Revisió del 22:21, 17 oct 2008 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 20:06, 5 nov 2008 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Akhlat''' (armeni '''Khelat''' o '''Khilat''') fou una ciutat de la punta nord-est del [[Llac Van]]. La moderna ciutat ('''Ahlat''') es troba a uns 2 km a l'est i el 2000 la seva població era de 34.787 habitants. Fou una petita ciutat que en temps del califa Umar va fer un tractat amb Iyad ben Ghamn, que va permetre l'arribada d'àrabs. Durant el regnat del califa Uthman, iquan el governador Muawiya de Síria (després califa Muawiya I) va enviar a Habib ibm Maslama que va fer tractats amb els prínceps locals armenis de la zona del llac Van que es van sotmetre als àrabs; el [[772]] va integrar-se en els dominis de l'emir qaisita de [[Manazkert]]. El [[918]] fou atacada pel bizantí Joan Curcuas. El [[939]] va entrar a la ciutat l'[[hamdànida]] [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan\|Sayf al-Dawla]]. El [[964]] fou ocupada per Nadja. Línia 7: El kurd [[marwànida]] Badh la va ocupar el [[983]] i va restar a les mans de la dinastia fins el [[1071]] any en què, després de la [[batalla de Manzikert]], fou ocupada personalment pel seljúcida [[Alp Arslan]]. El [[1100]] fou ocupada pel turc Sukman al-Kutbi i durant més d'un segle va ser possessió (i capital) dels Shah Arman ([[Shah-i Arman]]) fins el [[1207]] en què la va ocupar l'[[aiúbida]] Al-Awhad, fill d'[[Al-Adil]]; a la seva mort el [[1212]] va passar al seu fill Al-Ashraf, període durant el qual fou ocupada temporalment per dues vegades ([[1208]] i [[1210]]) pels georgians. El [[1229]] fou ocupada pel [[Khwarizmshah]] Djalal a-Din Mangburni, però tot seguit el [[1230]] aquest fou derrotat per Al-Ashraf, aliat amb el seljúcida Ala al-Din [[Kaikubad I]] a [[Erzindjan]]; el [[1234]] aquest darrer va ocupar la ciutat. Línia 13: Fou ocupada pels mongols el [[1244]] i concedida en feu a una princesa georgiana. Va patir un terratrèmol el [[1246]]. Després de la conquesta de Bagdad el [[1258]] els mongols van incorporar aquestes terres i tota la regió. Akhlat va quedar en el domini dels [[Il-khan]], i després dels seus successors els [[djalayírides]] i [[Ak Koyunlu]]. El [[1548]] va ser ocupada pels [[otomans]] però poc després laels ~~van~~fou ~~perdre~~arrabassada ~~davant el~~pels perses (Shah ~~Thamasp~~[[Tahmasp I]]) que la van arrasar i ~~fou~~la ~~arrasada~~van abandonar (1549). Els otomans la van recuperar i hi van construir una ciutadella acabada vers el [[1555]] i van reconstruir la ciutat. En els següents anys la ciutat va estar sota domini de caps kurds dependents del sultà, fins que fou posada sota administració directa el [[1847]]. Fou cap d'un ''Kada'' (''Ilče'') o districte del vilaiat de [[Bitlis]]. El [[1900]] la població del ''kada'' s'estimava en 23.700 habitants (30% cristians principalment armenis). En aquest temps l'antiga ciutat (''Karab Sehir'', La Ciutat en Ruïnes) ja havia estat abandonada i havia sorgit una nova ciutat a 2 km a l'est, a la riba del llac, que el [[1961]] tenia 5.0018 habitants. A la ciutat es conserven nombroses tombes dels segles XVI (i d'altres temps) i alguns monuments. La tomba de Ertoghrul, suposat pare d'Othman (l'ancestre dels Otomans) és de dubtosa identitat. == Bibliografia == V. Cuinet, ''La Turquie d’Asie'', París, 1890-1895, II, A. Gabriel, ''Voyages archéologiques dans la Turquie orientale'', París, 1940 [[Categoria:Ciutats de Turquia]]

Ahlat: diferència entre les revisions