Revisió del 04:41, 6 feb 2021 modifica InternetArchiveBot (discussió \| contribucions) Bots 442.982 edits Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 ← Edició anterior		Revisió del 20:51, 11 nov 2021 modifica desfés Amortres (discussió \| contribucions) Autopatrullats 53.400 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula de càrrec}} L''''Arquebisbe de Canterbury''', ésencara que no es reconeix cap individu com a cap de totes les esglésies que constitueixen la Comunió Anglicana, es considera el bisbe major i màxima autoritat espiritual de l'[[església anglicana]]. La seva [[diòcesi]] va ésser fundada el [[597]] i, abans de la [[Reforma Protestant\|Reforma]], ocupava la primacia de l'[[església catòlica]] a [[Anglaterra]]. L'arquebisbe de Canterbury és el [[primat]] de la [[Comunió Anglicana]], formada pel conjunt d'esglésies d'arreu del món que reconeixen el seu lideratge. D'entre elles, la més important és l'[[Església d'Anglaterra]] que està sota la seva autoritat, sens perjudici de la prefectura màxima que correspon al [[monarca britànic]]. Presideix, com a amfitrió i president, la Conferència de Lambeth, una reunió decennal dels bisbes de la Comunió Anglicana.<ref>{{ref-web \|url=https://www.britannica.com/topic/archbishop-of-Canterbury \|consulta=11 novembre 2021 \|títol=Archbishop of Canterbury \|editor=Enciclopèdia Britànica \|llengua=anglès}}</ref> Per altra banda, l'arquebisbe també té al seu càrrec la diòcesi de [[Canterbury]] que abasta la part Est del comtat de [[Kent]] i constitueix la seu episcopal més antiga d'Anglaterra. I, com a [[arquebisbe]], exerceix la jurisdicció metropolitana sobre la [[Província eclesiàstica]] de Canterbury, que comprèn 30 dels 44 bisbats anglesos. Els altres 14 configuren la Província de [[York (Anglaterra)\|York]]. Línia 14: Els arquebisbes eren proposats o bé pels reis o per consell i consagrats pel [[Papa]] de [[Roma]]. Així va ésser durant més de nou segles. Fins que el rei [[Enric VIII d'Anglaterra]], el [[1534]], va rebutjar l'autoritat papal i el [[Parlament britànic]] va proclamar la supremacia del rei com a cap de l'església d'Anglaterra. L'arquebisbe [[Thomas Cranmer]], nomenat pel rei el [[1533]], va fer costat a aquest en les seves aspiracions i va assentar els fonaments del que seria la nova [[església anglicana]]. En accedir al tron el [[1554]], la reina [[Maria I d'Anglaterra\|Maria I]] va anul·lar les reformes religioses del seu pare i tornà a l'obediència del Papa. Cranmer va acabar cremat com a [[heretge]] el [[1556]]. El cardenal [[Reginald Pole]] el succeí al setial durant dos anys. A la seva mort, el [[1558]], simultània amb la de la reina, el cisma es reproduí. La nova reina [[Isabel I d'Anglaterra\|Isabel I]] va ratificar la ruptura amb el [[Vaticà]] i l'església anglicana es consolidà amb el nou arquebisbe [[Matthew Parker]], nomenat l'any [[1559]], que feia el nombre 71è, des d'Agustí. == Referències == {{referències}} == Vegeu també ==

Arquebisbe de Canterbury: diferència entre les revisions