Algaravia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6:
Al segle XVI, quan a la [[Corona de Castella]] s'identifica cristianisme i castellà, la conversió forçosa de la Pragmàtica del 12 de febrer de 1502, la qual ordenava la conversió o expulsió de tots els musulmans de la Corona de Castella porta a les prohibicions totals d'expressar-se en algaravia al [[regne de Granada]] durant el sínode de Guadix de 1554,<ref name=perceval/> i la real Provisió de [[Felip II de Castella]] de 1566, per la identificació de llengua i religió,<ref>{{ref-publicació |cognom=Abad Merino |nom=Mercedes |títol=MORISCOS Y ALGARABÍA EN LA CORONA DE CASTILLA (S XVI). LA LENGUA COMO IDENTIDAD DE UN GRUPO |publicació=INTUS-LEGERE HISTORIA |data=2017 |pàgines=35 |volum=Vol. 11 |exemplar=N° 2 |llengua=castellà |issn=0718-5456}}</ref> en línia amb la [[contrareforma]]. La Corona d'Aragó no imposà el cristianisme als mudèjars fins a la fi de 1525 després de la seva participació en la [[Revolta de les Germanies]]. Els llibres favorables a l'estudi de l'algaravia per part de religiosos missioners van entrar en l'[[Index Librorum Prohibitorum]].<ref name=perceval>{{ref-llibre |cognom=Perceval |nom=José Maria |títol=Algarabia: lengua o alboroto callejero? |pàgines=118-119 |any=1986}}</ref>
El dialecte està ben estudiat gràcies a les obres que els gramàtics i lingüistes andalusins van realitzar per corregir els defectes que els parlants feien respecte a l'[[àrab clàssic]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Ammadi |nom=Mustafá |títol=Los manuscritos árabes en España y Marruecos |pàgines=306 |editorial=Fundación El legado andalusì |any=2006 |isbn=8496395162 |capítol=Los arabismos y el legado andalusí |llengua=castellà}}</ref> A més a més, tot i
== Referències ==
| |||