Drac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Drac de la font de la Cascada, Parc de la Ciutadella.jpg|miniatura|'''Drac''' de la cascada del [[parc de la Ciutadella]] (Barcelona)]]
El '''drac''' o '''dragó''' (del llatí ''draco'', ‘serpent fabulosa’,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Seva i Llinares|nom=Antoni|títol=Diccionari Llatí-Català|data=1993|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|pàgines=s. v. "draco"|isbn=84-7739-631-0}}</ref> i aquest del grec ''δρακον'', ‘monstre fabulós'<ref>{{GDLC|id=0047454}}</ref>) és un [[Mitologia|animal mitològic]] que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.<ref name=RBA>{{ref-llibre |títol=Diccionario de Arte |volum=vol.I |lloc=Barcelona |editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA) |any=2003 |isbn=84-8332-390-7 |pàgina=p.180 |llengua=castellà |consulta=30 de novembre de 2014}}</ref> És especialment molt conegut arreu d'[[Europa]] i [[Àsia]]. En la mitologia [[Països Catalans|catalana]] té uns trets especials. Present a la corona del rei [[Jaume I]], el drac és també un dels principals [[símbols]] [[Heràldica|heràldics]] de [[Catalunya]] i del [[País Valencià]].
== Generalitats ==
Línia 26:
=== Extrem Orient ===
{{AP|Drac xinès}}
[[Fitxer:Dragon from Chinese Dragon Banner.svg|miniatura|Drac xinès|280x280px]]
En moltes cultures orientals els dracs eren, i en alguns cultes encara hi són, reverenciats com a representants de les forces primitives de la natura i l'univers. A Orient, el drac sempre ha estat considerat una criatura benèfica i un símbol de bona fortuna.
A diferència dels seus congèneres occidentals, els dracs orientals no escupen foc ni tenen ales, tot i que normalment poden volar gràcies a la màgia. Un drac típic d'Orient té corns de cérvol, cap de cavall, coll de serp, urpes d'àguila, orelles de bou i bigotis llargs com els dels gats. En les llegendes xineses hi ha dracs que vigilen els cels, dracs que porten la pluja i dracs que controlen els rius i rierols. Al Japó, on se'ls té per éssers savis, amables i sempre disposats a ajudar, els dracs han estat durant segles l'emblema oficial de la família imperial.
Linha 36 ⟶ 35:
A l'Himalaia hi representen la bona sort.
A corea
També el drac es representa amb corns i escates, i el seu espinàs està estarrufat amb pues, i té una perla a la gola que pot escopir, la qual representa el poder del sol que en ell hi resideix i és la base de la seva força i poders. Aquesta poderosa perla és la pedra més sagrada i preciosa, de lluentor pròpia i molt pesant, l'anomenen: "pedra que concedeix tots els desigs" i està situada exactament al nivell nou del coll d'un drac. La perla pot regir, i de fet regeix, les marees, les fases de la lluna, la pluja, el tro, el llamp elèctric i el mateix cicle de la vida: mort > transformació > renaixement. Els dracs de vegades les escupen, i la seva lluentor pot il·luminar bé una casa sencera.
Linha 50 ⟶ 49:
Entre els romans, com s'ha dit més amunt, el drac era considerat un símbol de poder i saviesa.
Per a la [[mitologia eslava]], el drac era una de les formes que adoptava el déu Veles, senyor del Món Subterrani, adversari de
Els cristians heretaren la idea hebrea del drac, que apareix en l'[[Apocalipsi]], de l'apòstol Joan, i en altres tradicions posteriors. En l'art cristià medieval simbolitza el pecat i en aparèixer sota els peus dels sants i màrtirs representa el triomf de la fe i els regnes cristians sobre el diable. La llegenda de Sant Jordi i el drac, pròpia de Catalunya, mostra clarament aquest significat.
| |||