Palau Bofarull: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais sobrants |
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 16:
Els Bofarull es van enriquir en el {{segle|XVIII}} i el [[1760]] [[Josep Bofarull i Gavaldà]] va ser ennoblit pel rei [[Carles III d'Espanya|Carles III]]. Aquest Bofarull va ser batlle de la ciutat i la condició nobiliària li fou confirmada per concessions reials de [[1772]] i [[1774]], anys en els quals es va construir el Palau, obra de l'arquitecte [[Francesc Bofarull Gavaldà]], que era el seu germà. La part més notable fou el saló noble, datat el [[1788]], que està decorat amb pintures del pintor [[Pere Pau Montaña]], amb al·legories al·lusives a Carles III i a [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]].
La família Bofarull va residir al Palau fins al [[1836]]<ref name=:0/> i la propietat va passar per herència el 1843 a Josep Francesc de Bofarull i de Plandolit, fill de [[Francesc Policarp de Bofarull i Morell|Francesc Policarp de Bofarull]], que el [[1863]], va llogar l'edifici a la societat recreativa [[El Olimpo (entitat)|El Olimpo]]. Segons l'anotació al registre de la propietat, la casa feia cent vint-i-vuit pams d'ample per cent quaranta de fons, i l'hort de darrere cent setanta pams d'ample per cent deu de fons. El lloguer va ser per sis anys amb pròrroga immediata , i n'eren exclosos la capella que hi havia al pis principal i part de l'entresol. La reserva era perquè els germans de l'arrendador, Policart i Francesca, i un oncle, vivien encara a la casa. El Palau Bofarull el va heretar Maria de la Misericòrdia de Bofarull i de Bofarull per ser filla única, i el fill d'ella [[Ferran de Querol i de Bofarull]], quan va morir el propietari el [[1869]]. Quan va morir Maria de Bofarull el [[1893]], Ferran de Querol va iniciar la parcel·lació de la finca. El [[1894]] va vendre 81 metres quadrats del pati i el [[1900]] en va vendre 584 més en part edificats com a magatzems.<ref name=:1>{{Ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=Històries de Reus|data=2004|editorial=Centre de Lectura|lloc=Reus|pàgines=44-45|isbn=8487873553}}</ref> El [[1910]] El Olimpo va reconvertir el primer pis i el saló noble per adaptar-lo a les funcions d'ateneu de l'entitat, i va ocupar el casal fins al [[1936]], quan va ser confiscat per la [[Federació Anarquista Ibèrica]] i la [[Cnt|CNT]], que hi van instal·lar la impremta i la redacció del periòdic i portaveu de l'anarquisme local ''[[Adelante]]''. Això va facilitar que el 1939 passés a mans de Frentes y Hospitales, una organització carlina que havia sobreviscut al decret d'unificació de l'Espanya franquista. Posteriorment l'ocupà Educación y Descanso i després la [[Falange Española Tradicionalista y de las JONS|Falange]], que va ser expulsada d'[[El Círcol]] quan aquesta entitat va ser reoberta. Durant l'ocupació falangista el governador civil va obrir-hi un despatx on els dilluns rebia els reusencs que li havien demanat audiència.<ref name=
[[fitxer:Palacio Bofarull (Reus). Salón Noble.jpg|miniatura|esquerra|Sostre del saló principal del Palau Bofarull dissenyades per [[Pere Pau Montaña]]]]
|