Kojiki: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 4:
Hom considera que la font d'informació oral del ''Kojiki'' va ser un cortesà (o cortesana) de la cort imperial anomenat [[Hieda no Are]], que estava al servei personal de l'emperador Tenmu.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=Shirane|nom=Haruo|títol=The Cambridge History of Japanese Literature|llengua=anglès|data=2006|editorial=[[Cambridge University Press]]|lloc=Cambridge|pàgines=27|cognom2=Suzuki|nom2=Tom|cognom3=Lure|nom3=David (eds.)}}</ref> El monarca, amoïnat per la confusió existent entre les diverses genealogies de la família i la pèrdua de les llegendes antigues, hauria ordenat Hieda no Are recitar tot el que sabia al respecte dels «registres imperials» (genealogies imperials) i de les «paraules antigues» (llegendes i mites) per poder deixar-ho escrit per a la posteritat.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Hisamatsu|nom=Sen'ichi|títol=Biographical Dictionary of Japanese Literature|llengua=anglès|editorial=Kondasha International|isbn=0-87011-253-8|lloc=Nova York|any=1977|pàgines=15-16}}</ref>
 
L'emperador Tenmu va morir abans de veure l'obra acabada, però la successora, [[Genmei]], d'acord amb el desig del difunt, va ordenar [[Ō no Yasumaro]] escoltar recitar les històries de Hieda deixar-les totes per escrit, obra que va acabar el 712.<ref name=":2"/>
 
La crònica consta de tres capítols,<ref name=":2"/> és la més antiga que existeix al Japó, i destaca pel fet de contenir nombrosos poemes, un fet que denota que el seu format era originalment es tractava d'una narració oral.<ref name=":3">{{ref-llibre|cognom=Cranston|nom=Edwin A.|títol=A Waka Anthology|pàgines=3|lloc=Stanford|editorial=Stanford University Press|any=1993|url=https://books.google.cat/books?id=KqWjwalbmx4C&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
== Referències ==