki the queen