Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m →Conseqüències: Afegint enllaç |
||
Línia 65:
El major valedor dels descobriments de Galileu a Anglaterra fou [[Isaac Newton]] (1642-1727) que el cita als ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica|Philosophiae Naturalis Principia Matematica]]'' del 1687.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Newton|nom=I|títol=Philosophiae Naturalis Principia Matematica|url=https://books.google.ca/books?id=XJwx0lnKvOgC&printsec=frontcover&dq=Philosophiae+Naturalis+Principia+Matematica+1687&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiVl5Wi9PrLAhVMDZoKHXZqDVcQ6AEIODAC#v=onepage&q=Philosophiae%20Naturalis%20Principia%20Matematica%201687&f=false|llengua=llatí|data=1686|editorial=S. Pepys|lloc=Londres}}</ref> En el primer llibre de la seva obra més important, després d'expressar els tres principis bàsics de la [[dinàmica]], Newton assenyala que aquests principis es deriven d'experiments i teories de Galileu en els moviments de [[caiguda lliure]] i per un pla inclinat i en el moviment en dues dimensions, com el llançament dels projectils.
A França el primer matemàtic del rei [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], [[Pierre Varignon]] (1654-1722), explicà els principis de la física d'acord amb la demostració del ''Discorsi'' de Galileu al seu ''Traité du mouvement et de la mesure des eaux coulantes et jaillissantes. Avec un traité préliminaire du Mouvement en général'' del 1725.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Varignon|nom=P|títol=Traité du mouvement et de la mesure des eaux coulantes et jaillissantes. Avec un traité préliminaire du Mouvement en général|url=https://books.google.ca/books?id=rDXPAAAAMAAJ&printsec=frontcover&dq=Trait%C3%A9+du+mouvement+et+de+la+mesure+des+eaux+coulantes+et+jaillissantes.+Avec+un+trait%C3%A9+pr%C3%A9liminaire+du+Mouvement+en+g%C3%A9n%C3%A9ral,+Paris,+Pissot+1725.&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjMkbPp9frLAhUqS5oKHU5gCdkQ6AEIGzAA#v=onepage&q&f=false|llengua=francès|data=1725|editorial=Pissot|lloc=París}}</ref> A França també reconegueren les importants aportacions a la cinemàtica del ''Discorsi'' els matemàtics [[Joseph Louis Lagrange]] (1736-1813) en la seva ''[[Mécanique analytique]]'' del 1788<ref>{{Ref-llibre|cognom=Lagrange|nom=J.L|títol=Mécanique analytique|llengua=francès|data=1788|editorial=Vve Desaint|lloc=París}}</ref> i [[Pierre-Simon Laplace|Pierre Simon de Laplace]] (1749-1827) en la seva ''Exposition du système du monde'' del 1796<ref>{{Ref-llibre|cognom=Laplace|nom=P.S|títol=Exposition du système du monde|url=https://books.google.ca/books?id=mxAOAAAAQAAJ&printsec=frontcover&dq=Exposition+du+Syst%C3%A8me+du+Monde+Laplace+1796+gallica&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiJot6l-frLAhWGBywKHX71BeUQ6AEIHDAA#v=onepage&q&f=false|llengua=francès|data=1796|editorial=Cercle Social|lloc=París}}</ref> i l'enginyer [[Claude-Louis Navier]] (1785-1836).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Navier|nom=C.L|títol=Résumé des leçons données à l'École des ponts et chaussées sur l'application de la mécanique à l'Établissement des constructions et des machines|url=https://books.google.ca/books?id=bhPiLYYbiwkC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false|llengua=francès|data=1826|editorial=Firmin Didot père et Fils|lloc=París}}</ref>
A [[Alemanya]] i [[Rússia]] [[Leonhard Euler]] (1707-1783), director de les dues Acadèmies de Ciències de [[Berlín]] i de [[Sant Petersburg]], assenyalà els grans mèrits de Galileu en el prefaci del seu principal tractat ''Mechanica sive motus scientia analytica exposita'' del 1736 publicada a Sant Petersburg.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Euler|nom=L|títol=Mechanica sive motus scientia analytica exposita|url=https://books.google.ca/books?id=jgdTAAAAcAAJ&pg=PA38&dq=Mechanica,+sive+motus+scientia+analytica+exposita&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj8teLH-_rLAhWI3SwKHRjeDYAQ6AEIKTAC#v=onepage&q=Mechanica%2C%20sive%20motus%20scientia%20analytica%20exposita&f=false|llengua=llatí|data=1736|editorial=Acadèmia de Ciències|lloc=Sant Petersburg}}</ref>
| |||