Socràtic menor: diferència entre les revisions

152 bytes afegits ,  fa 10 mesos
cap resum d'edició
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
Cap resum de modificació
Etiqueta: Disambiguation links
 
Els '''socràtics menors''' és una classificació històrica i artificiosa que inclou aquells deixebles directes de [[Sòcrates]] que van estar presents en la seva mort (excepte Aristip, qui no va ser-hi present), i van intentar seguir les seves dues premisses metodològiques: la [[maièutica]] i la [[ironia]]. Dels socràtics menors, destaca [[Antístenes d'Atenes]], que està en l'origen del [[cinisme]]; [[Euclides de Mègara]], per ser iniciador de l'[[escola megàrica]]; i [[Aristip de Cirene]], en l'origen dels [[cirenaics]]. Les anomenades '''''escoles socràtiques menors''''' són les escoles de pensament filosòfic fundades per aquests filòsofs socràtics, seguint els seus ensenyaments. [[Plató]], encara que en els seus primers diàlegs es mostri manifestament socràtic, s'exclou d'aquesta classificació, definit-se la seva escola l'[[Acadèmia]] com a '''''escola socràtica major'''''. Tampoc no s'hi inclou [[Xenofont]].<ref>[http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/socraticos.htm Socràtics] Diccionari enciclopèdic de filosofia {{ca}}</ref>
 
Actualment, distingim entre els "grans socràtics", que es considera que són [[Plató]], en el seu estil [[Xenofont]] i en certa manera [[Aristòtil]]; i els "socràtics menors", amb [[Antístenes d'Atenes|Antístenes]], [[Aristip]], [[Euclides de Mègara|Euclides]] i d'altres, incloent-hi els relacionats amb l'escola megàrica, com per exemple [[Fedó]]. Aquests darrers eren els considerats pels contemporanis els autèntics continuadors de Sòcrates, mentre que Plató era vist, per exemple per Aristòtil, com una barreja de socratista i [[pitàgores|pitagoristapitagòric]].
 
== Filosofia ==
Les escoles socràtiques, que parteixen de considerar els ensenyaments de Sòcrates i els seus mètodes, es diferencien d'ell perquè busquen la virtut o excel·lència humana a l'interior de cada individu i no tant en la justícia col·lectiva; no menyspreen la societat ni l'ésser social, però valoren tambéen gran part l'individualisme. Així, més que assolir la veritat per mitjà del [[diàleg]], busquen la [[meditació]] interior com a enfortiment de la consciència subjectiva.
 
La seva filosofia, a grans trets, es basa en la valoració de la pràctica per sobre del teoricisme; així, per a ells, l'ètica no és una metafísica o especulació dogmàtica, ni cap investigació intel·lectual, sinó una manera pràctica de viure; es basen en el [[naturalisme]], en el sentit que la natura és prèvia a tota convenció social i fracassarà qualsevol ètica que no ho tingui en compte; i que, com per a Sòcrates, per a ells la funció de la filosofia és l'educació de l'ànima a partir de l'exemple personal. Com els [[cínic]]s, els [[estoic]]s i els [[epicuri]]s, busquen convèncer, però a diferència de Sòcrates, la pedagogia dels socràtics menors és asistemàtica. Els socràtics menors es caracteritzen també per la indiferència pels diners i els lligams materials.
134

modificacions